Resultats de la cerca

De família noble, fou catedràtic de lletres humanes i de cànons a la Universitat de Cervera És autor d’un gran nombre de poesies classicitzants en castellà, però sobretot en llatí Publicà Inusitatis illecebris nitent 1783, Quae me pauentem terrifico petunt 1785 i algunes poesies recollides en la relació de les exèquies que la Universitat de Cervera dedicà a Carles III 1788

Aquesta església de Sant Martí no s’ha de confondre pas amb la parroquial d’Areny, ni amb Sant Martí del Sas, a Cornudella, ni tampoc amb l’església de Sant Miquel de Berganui La seva primera menció és de l’any 845, en comprar el monestir d’Alaó un camp “ in valle Areniense, in locum ubi dicitur Sancti Martini ” Aquesta església no pertanyia a l’esmentat monestir Era un temple de propietat comtal que més d’un segle després, l’any 980, els comtes Unifred i Sança encarregaren a Alaó per tal de restaurarlo al document, els comtes diuen tenir l’església dels seus pares, i que per negligència…

Situació Aspecte d’un dels murs romànics d’aquest mas proper a l’església de Santa Maria del Solà EFS Aquest mas es troba al nord-est de Lloberola, a pocs metres a ponent de l’església de Santa Maria del Solà Mapa 34-13 329 Situació 31TCG656396 Cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia anterior Casa El mas és de planta rectangular i s’assenta directament sobre la roca sorrenca, en la qual hi ha una cadolla de 30 cm de diàmetre uns quants metres a l’oest La coberta i els murs sud i est —en aquest últim s’obre la porta— són de factura moderna, però estan aprofitant clarament una…

Es doctorà en ambdós drets i fou jutge reial i lloctinent del rei a la vegueria de Conflent i Capcir El 1755 publicà La nouvelle France ou la France commerçante , obra que fou molt llegida i en la qual postulava que el futur de França residia en el comerç i no en les empreses militars També publicà obres de tema jurídic, com Novae juris ac judiciariae institutiones 1759 El seu fill, Francesc Xavier Valeri de Tixedor Prada 1744 — 1818, succeí el seu pare en els càrrecs oficials i assistí als estats generals del 1789

Conegut per Yagocésar Fou deixeble de Francesc d’AGalí i de l’Acadèmia Baixas de Barcelona Es presentà individualment el 1916 a Barcelona i hi participà en diverses exposicions, com també a París, a la Biennal de Venècia del 1924, etc Pintor d’un simbolisme literari i casticista, publicà en castellà contes, novelles i poemes i estrenà comèdies i drames amb certa influència valleinclanesca Crític d’art a La Esfera , El Noticiero Universal , etc , publicà Sabor y pintura 1943, semblances d’artistes catalans del vuit-cents Emprà el pseudònim de Fray Galán

Combinà la seva activitat professional amb la docència, que exercí gairebé durant mig segle a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, de la qual en fou catedràtic de Construcció 1954-1980 i director 1967-1969 També fou vicerector de la Universitat Politècnica de Catalunya 1972-74 i degà del Collegi d’Arquitectes de Catalunya COAC entre els anys 1954 i 1964, des d’on n'impulsà el trasllat a la nova seu, a la plaça de la Catedral, el 1962 Contribuí a modernitzar la institució i a obrir-la a l’exterior en els moments difícils de la dictadura Entre les seves obres destaquen la…

Realització de La Caritat romana, escultura d’estil neoclàssic d’Antoni Solà

Antoni Solà, escultor neoclàssic, realitza Daoíz y Velarde, obra amb fortes connotacions romàntiques

Situació Petita església romànica rural, amb funció de santuari Arxiu Gavín L’església de la Mare de Déu és situada al migjorn del poble d’Espills, en un extrem de la partida del Solà i damunt l’encaixada vall del barranc homònim Mapa 32-11251 Situació 31TCG152749 L’itinerari segueix el camí que surt de la carretera N-230, prop del quilòmetre 95, travessa el llit de la Noguera Ribagorçana i segueix cap a l’esquerra passant per la Ribereta, la Roca Roia i Espills Després, cal agafar el camí del migjorn vers el Solà, a menys d’un quart d’hora Un cop allí es divisa l’església en un serradet, un…

Vida i obra Fill d’una família de terratinents, estudià la carrera d’enginyer agrícola i es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona Presidí el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, i formà part d’entitats del país i internacionals d’història, heràldica i genealogia Aprofundí en el coneixement de la història local i publicà nombrosos treballs d’investigació arxivística sobre les terres de la Garrotxa Alguns són aplegats en una Miscellània històrica d’Olot i comarca 1983 Molts altres es localitzen en revistes com Pyrene , Misión , La Garrotxa , Revista de Girona , Annals de l’…