Situació
Petita església romànica rural, amb funció de santuari.
Arxiu Gavín
L’església de la Mare de Déu és situada al migjorn del poble d’Espills, en un extrem de la partida del Solà i damunt l’encaixada vall del barranc homònim.
Mapa: 32-11(251). Situació: 31TCG152749.
L’itinerari segueix el camí que surt de la carretera N-230, prop del quilòmetre 95, travessa el llit de la Noguera Ribagorçana i segueix cap a l’esquerra passant per la Ribereta, la Roca Roia i Espills. Després, cal agafar el camí del migjorn vers el Solà, a menys d’un quart d’hora. Un cop allí es divisa l’església en un serradet, un xic amagada per les alzines. (JBP)
Història
Per un instrument que reporta el cartulari de Lavaix, sabem que aquesta església va ser erigida pels monjos del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, instal·lats en el veí poble de Tercui, vers el final del segle XI o en els primers anys del següent.
D’altra banda, però, el monestir de Lavaix havia aconseguit les esglésies del terme de Castissent (1098) i, lògicament, en la seva expansió aspirava a controlar també Espills. No sabem molt bé quin paper jugaren els senyors d’Espills en aquest afer, tot i que s’endevina un traspàs de l’església castellana a favor de Lavaix. A partir d’ací el conflicte per les rendes parroquials del terme d’Espills era inevitable. D’acord amb el costum del temps, ambdues parts acceptaren la mediació del bisbe Ramon Guillem de Roda-Barbastre i dels ardiaques, i en presència d’altres religiosos i dels nobles arribaren a una resolució pactada. La concòrdia de vers l’any 1110 va distribuir els delmes, primícies, oblacions i defuncions en tres parts, de manera que una tercera part seria de Sant Pere i de l’abat de Rodes, i les altres dues, de Santa Maria i del prepòsit de Lavaix, amb excepció dels delmes dels alous respectius, que correspondrien a la casa titular.
Tanmateix, l’inventari d’esglésies pertanyents a Lavaix de vers el principi del segle XIII no recull cap parròquia d’Espills, i sí, en canvi, les veïnes de Castissent i de Prullans. És possible que després de l’arranjament de límits diocesans de l’any 1140, el bisbe d’Urgell no acceptés la concòrdia esmentada; malgrat la distància en el temps, el testament de Jaume Ferrer, prevere d’Espills i canonge d’Urgell (1472), així ho indica. (JBP)
Església
És un edifici molt senzill, d’una sola nau coberta amb volta de canó, i capçada a llevant per un absis semicircular. La porta s’obre a la façana sud i no es conserva visible cap altra obertura original.
L’aparell és de carreu irregular disposat ordenadament en filades irregulars, molt emmascarades per l’abundant morter de calç de les juntes que forma un bast arrebossat.
Es tracta en el seu conjunt d’una obra rural executada sense excessives intencions arquitectòniques, possiblement durant el segle XII, però fortament ancorada en la tradició constructiva. (JAA)
Bibliografia
- Puig, 1984, doc. 48, pàg. 96.