Resultats de la cerca

Feu estudis de medicina, que abandonà per dedicar-se al teatre, com a actor i com a autor Escriví en castellà i en català, entre altres, les obres Los políticos del día , Las diabluras de Serafina 1867, Les joies de Roseta 1874, adaptació dialectal de Les joies de la Roser , de Frederic Soler, Quien siembra vientos , Vicent màrtir i Vicent Ferrer , La molinera de Silla 1916, El capitán negrero i Pobres i rics 1875 El seu primer fill, Leandre Torromé i Ros València ~1854 — l’Havana 1876, fou collaborador del Boletín-Revista del Ateneo de Valencia i autor de les obres dramàtiques…

Té una església dedicada a sant Vicenç Hi ha la notable masia de can Ros, que havia radicat al veïnat de Sant Mateu fins al segle XVII

Es crea l’Agrupació Democràtica Popular de Catalunya ADPC, precedent del Front Obrer de Catalunya FOC, dirigida per Alfons Carles Comín i Ros, Josep I Urenda i Joan Massana

Hom hi distingeix un tipus alt i ros i un altre baix i bru Al segle II, Arrià n'assenyalava la presència sota el nom d' abaskhoi Cristians des del segle VI, foren islamitzats al segle XV

És situat a 1 303 m d’altitud, al vessant occidental de la serra de Sant Quiri L’església Sant Romà depèn de la de Beranui Al s XIX formà part dels municipis de Beranui i de Mont-ros

Centrat en l’estudi i l’ensenyament del ioga segons el mètode de BKS Iyengar, l’equip docent està format per Jordi Martí i Sílvia Ros, ambdós reconeguts pel propi mestre Iyengar És membre de l’Associació Espanyola de Yoga Iyengar

Canonge de Girona i després beneficiat del Pi a Barcelona, succeí Joan Ros com a mestre de l’escola lulliana de Barcelona El 1460 escriví des de Girona una carta, en català, com a elogi fúnebre del lullista Pere Joan Llobet

Situada a les vores del riu Ros’, a la conca del Dnièper, és un centre industrial i cultural important fàbriques de maquinària, de pneumàtics, de mobles, molins de farina Té un institut d’agricultura i una escola de medicina També hi ha balnearis

D’aquesta església, tan sols sabem que vers l’any 1526, i amb el nom de Molins, era una annexa de Santa Maria de Mont-ros, dins de l’oficialat de Tremp L’any 1904 el lloc era reduït a un mas

Segon marquès de Vilallonga, fill i hereu de Pau Ignasi de Dalmases i Ros Fou membre, des de la seva fundació el 1729, de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que es reunia habitualment a casa seva Escriví poesies i treballs hagiogràfics