Resultats de la cerca
Es mostren 970 resultats
kabardí | kabardina
Etnografia
Individu d’un poble que habita l’actual República dels Kabardins i dels Balkars.
Els kabardins tenien relació originàriament amb els adigués adigué, poblaren les regions de Kuban’ i les costes orientals de la mar Negra, es dedicaven a la pastura i a l’agricultura i als ss XIII-XIV emigraren cap a l’est Mantingueren relacions amb la cultura russa i foren incorporats a l’imperi el 1774
Jocs Olímpics de Nagano 1998
Esport general
Edició dels Jocs Olímpics d’Hivern celebrada a la ciutat japonesa de Nagano del 8 al 22 de febrer de 1998.
Alemanya fou el país que conquerí un major nombre de medalles, amb un total de 29, seguida de Noruega, amb 25, i Rússia, amb 18 Els esquiadors més destacats dels Jocs foren el noruec Bjoern Daehlie i la russa Larissa Lazutina, que aconseguiren tres medalles d’or cadascun en les proves d’esquí de fons
Vikentij Vikent’jevič Veresajev
Literatura
Pseudònim de l’escriptor rus Vikentij Vikent’jevič Smidovič.
El tema central de la seva obra, de caràcter realista, és la intellectualitat russa, la crisi del populisme i el naixement del marxisme rus Cal destacar les novelles V tupike ‘Sense sortida’, 1895, Na povorote ‘En una cantonada’, 1902 i K žizni ‘Vers la vida’, 1909 Escriví també Zapiski Vrača ‘Notes d’un metge’, 1941
Rosa Luxemburg

Rosa Luxemburg, retrat vestida d’escolar
© Fototeca.cat
Història
Política
Dirigent revolucionària i teòrica marxista alemanya d’origen jueu.
Fou militant des de setze anys, a Polònia i després a Alemanya A Zuric conegué Plekhanov, Aksel’rod i d’altres marxistes russos i polonesos i hi cursà estudis de ciències naturals, de matemàtiques i d’economia política S'enfrontà als socialistes polonesos per la qüestió nacional, punt sobre el qual polemitzà amb Lenin Defensà la vaga general política com a lliçó de l’experiència russa del 1905 i —independentment de Parvus i Trockij— afirmà que la revolució proletària no podia aturar-se en l’etapa burgesa A Sozialreform oder Revolution ‘Reforma social o revolució', 1899 combaté…
turcman
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup sud-occidental, parlada per uns cinc milions d’individus, almenys tres milions dels quals pertanyen al Turkmenistan, on és llengua oficial.
Del turcman primitiu derivà, a mitjan segle XV, el txagatai Durant el domini soviètic la seva literatura fou molt influïda per la cultura russa, en detriment de la turcoislàmica, i en l’escriptura hom adoptà l’alfabet ciríllic Amb la independència del Turkmenistan 1991, aquesta influència s’invertí, i hom inicià la substitució de l’alfabet ciríllic pel llatí
Martti Talvela
Música
Baix finlandès.
Format a Estocolm, hi debutà el 1960 en el paper de Sparafucile, de Rigoletto Inicià aviat una brillant carrera internacional que el dugué a cantar a Bayreuth, a Salzburg i als principals teatres d’Europa i d’Amèrica Interpretà òpera russa i fou director artístic del festival d’òpera de Savonlinna Finlàndia des del 1973 Enregistrà nombrosos discs
Vladimir Ussachevsky
Música
Compositor nord-americà d’origen rus.
Establert als EUA des del 1931, fou cofundador del Columbia-Princeton Electronic Musical Center 1959 i un dels primers compositors en el camp de la música electrònica i concreta, amb obres com Sonic Contours 1952, Poem in Cycles and Bells 1954 i Concerted Piece 1960 Té també una notable producció coral, influïda per la tradició litúrgica russa
estíquer
Música
En la litúrgia bizantina, tropari que es canta després d’un verset de salm (en grec: stikherón).
Es diu especialment dels troparis que acompanyen alguns versets dels salms característics de vespres Uns altres estíquers, que reben el nom més precís d’apostics, són cantats a la fi dels oficis vespertí i matinal Són cèlebres els estíquers de les matines de Pasqua, la melodia eslava dels quals N Rimskij-Korsakov harmonitzà en la seva Gran Pasqua Russa
Savonlinna
Ciutat
Ciutat del lääni de Mikkeli, Finlàndia, vora la frontera russa.
És un dels centres turístics més actius del país Centre cultural i intellectual, també té indústria
Iacútia
República Federal de la Federació Russa, al NE d’Àsia.
La capital és Jakutsk El territori és format per cadenes muntanyoses i altiplans a l’W l’altiplà de la Sibèria Central, a l’E els de Jansk, Ojmiakon i Jukagir, a la part central les serralades de Verkhojansk i Čersk, i al S els altiplans d’Aldan i d’Ol’okma-Čarsk El riu principal és el Lena El clima és continental extrem -43ºC de mitjana al gener i 19ºC al juliol La major part de la superfície és coberta de bosc La indústria bàsica és l’extractora diamants, or, estany, mica, carbó Hi ha cria d’animals de pell preciosa i adoberies Annexada a Rússia a la primera meitat del s XVII, fou…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina