Resultats de la cerca

Jugà al Futbol Club Barcelona dues temporades 1941-43, amb el qual disputà 10 partits de Lliga i guanyà una Copa d’Espanya 1941 Posteriorment, jugà al Real Oviedo en dues etapes 1944-50 i 1952-57, i a l’Atlético de Madrid 1951-52 Jugà amb la selecció espanyola en una ocasió Entrenà el Real Oviedo 1959-60 i 1961-62, el Granada FC 1960-61, el Racing de Santander 1963-64, l’Espanyol 1965-66, l’Sporting de Lisboa 1967-68, el Córdoba CF 1968-69 i el Club Deportivo Puertollano 1969-70 Jugador també de bàsquetbol, jugà al Club Esportiu Laietà 1936 i al Covadonga asturià…

Format a Castelló amb Pasqual Amorós i a València amb Lluís Gilabert, i a l’Acadèmia de Sant Carles 1903-05 Exposà a Madrid 1906 i a Barcelona 1907, on residí un quant temps Tornà a Madrid per treballar amb Querol i amb Benlliure i després anà pensionat a Roma Passà per Florència i per París abans d’establir-se a Madrid, on guanyà la primera medalla a l’Exposición Nacional del 1917 amb Poema Fou professor de modelatge a Sant Carles 1942 Féu diversos monuments a Vinaròs, Madrid al Doctor Tolosa Latour , Cartagena, Salamanca, etc Conreà un realisme classicista sovint tenyit d’arcaisme que hom…

Estudià dret a la Universitat de Mont-real, ciències polítiques i econòmiques a la d’Oxford i dret d’empresa a la de Harvard Fou diputat a l’Assemblea Nacional 1966-1976, ministre de finances 1970 i d’afers intergovernamentals 1971-72, i líder del Partit Liberal del Quebec PLQ entre el 1970 i el 1977 El 1970 es convertí en el primer ministre més jove de la història del Quebec En les eleccions del 1976 fou derrotat pel Partit Quebequès, formació amb plantejaments menys moderats que el PLQ amb relació al fet nacional quebequès, i s’allunyà provisionalment de la política per exercir…

Desenvolupà la seva carrera acadèmica i científica a la Universitat McGill de Mont-real Les seves recerques cobriren bàsicament tres camps El primer fou l’egiptologia, que desenvolupà sobretot a Núbia Egipte i Sudan i sobre el qual publicà History and Settlement in Lower Nubia 1965, The Late Nubian Settlement at Arminna West 1967, The Meroitic Funerary Inscriptions from Arminna West 1970, Nubia under the Pharaohs 1976 i Early Civilizations Ancient Egypt in Context 1993 El segon fou la prehistòria dels pobles indígenes de l’est del Canadà, camp en el qual els seus treballs foren pioners…

És centrat en una cova, on, segons la tradició, tingué lloc la cèlebre batalla de Covadonga , considerada el punt inicial de la reconquesta de la península Ibèrica El 718, Pelagi, al capdavant d’un grup d’asturs, inicià una rebellió contra els musulmans d’Al-Andalus, però hagué de refugiar-se a les muntanyes El 722 pogué vèncer un destacament sarraí a les ordres d’'Alqama La importància de la batalla és explicada exageradament per les cròniques cristianes del segle IX Alberdense i d’Alfons III, mentre que no és esmentada pels cronistes àrabs Posteriorment, hom ha concedit a la batalla un…

Estudià al Conservatori de Quebec, on demostrà una gran creativitat en les seves composicions, realitzades pensant en la integració i fusió de diferents formes artístiques Fou fagotista a l’Orquestra Simfònica de Mont-real 1947-52 i després al Théâtre des Varietés Lyriques 1951 El 1949 estudià a París amb N Boulanger, entre d’altres Durant el període 1948-59 experimentà amb noves sonoritats, però tornà a les formes tradicionals i introduí el llenguatge musical emprat per I Stravinsky, D Milhaud i P Honegger, la música popular nord-americana Glenn Miller i el jazz Treballà per a la CBC…

Estudià al Conservatori de Mont-real amb Yvonne Hubert i Gabriel Cusson, i es perfeccionà a París, on rebé lliçons de Gustav Leonhardt i Maurice Duruflé Fou organista d’església a Mont-real del 1955 al 1967 i professor del conservatori d’aquesta ciutat del 1957 al 1974 El 1968 es traslladà a Europa i desenvolupà tasques de professor al Conservatori d’Anvers, a Stuttgart i a Estrasburg, i des del 1988 al Conservatori de Música de París i del Mozarteum de Salzburg Enregistrà un gran nombre d’obres del Barroc alemany, entre les quals destaquen les Variacions Goldberg i…

Formada al Club Natació Kallipolis, als nou anys començà a practicar la natació sincronitzada Llicenciada en gemmologia, fou admesa al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat del Vallès El 1994 fou subcampiona d’Europa júnior Ja en la categoria sènior, sota la direcció de l’entrenadora Anna Tarrés i en duet amb Paola Tirados, se situà en l’elit de la natació sincronitzada En l’àmbit estatal ha obtingut, entre d’altres, dues medalles d’or en els campionats d’Espanya del 2000 bronze en solo i argent en duet i tres d’or el 2001 i el 2002 solo, duet i equip El 2005 fou nomenada la millor esportista…

Estudià composició i direcció a la Hochschule für Musik de Colònia, on fou deixeble d’E Pabst i Ph Jarnach A vint-i-dos anys debutà com a director amb l’orquestra de l’Òpera de Colònia Director musical a Krefeld Rin del Nord-Westfàlia el 1946, el 1950 assumí la direcció musical de l’Òpera i l’Orquestra Simfònica de Wiesbaden, on s’estigué fins el 1953 Entre el 1956 i el 1964 dirigí la Simfònica de Bochum, i el 1962 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Rotterdam, càrrec que detingué fins el 1968 El 1966 substituí  Zubin Mehta  al capdavant de l’Orquestra Simfònica de Mont-real,…

Músic precoç, començà a compondre a sis anys Inicià els seus estudis musicals a Mont-real i els continuà al New England Conservatory de Boston, on fou deixeble de Nadia Boulanger i Quincy Porter i conegué personalment I Stravinsky Fou professor al Conservatori Provincial del Quebec des del 1946 i de la Universitat de Mont-real a partir del 1951 La seva producció, força extensa, inclou gairebé tots els gèneres, excepte l’òpera El contacte amb la música francesa i la influència de Boulanger, que l’introduí en la música d’I Stravinsky i P Hindemith, feren que al…