Resultats de la cerca

Fou l’antiga església filial de Sant Quirze d’Arbúcies, actualment desapareguda del tot, i de la qual queda el topònim de Pla de Sant Nari, sobre el mas Regàs de Lliors El 6 de febrer de l’any 923 el bisbe Guiu la va sotmetre en qualitat de filial a Arbúcies La documentació del mas Regàs de Lliors testimonia que l’any 1660 ja no existia i era ja només un topònim

A mitjan segle XII, Bernat de Pessonada i el seu germà, enfrontats amb Amat de Pessonada per aquest castell, establiren una convinença amb el comte Arnau Mir I de Pallars Jussà Poc després, sembla que el castell quedà dins la jurisdicció del comte de Pallars Sobirà, ja que el 1170 el comte Artau IV cedí a Guillem de Telia i els seus successors la potestat del castell com a recompensa pels seus bons serveis

Era situada al nord-oest del poble, a la riba esquerra de la Tet Esmentada des del 1121, depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda El 1266 era dependent del monestir cistercenc de Santa Maria de Jau, el qual hi establí una granja El lloc havia estat antigament fortificat Avui no en queda rastre aparent, excepte les ruïnes d’un oratori consagrat a la Mare de Déu del Remei, esmentat des del segle XVIII

Fundat el 1985, s’inscriví en les competicions federatives amb equips de promoció El 1989 creà l’escola de bàsquet L’equip sènior ascendí a la Copa Catalunya l’any 2000 Al final de la primera temporada a la categoria quedà segon classificat i disputà la fase d’ascens a la Lliga EBA Romangué a la Copa Catalunya diverses temporades Disposa de diversos equips en categories inferiors i juga al poliesportiu Abelardo Vera d’Alella

Fou campió d’Espanya de 250cc 1964, de 125cc 1965 i de 50cc 1965 i subcampió de 175cc 1963 i de resistència 1962, 1965 També quedà segon en el campionat europeu de resistència 1965 Feu diversos podis als Campionats del Món de motociclisme en diferents cilindrades tercer de 250cc 1964 i 50cc 1963 i segon de 50cc 1962 Participà en diverses edicions de les 24 Hores Motociclistes de Montjuïc pilotant una Montesa

Conegut com a Hansi Germà de Jorge Fou copilot d’Antoni Zanini el 1967 Campió d’Espanya de velocitat per a turismes de fabricació espanyola 1978 Quedà segon, formant parella amb el seu germà, en el V Ralli dels Faraons 1986 Al final dels anys vuitanta, continuà com a pilot de l’equip Nissan de Raids Dins el camp de la mecànica, fabricà el Seat 124 per a circuit 1980, entre altres cotxes de competició

Membre del Reial Club Marítim de Barcelona RCMB, el 1963 fou segon classificat en CIU del Trofeu Costa Brava i en CT i en BT al Gran Premi del RCMB Guanyà el Gran Premi de la Mercè en ET 1968 i quedà segon al Trofeu Saló Nàutic en ITS 1969 Durant la dècada de 1970 formà part de la comissió esportiva de motonàutica del RCMB El seu germà Roby també fou pilot de motonàutica

Jugà en les dues disciplines amb el Club Natació Barcelona El 1963 quedà campió de la Copa espanyola de rugbi i de la Lliga de waterpolo Fou internacional en els dos esports, 10 vegades amb la selecció de waterpolo i 3 amb la de rugbi A partir del 1964 i fins al 1975 jugà exclusivament a rugbi amb el CN Barcelona Un cop retirat fou directiu del CN Barcelona durant algunes temporades

El sistema nerviós central és protegit i aïllat per unes capes de teixit no nerviós, anomenades meninges, entre les quals passa un fluid que esmorteeix els moviments sobtats del cos, anomenat líquid cèfalo-raquidi A l’interior mateix de l’encèfal hi ha unes cavitats on s’elabora la major part d’aquest líquid i que n’estan plenes, anomenades ventricles Les meninges es componen de tres capes diferents que són anomenades, de dins a fora, piamàter, aracnoide i duramàter La piamàter és una membrana fina íntimament adherida a tota la superfície del sistema nerviós central, que penetra en totes les…

Situada al sud de Montpeller, pròxima als estanys litorals, el lloc ja era freqüentat en el Neolític i el bronze final A la darreria del segle VI s’hi establí un nucli portuari fix de dimensions considerables 4 ha Als segles IV-III es construí un sistema viari molt regular i augmentà la superfície ocupada Mantingué la seva importància durant l’Alt Imperi Romà, però després queda pràcticament abandonat fins al segle XIII, que esdevingué port de Montpeller