Resultats de la cerca

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Seguí el partit de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72 i fou un dels defensors de la força de Girona el 1462 Fou camarlenc de l’infant Ferran i l’acompanyà a Castella amb motiu del seu casament amb la princesa Isabel 1469, així com també el 1475, que actuà al seu costat en la guerra civil castellana Virrei de Sicília el 1479, participà en les guerres de Nàpols i rebé el comtat de Sclafani Destituït el 1490, acusat d’abusos, fou pres a Còrdova, però els seus influents familiars n'aconseguiren l’alliberament 1492

Centre agrícola i comercial exportació de vins Fundada al començament del s XIV per concessió de Frederic II de Sicília, fou un feu abacial fins el 1763, any que fou incorporada al patrimoni dels Borbó

Al principi del s XVII passà als Ruffo di Calabria, prínceps de Sicília, que encara el posseeixen La baronia de Licodia havia estat atorgada pels reis Martí I i Maria I el 1393 a Hug de Santa Pau i de Ribelles, baró de Santa Pau i de Butera

Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof Empèdocles,…

Fill de Tancred d’Hauteville, conquerí Calàbria als bizantins i derrotà el papa Lleó IX 1053 Participà en la conquesta de la Pulla i n'obtingué el títol de comte en morir el seu germà Unfred Obtingué el de duc del papa Nicolau II, que en temia el poder i volia tenir-lo com a aliat contra l’Imperi Expulsà Bizanci del sud d’Itàlia 1071 i, juntament amb el seu germà Roger, conquerí Sicília als sarraïns L’any 1073 s’apoderà d’Amalfi i el 1076 de Salern Agressiu amb la Santa Seu, fou excomunicat pel papa Gregori VII 1075, al qual se sotmeté el 1080 Féu una campanya contra Illíria 1080…

Restà deçà mar quan la seva mare i els seus germans Jaume, Frederic i Violant passaren a Sicília 1283 Actuà sovint com a lloctinent del seu germà Alfons II a partir de l’ascens d’aquest al tron 1285 L’acompanyà a les vistes d’Auloron amb el rei d’Anglaterra 1288 A la mort d’Alfons II, i en espera de Jaume II, actuà de regent 1291 La tardor del 1295 es casà amb Guillema de Bearn En iniciar-se les hostilitats amb Castella li fou promesa la ciutat de Conca Travessà la frontera castellana amb un fort exèrcit el 1296 Prengué Lleó i assetjà Mayorga, però emmalaltí breument i morí Les…

Professional des del 2005, l'any següent aconseguí la seva primera victòria important, el Grand Prix Ouest-France L'any 2010 guanyà la Vuelta Ciclista a España i fou vencedor de la combinada, el 2013 el Giro d'Italia a més de dues etapes i el 2014 el Tour de França, en el qual guanyà quatre etapes

Professor d’institut, el seu talent literari fou descobert molt tardanament per LSciascia quan llegí el pròleg que havia escrit per a un llibre de fotografies Gràcies a Sciascia, el 1981 es publicà la seva primera novella, Diceria dell’untore , escrita el 1971, guardonada amb el premi Campiello i traduïda aviat a diversos idiomes, on feia servir l’experiència dels anys passats en un sanatori prop de Palerm 1943-46 Posteriorment publicà Museo d’ombre 1982, Argo il cieco 1984, La menzogne della notte 1988, Calende greche 1990 i Qui pro Quo 1991 Morí víctima d’un accident de trànsit

Germà de Baltasar Jesuïta, a Catalunya, des del 1753, el 1759 passà a Quito en tenir lloc l’exili del 1767 era a Popayán Residí a Ravenna fins el 1773, i ensenyà teologia a la Universitat de Camerino, on publicà Divina gratia Augustini recuperata 1791 i on escriví un tractat de teologia natural