Resultats de la cerca
Es mostren 3591 resultats
henry
Física
Unitat SI d’inductància elèctrica.
És la inductància d’un circuit en el qual, si hi circula un corrent que varia a raó d’1 A per segon, és produïda una força electromotriu d’1 V Sovint són emprats els submúltiples el millihenry mH i el microhenry μΗ Rep el seu nom del físic Joseph Henry
any anomalístic
Astronomia
Interval de temps que transcorre entre dues passades consecutives del Sol pel perigeu, segons la hipòtesi aparent.
Per raó del gir, en sentit directe, de la línia dels àpsides d’11’,6 l’any, que és evidentment l’increment anual de la longitud del perigeu, resulta que el Sol recorre en un any anomalístic 360°00'11’,6 d’elíptica L’any anomalístic equival a 365,2596 dies civils
inflexió
Fonètica i fonologia
Fenomen d’assimilació que afecta l’obertura vocàlica sota la influència d’una articulació extremament tancada, palatal o velar, veïna.
Segons l’opinió més generalitzada, el llatí mĕdiu no dóna en català modern * meig més amb ẹ com seria normal llatí ventu > vent , sinó mig mís, amb i , per raó del contacte del so consonàntic palatal s < -dy-, que ha provocat el tancament vocàlic considerat en un grau ẹ →i
Balthazar Georges Sage
Mineralogia i petrografia
Químic i mineralogista francès.
Fou el primer director de l’École des Mines 1783 Publicà nombrosos treballs de química, geologia i mineralogia i difongué l’obra de Romé de l’Isle Rebutjà les noves teories de Lavoisier i mantingué un punt de vista científic molt conservador, raó per la qual fou conegut com le Fossile
Miquel Forners
Filosofia
Cristianisme
Franciscà i lul·lista.
Fou becari a Magúncia, on estudià amb Salzinger Publicà un Dialogus1 Magúncia 1740, on, seguint la idea lullista, defensa la possibilitat de demostrar les veritats de la fe mitjançant la raó natural Féu també una versió llatina del Llibre de santa Maria i una introducció a l’art lullià, inèdites
Eugeni Pepratx
Biologia
Naturalista.
Juntament amb Déperet i Donnezan, fou el creador del Museu de Perpinyà Recollí quatre mil espècies de molluscs al departament dels Pirineus Orientals A Bages, Cornellà del Bèrcol, Vilamulaca i Baixàs descobrí diverses espècies, la tortuga gegant de Vilanova de Raó i un gat mesquer fòssil, al qual hom denominà Viverre Pepratxi
Obélix
Sistema de detectors instal·lat al CERN de Ginebra per a estudiar la interacció matèria-antimatèria.
Successor d’Asterix, es tracta també d’un projecte italià L’antimatèria produïda pel LEAR serà analitzada per Obélix a raó de 400 successos per segon, gràcies a 7 000 circuits electrònics que permeten digitalitzar les imatges obtingudes per cinc enregistradors i a un sistema de processament de 127 ordinadors d’alta velocitat
centumvir
Història
Cadascun dels membres d’un tribunal encarregat, a l’antiga Roma, de jutjar els assumptes privats i sobretot els de l’herència.
Els centumvirs centumviri assistien el pretor urbà, al qual corresponia la decisió final Eren designats anualment pel pretor entre les trenta-cinc tribus, a raó de tres per tribu, però llur nombre fou augmentat, en temps de Plini, a 180, dividits en quatre consells Sota l’Imperi eren nomenats per l’emperador
principi
Lògica
Filosofia
Dret
Cadascuna de les veritats admeses tradicionalment com a evidents per elles mateixes i com a normes segons les quals procedeix tot discurs.
Tant els que s’apliquen a una esfera particular, com és ara els principis generals del dret, com els que ho fan d’una manera absoluta, com és el cas dels anomenats primers principis o principis racionals els principis d' identitat, de contradicció, de raó suficient, del terç exclòs, de causalitat, de finalitat, etc
sentiment
Filosofia
Psicologia
Coneixement immediat no explicable per les soles dades dels sentits, intuïció més o menys confusa que hom no pot justificar racionalment; pressentiment, consciència.
En aquest sentit cal parlar no tant d’una contraposició entre el sentiment i la raó o la voluntat com féu Schleiermacher, com d’una mútua implicació dels àmbits corresponents —la diferència entre els quals potser està en la no-intencionalitat del sentiment—, fins al punt de postular la necessitat d’una metafísica d’aquest
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina