Resultats de la cerca

De família jueva alemanya ennoblida pel rei de Prússia i establerta a París a mitjan s XIX, fou professor de l’Escola del Louvre i de l’Escola Francesa d’Atenes i direc- tor del Museu d’Antiguitats de Saint-Germain-en-Laye És autor de nombrosos treballs erudits i de dues famoses obres de divulgació Apollo, histoire générale des arts plastiques 1904 i Orpheus, histoire générale des religions 1909

Treballà a l’Oficina d’Estadística de Stuttgart i fou professor d’economia des del 1864 a Halle, Estrasburg i Berlín El 1899 fou designat membre del senat prussià Marcà una època en el desenvolupament de la ciència econòmica alemanya contemporània Fou famosa l’anomenada Methodenstreit , que l’enfrontà a l’economista austríac KMenger També influí en la formació d’economistes espanyols com Flores de Lemus i Vidal i Guardiola

Ensenyà a la Universitat de Berlín 1881-1919 Diputat al Landstag prussià i al Reichstag alemany 1884, es declarà partidari de l’absolutisme monàrquic i eclesiàstic i sostingué que la història havia reservat per a Alemanya la missió de gran potència Criticà la política interior imperial, però es mostrà moderat durant la Primera Guerra Mundial Escriví Geschichte der Kriegskunst ‘Història de l’art militar’, 1901-06 i Weltgeschichte ‘Història Universal’, 1923-28

Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29

L’abat de Corvey fou elevat al rang de bisbe el 1792, i el bisbat-principat fou secularitzat el 1803 i lliurat al príncep hereu Guillem d’Orange-Nassau El 1807 el principat passà al regne de Westfàlia i, el 1815, a Prússia Convertit 1822 en principat mediatitzat, fou lliurat a Víctor-Amadeu I, landgravi de Hessen-Rothenburg, a la mort del qual 1834 passà al seu nebodastre Víctor de Hohenlohe-Schillingfürst mort el 1893 i als seus successors

Estudià a Alemanya i a Itàlia 1724-26 i visità Londres 1727-28 El 1728 esdevingué professor de flauta del futur Frederic II de Prússia, el qual el nomenà després compositor de cambra 1741-73 Autor d’estil galant, deixà prop de tres-cents concerts per a una o dues flautes i orquestra, sonates, etc perfeccionà la flauta travessera i en féu evolucionar la tècnica Publicà un mètode de flauta 1752 i unes breus memòries 1755

Germana del també astrònom sir William Herschel, amb el qual compartí la carrera professional, descobrí diversos cometes, ajudà en la construcció de telescopis i realitzà importants catàlegs d’estels Fou nomenada membre honorària de la Reial Societat Astronòmica d’Anglaterra i rebé la Medalla d’Or de les ciències del rei de Prússia Jordi III d’Anglaterra li concedí un salari de 50 lliures anuals, raó per la qual és considerada la primera astrònoma professional de la història

Al s XIV esdevingué feu de l’Imperi Passà a formar part dels feus de Hessen s XV, sofrí nombroses particions i fou augmentat amb els comtats de Pyrmont 1625, Cuylenburg i Tonna 1640 El 1682 esdevingué principat del Sacre Imperi, amb el nom de principat de Waldeck-Pyrmont Formà part de la Confederació del Rin i el 1867 fou incorporat a Prússia Estat lliure des del 1919, d’ençà del 1945 forma part del land de Hessen

El comtat de Sigmaringen fou comprat als Àustria 1534 pel comte Carles I de Hohenzollern i el 1575, amb la denominació de Hohenzollern-Sigmaringen i amb el comtat de Veringen, passà al seu fill Carles II El fill d’aquest, el comte Joan I, fou príncep del Sacre Imperi 1623 Els seus descendents hi regnaren fins que el príncep Carles Antoni I de Hohenzollern-Sigmaringen en renuncià la sobirania a favor del rei de Prússia, que l’incorporà a la corona 1849

Net de Pere I i nebot i successor de la tsarina Elisabet Admirador de Frederic II de Prússia, abandonà la coalició antiprussiana, subscrita per la seva antecessora, i feu donar així un nou gir a la guerra dels Set Anys Un aixecament de la guàrdia imperial, promogut per la seva esposa —la futura Caterina II— i sostingut per la clerecia ortodoxa i la noblesa cortesana, l’obligà a abdicar el 28 de juny de 1762 pocs dies després fou assassinat