Resultats de la cerca
Es mostren 7261 resultats
sedassaire
Oficis manuals
Persona que fa sedassos o en ven.
Els sedassaires no arribaren a formar un gremi propi, sinó que estaven units amb els capsers i torners, els quals s’havien originat com una especialització dels fusters a vegades capsers i sedassaires tornaren a integrar-se dins el gremi de fusters, com a Alacant el 1756
praxi social
Filosofia
Categoria central del marxisme, que subratlla la primacia de la pràctica i de la realitat socials com a fonament de tota possible teorització.
No significa, tanmateix, una contradicció entre teoria i pràctica, per tal com no és entesa sinó com la unió d’ambdues Definit a vegades també com a filosofia de la praxi, entre els pensadors que més explícitament han desenvolupat el concepte cal esmentar AGramsci, GLukács i JPSartre
comparació
Retòrica
Figura retòrica per la qual un objecte és comparat amb un altre que hom suposa més conegut, per fer més sensible aquell o una propietat d’aquell.
La comparació és distingeix de la metàfora o de la imatge perquè no consisteix en una substitució d’un terme per un altre, sinó en una juxtaposició de dos termes comparats, i la relació entre ells és expressada amb un nexe gramatical, per exemple, com, talment, així
aglutinogen
Biologia
Cada un dels antígens particulars existents en els eritròcits (a cadascun dels quals correspon una aglutinina
), que participen en els fenòmens d’aglutinació sanguínia.
Els aglutinògens són mucopoliòsids que contenen, segons els casos, N-acetilglucosamina, N-acetilgalactosamina, D-galactosa, D-mannosa i L-fucosa associats a polipèptids L’especificitat antigènica depèn solament dels poliòsids Els aglutinògens no es troben únicament en els eritròcits sinó també en altres líquids i teixits orgànics
antena bicònica
Antena de banda ampla formada per dos elements conductors cònics situats sobre el mateix eix i amb els vèrtex enfrontats.
Habitualment els cons no són sòlids, sinó que han estat substituïts per estructures còniques de varetes Ofereix amples de banda superiors a 3 octaves Aquest tipus d’antena s’utilitza habitualment en assaigs de compatibilitat electromagnètica per a cobrir la banda entre 30 MHz i 230 MHz
Roca del Purpiol (Tavèrnoles)
Art romànic
Croquis dels vestigis que encara quedaren a començament de segle de la Roca del Purpiol Tavèrnoles, segons un dibuix de JM Pericas cedit per A Pladevall Aquesta fortalesa es documenta el 1098 Actualment no resten sinó uns encaixos de murs en una penya sobre el mas Pujol
xenocristall
Geologia
Fenocristall que no ha cristal·litzat a partir del magma en què està inclòs, sinó que hi ha estat incorporat des d’un altre magma o roca encaixant.
imperi
Història del dret
Administració de justícia en el sentit de jurisdicció, amb facultats no solament per a declarar el dret, sinó també per a portar a execució les sentències donades.
Era anomenat mer imperi el que afectava els procediments que portaven aparellada sentència de pena de mort, pèrdua o mutilació de membres, bandejament i altres de gravetat Hom anomenava mixt imperi la facultat de decidir en causes civils, contencioses governatives i en les criminals que portaven aparellades penes lleus Quan la jurisdicció era completa era anomenada mer i mixt imperi
república
Política
Forma de govern representativa, en la qual el càrrec de cap d’estat no és hereditari ni vitalici, sinó resultat d’una elecció popular, directa o indirecta.
En aquest sentit s’oposa a monarquia En un sentit més ampli, però, designa la formació social en el seu conjunt i, per tant, és sinònim d'estat La durada del mandat presidencial, les seves funcions i les relacions amb el poder legislatiu són determinades per la constitució Segons la natura d’aquestes relacions, la república pot ésser presidencialista presidencialisme o parlamentària parlamentarisme Segons la seva estructuració política, pot ésser unitària o federal federalisme Malgrat que hagin estat trobats precedents en les democràcies grega i romana i en les ciutats italianes de l’edat…
acrocèntric | acrocèntrica
Biologia
Dit del cromosoma el centròmer del qual no és situat en posició central sinó més a prop d’un extrem i dóna dos braços de longitud diferents.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina