Resultats de la cerca

Format al Club Nàutic Amposta, fou sis cops campió d’Espanya en categories inferiors, assolí la medalla de bronze en quatre sense timoner al Mundial juvenil 1995 i es proclamà campió del món sub-23 en dos sense timoner, juntament amb Tommy Llambrich 1999 En la categoria absoluta, fou quatre cops campió d’Espanya en dos sense timoner 2002, en quatre sense timoner 2002, 2005 i en quatre amb timoner 2004 Amb la selecció espanyola disputà els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 –en quatre sense timoner – i quatre Campionats del Món Un cop retirat, exercí com a entrenador al Club Nàutic…

Format al Club Natació Montjuïc, com a membre d’aquest club es proclamà vuit vegades campió estatal individual i onze en relleus en la modalitat d’esquena 1963-67 Baté deu vegades el rècord d’Espanya de 200 m esquena, sis cops en una piscina de 50 m Fou subcampió d’Europa 1966 d’aquesta prova, medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1967 i disputà els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 El 2019 fou segon en la categoria de més de 70 anys de la Copa Nadal, celebrada al port de Barcelona Una vegada retirat, continuà nedant i jugant a waterpolo en categoria màster, i des del 2009 fou vocal…

Format al Club Natació Reus Ploms, la temporada 1980-81 fitxà pel Club Natació Catalunya, on jugà fins que es retirà 1998 Guanyà una Copa d’Europa 1995, una Recopa d’Europa 1993, sis Lligues 1989, 1990, 1991, 1993, 1994, 1997, sis Copes del Rei 1988, 1989, 1991, 1993, 1994, 1996 i dues Supercopes d’Europa 1993, 1995 Disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 i de Seül 1988, un Campionat del Món 1986 i quatre d’Europa 1983, 1985, 1987, 1989, en el primer dels quals conquerí la medalla de bronze També fou subcampió en els Jocs Mediterranis 1983, 1987 Un cop retirat, fou gerent del CN…

Es formà al CF Damm, amb el qual fou subcampió d’Espanya juvenil 1967 Tot seguit fitxà per l’Espanyol, que el cedí al Granollers i al Sant Andreu 1968-69 Extrem esquerre, ingressà en el primer equip de l’Espanyol la temporada 1969-70 i ascendí a primera divisió Romangué a l’equip blanc-i-blau fins la temporada 1973-74 i disputà 86 partits de Lliga Posteriorment, retornà al Sant Andreu i penjà les botes a les files del Reus Ja retirat, s’integrà a l’Agrupació de Veterans de l’Espanyol i, més endavant, formà part de l’equip tècnic del futbol de base del club Disputà els Jocs…

Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi…

Fill d’Antoni Sartine, comte d’Albi, que fou intendent general de Catalunya 1727-44 Uns estudis de dret a París el portaren a exercir diversos càrrecs a la magistratura francesa fou, successivament, conseller al Châtelet, lloctinent criminal, lloctinent general de policia 1759 i conseller d’estat La seva administració fou remarcable en millores urbanístiques i socials Adquirí fama d’integritat i liberalisme, especialment quan s’encarregà de la direcció general de llibreria Ministre de marina 1774-80, reorganitzà la flota francesa per a la guerra amb Anglaterra La revolució del 1789 el féu…

Llicenciat en dret Fou un dels fundadors de Falange Española a Barcelona i s’allistà al terç espanyol Esclatada la Guerra Civil, fou condemnat a mort dues vegades per espionatge a favor dels franquistes i indultat per la pressió dels escriptors catalans, encapçalats per Josep Janés i Olivé A la postguerra, fou director de Solidaridad Nacional i president de l’Ateneu Barcelonès 1939-52 No tragué profits econòmics de la situació i avalà intellectuals processats pel franquisme Posteriorment, visqué retirat de la política Prosista clàssic i brillant, publicà, entre d’altres, Tras el…

Jugà amb l’Apolo Patín Club 1952-54, el Club Patí Voltregà, amb el qual ascendí a segona divisió, el Futbol Club Barcelona 1957-60 i el Club Esportiu Laietà, on un cop retirat exercí com a delegat de la secció d’hoquei 1966-68 Com a directiu, formà part de la junta del Laietà 1969-75, que presidí a partir del 1988, i fou vicepresident del Club Nàutic Pineda El 1996 fou nomenat patró de la Fundació del Bàsquet Català, i el 1998 formà part del Senat del Tennis Català Rebé la distinció de millor directiu de club de Catalunya 1990 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

S’inicià amb l’equip AD Maquinista, de l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, on treballà fins la seva jubilació En una ocasió arribaren a ser campions de Catalunya Jugà fins el 1962, i fou seleccionat moltes vegades per a jugar amb la selecció catalana partits internacionals a França i a Itàlia També formà part de l’equip d’Espanya en els Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, però no arribà a jugar Un cop retirat, fou nomenat secretari general de la Federació Catalana de Rugbi 1963-69, de la qual també fou vicepresident També presidí la Societat Esportiva La Maquinista…

S’inicià al Club Esportiu Noia, passà pel Club Patí Torrelavit i tornà al Noia per jugar amb l’equip sub-23 i el primer equip, amb el qual el 1972 debutà a la màxima categoria i fou subcampió de Lliga 1981 Fitxà pel Liceo de la Corunya 1983-84, equip amb què guanyà la Copa del Rei, marxà a Itàlia per jugar en el Valdagno 1984-85, fitxà pel Club Hoquei Piera 1985-86 i acabà la carrera al Reus Deportiu 1986-88 Amb la selecció espanyola, fou subcampió del món 1982 i campió d’Europa 1983 Una vegada retirat, entrenà durant una breu etapa el Club Patí Cambrils a la primera divisió