Resultats de la cerca
Es mostren 1092 resultats
Ludwig Traube
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Professor de filologia llatina medieval a Munic, hom el considera l’iniciador del mètode modern per a l’estudi d’aquesta especialitat De la seva obra erudita cal destacar, en primer lloc, l’edició dels Poetae latini aevi carolini 1886-96, inclosa en els Monumenta Germaniae Historica Ultra diverses edicions i estudis sobre autors medievals, es dedicà especialment a Tit Livi 1904, i treballà també sobre la història de la regla de sant Benet Textgeschichte der Regula SBenedicti, 1898 Escriví assaigs sobre història de la literatura medieval O Roma nobilis , 1891 i investigà sobre…
Sebastià Garcia i Martínez
Historiografia
Historiador.
A la Universitat de València es formà amb Joan Reglà Fou professor agregat d’història moderna a la facultat d’història de València i vicerector de la Universitat Literària de València És autor de nombrosos estudis sobre la història del País Valencià en l’època moderna entre els quals cal citar Els fonaments del País Valencià modern 1968, El patriarca Ribera y la extirpación del erasmismo valenciano 1977, Valencia y la Casa de Austria 1975, Bandolers, corsaris i moriscos 1980, el tercer volum de la Història del País Valencià 1975, en collaboració amb altres autors Escriví també diversos…
institut
Cristianisme
Regla d’un orde o congregació religiosa establerta en el moment de la seva fundació.
corregir
Emmenar a la regla allò que se’n separa, purgar dels defectes i dels errors.
capítol de culpes
Cristianisme
Costum monàstic segons el qual els monjos s’acusen públicament de mancances contra la regla.
Benet

San Benet en un retaule de Jaume Bacó, a la catedral de València
© Fototeca.cat
Cristianisme
Abat, fundador de monestirs i organitzador de la vida monàstica a Occident.
Era de família noble de la regió romana de Núrsia Començà a estudiar lletres i potser dret, a Roma Ben jove, però, es retirà a fer vida eremítica en una cova de Subiaco Elegit abat de Vicovaro, els monjos intentaren d’emmetzinar-lo pel fet d’haver exigit una disciplina més estricta El seu renom li atragué tot seguit nombrosos deixebles a Subiaco, els quals organitzà en una dotzena de monestirs entorn de les ruïnes aprofitades de la villa imperial de Neró al costat del llac artificial que barrava l’Aniene Tingué dos deixebles, nobles romans, Maur i Plàcid Benet, per fugir de les ires d’un…
música del monestir de Sankt Gallen
Música
Música desenvolupada al monestir benedictí de Sankt Gallen situat a Suïssa i un dels centres musicals i literaris més importants de l’època carolíngia.
Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més…
orde de Crist
Militar
Orde religiós i militar fundat per Dionís I de Portugal (1317) per tal de continuar la lluita contra els musulmans.
Substituí l’abolit orde dels templers, amb les terres dels quals fou dotat Posat sota la regla de sant Benet, fou confirmat pel papa Joan XXII 1319, el qual es reservà el dret a crear un cert nombre de cavallers això fou l’origen de l’orde d’aquest nom, que depèn directament de la Santa Seu La residència principal de l’orde fou Castro Marino i, des del 1336, Tomar El papa Adrià VI acordà l’administració de l’orde al rei Joan III 1522, i Juli II uní definitivament el gran mestratge a la corona 1550 Fou secularitzat per la reina Maria I 1789 i adoptat a l’imperi brasiler 1843 El…
clergue
Cristianisme
Fins l’any 1972 i segons el dret canònic, home destinat al servei de Déu, almenys amb primera tonsura.
Hom anomenava minorista el qui havia rebut algun dels ordes menors, i ordenat ‘in sacris’ el qui n'havia rebut un dels majors Actualment, segons les noves disposicions de Pau VI, recollides en el Codi de Dret Canònic del 1983, hom esdevé clergue només amb el diaconat Hom distingeix el clergue secular , que viu sota la seva responsabilitat, del clergue regular, que viu sota una regla La legislació eclesiàstica ha detallat minuciosament les condicions prèvies per a esdevenir clergue clericat, com també les seves conseqüències, que són la incardinació a un bisbat o a una entitat…
etern retorn
Filosofia
Doctrina filosòfica que explica la història del món i el desenvolupament personal com un procés cíclic que es repeteix.
La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un correlat en l’àmbit de l’ètica…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina