Resultats de la cerca

El 1978 fou campió d’Espanya júnior en la prova dels 20 km marxa i subcampió dels 10 km Competí en les files del Club Natació Barcelona i del Futbol Club Barcelona En categoria sènior, fou campió de Catalunya dels 10 km marxa a l’aire lliure i dels 5 km marxa en pista coberta 1985 Aconseguí també la medalla d’or per equips al Campionat de Catalunya de marxa en la prova de 10 km 1978,1979, 1985 i al Campionat de Catalunya de marxa en ruta de 30 km 1979 Fou internacional júnior i sub-21

Competí amb el GEiEG i destacà en les proves combinades Es proclamà campiona de Catalunya de salt d’alçada 1988, 1991 i 200 m 1989 i establí els rècords catalans d’aquesta darrera prova 1989, amb l’equip del seu club, i d’heptatló 1992 En pista coberta, fou campiona d’Espanya de pentatló 1987, 1988, 1992 i salt d’alçada 1988, i establí dos rècords estatals 1987, 1988 i tres de catalans 1987, 1988, 1991 de la prova combinada Formà part de la selecció espanyola en tres ocasions Fou escollida millor atleta catalana l’any 1988 Es retirà el 1994

Es formà a l’escola de marxa de Viladecans i fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà la prova de 5 km marxa del Campionat d’Europa júnior 1985, títol aconseguit ex aequo amb Reyes Sobrino També en categoria júnior fou subcampiona d’Europa 1987 i campiona del món 1988 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats d’Espanya de 10 km marxa en ruta 1984, 1986 i tres de Catalunya 1991, 1992, 1993 Aconseguí dos títols estatals de 5 km marxa en pista 1984, 1986 i un de 3 000 m en pista coberta 1988, i diversos rècords en l’àmbit català i estatal Guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat d’…

Membre del Tir Esportiu de Barcelona des del 1967, llavors anomenat Tiro Nacional de Barcelona Guanyà tres Campionats d’Espanya júnior 1974, 1975, 1976 En categoria sènior guanyà trenta Campionats d’Espanya i catorze Copes del Rei Participà en la prova de tir de precisió de cinc Jocs Olímpics Los Angeles 1984, Seül 1988, Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Aconseguí un diploma olímpic en acabar quart en la prova de carrabina matx dels Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Participà en cinc Jocs del Mediterrani, set Campionats del Món, setze Campionats d’Europa i més de seixanta Copes del Món Es…

Es disputà per primera vegada l’any 1903, organitzada pel diari parisenc L’auto , bé que més endavant l’organització quedà a càrrec d’una comissió especial Només deixà de disputar-se en els períodes de les dues guerres mundials És la més antiga i la més prestigiosa de totes les voltes ciclistes Els guanyadors de la prova es vesteixen amb un mallot groc Els ciclistes que més vegades l’han guanyat han estat Jacques Anquetil 1957, 1961, 1962, 1963, 1964, Eddy Merckx 1969, 1970, 1971, 1972, 1974, Bernard Hinault 1978, 1979, 1981, 1982, 1985, Miguel Indurain 1991, 1992, 1993, 1994, 1995, l’únic…

Formà part del Tiro Nacional de Barcelona, posteriorment Tir Esportiu de Barcelona L’any 1965 es proclamà triple campió d’Espanya en carrabina matx olímpic, tres posicions i estàndard A partir de llavors guanyà diversos Campionats d’Espanya, Catalunya i Barcelona en diferents modalitats, especialment en carrabina de tres posicions Participà en la prova de precisió de 50 m en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968, Mont-real 1976 i Los Angeles 1984 En aquests últims Jocs, també disputà la prova de carrabina d’aire comprimit de 10 m Competí en diversos Campionats del Món i altres d’internacionals…

Formà part de l’equip del Reial Moto Club de Catalunya RMCC format pels germans Rivière, amb el qual disputà diverses edicions de la Prova d’Hivern del RMCC els anys cinquanta Fou quart en la prova de les Quatre Capitals Catalanes en categoria experts 1954 Participà en el Trofeu José María Valón del RMCC 1954 pilotant una Montesa i fou segon en la categoria experts 1955 Guanyà una medalla de bronze en el VI Trofeu Nacional Motociclista Copa Jaime Hugas del 1956 Fou campió d’Espanya de resistència amb una Ducati en les 24 Hores Motociclistes Internacionals, disputades a Montjuïc 1958 També…

Fou creat per la Unió Atlètica Gracienca en honor d’ Albert Charlot Gadnaire , introductor de la marxa atlètica a Catalunya La primera edició es disputà el 5 de maig en un circuit a la muntanya de Montjuïc La prova, de 15 km, la guanyà Francesc Julià El mateix Albert Charlot, que en aquella època feia d’entrenador, cedí els trofeus per als vencedors Els anys següents passà a disputar-se al mes de novembre i en circuit urbà o en pista L’última edició tingué lloc al març del 1961, en una prova de 10 km a l’estadi de Montjuïc, en la qual s’imposà l’olímpic Josep Ribas

Membre del Tiro Nacional de Barcelona, destacà al final de la dècada de 1950 en pistola de velocitat Participà en els Jocs Olímpics de Tòquio 1964 en la prova de pistola de velocitat a 25 m, així com en diversos Campionats del Món Guanyà el Torneig Ibèric 1964 i fou quatre vegades campió d’Espanya en la prova de velocitat sobre siluetes 1961, 1964, 1965, 1966 Durant els anys seixanta també fou diverses vegades campió de Catalunya i de Barcelona en pistola de velocitat i en arma curta de gros calibre Baté el rècord d’Espanya en pistola de velocitat amb una tirada de 581 punts

Organitzada per la Unió Ciclista l’Hospitalet, és hereva del Trofeu Ciutat de l’Hospitalet, una prova de ciclocròs disputada al Parc de Can Boixeres entre els anys 1969 i 1980 Té un memorial dedicat al ciclista amateur Manuel Ortega Yeste En el seu palmarès figuren els ciclistes Álvaro Pino, José Luis Laguía, Pedro Delgado, Melcior Mauri, Miguel Indurain, Alejandro Valverde, Àngel Edo, Óscar Freire, José María Jiménez, Abraham Olano, Carlos Sastre, Óscar Pereiro, Joaquim Rodríguez i Xavier Tondo, entre d’altres Consta d’una prova d’eliminació més una de fons amb esprints puntuables Des del…