Resultats de la cerca
Es mostren 637 resultats
Gilbert Amy
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Format al Conservatori de París entre els anys 1955 i 1960, rebé lliçons de Plé-Caussade contrapunt i fuga, D Milhaud composició, O Messiaen anàlisi i Y Loriod piano i harmonia La seva trobada amb Pierre Boulez el 1956 fou fonamental per al futur de la seva carrera com a director orquestral, que agafà embranzida en succeir Boulez al capdavant del Domaine Musical 1967-73 Combinà les tasques de composició i direcció i les seves primeres obres denoten la petjada del serialisme resultant del seu encontre amb Boulez i de l’assistència als Cursos de Darmstadt Hessen, el 1958 Una de les mostres més…
,
Antoni Marquès i Puig

Antoni Marquès i Puig
© Fototeca.cat
Música
Compositor, pianista i crític.
Estudià piano amb F González, harmonia amb Felip Pedrell i composició amb Josep Barberà Oferí els seus primers concerts de piano a l’edat de disset anys a la Sala Parés de Barcelona 1914 Després actuà per tot Catalunya i per la Península, amb un repertori que incloïa produccions pròpies Fou professor, entre altres centres, de l’Escola Municipal de Música Del conjunt de les seves obres destaca l’òpera Sor Beatriu , amb text de M Maeterlinck i estrenada al Liceu el 1924, les obres per a cant i piano Septenari de maig --amb lletra de JM López i Picó-- i S onet de la vida nova de Dante Allighieri…
,
Stanley Weiner
Música
Violinista i compositor nord-americà d’origen rus.
El 1947 es convertí en el concertino més jove de l’Orquestra Filharmònica de Nova York, llavors sota la direcció de L Bernstein Més tard fou primer violí en l’Orquestra d’Indianapolis amb el director Fabian Sevitzky La seva faceta més destacable fou, però, la de solista Fou catedràtic de violí al Conservatori d’Hamburg El 1953 s’establí a Brusselles Compongué 213 obres, que, segons el mateix Weiner, s’aparten conscientment de l’avantguarda de l’època Fou un dels millors compositors per a fagot del segle XX, amb obres com Concert , opus 21 1969, Sonata , opus 32 1970, i Suite ,…
Josep Codol i Ventura
Música
Compositor i pianista català.
Es formà com a escolà del cor de l’escolania de la catedral de Barcelona, on estudià amb Josep Sancho Marraco Continuà els seus estudis al Conservatori del Liceu, amb Pere Tintorer com a professor de piano, Francesc Forns de violí i Tomás Campano de composició també rebé ensenyament de Josep Rodoreda Exercí al Conservatori de Barcelona durant més de cinquanta anys com a professor de solfeig i de piano Fou també violinista de l’orquestra del Teatre Principal D’altra banda, el seu nom apareix en diverses collaboracions que portà a terme com a pianista i director de cor, amb l’Associació Musical…
Boris Papandopulo
Música
Compositor croat.
Estudià composició a Zagreb fins el 1929 i direcció a Viena 1925-28 Tot i que es declarà seguidor del corrent nacionalista, fou un dels primers compositors iugoslaus a interessar-se pel neoclassicisme, com es veu en el Concerto da camera 1928, en el qual, a més, es troben ritmes i melodies populars croats El conjunt d’obres compostes abans del 1940 és dominat per les composicions religioses N’és un bon exemple l’oratori La Passió de Nostre Senyor Jesucrist 1935, que combina d’una manera efectiva el cant religiós de Dalmàcia -amb trets del cant gregorià- i elements de la música popular També…
Guillaume Jean Joseph Nicolas Lekeu
Música
Compositor belga.
Després d’estudiar a la seva ciutat natal i a Poitiers, el 1885 inicià la seva carrera compositiva amb l' Andante et variations El 1888 es traslladà a París, on estudià amb C Franck i, mort aquest, amb V d’Indy Aquest l’animà a presentar-se al Premi de Roma, cosa que Lekeu feu el 1891 tot obtenint el segon premi amb la cantata Andromède A partir de llavors portà una gran activitat compositiva, molt especialment en els camps de la música de cambra i de la música simfònica En la Sonata per a violí i piano 1892, probablement la seva obra més coneguda, és palesa la influència de…
Jean Baptiste Loeillet
Música
Compositor, flautista i intèrpret flamenc d’oboè.
Sovint se’l confon amb el seu cosí Jean Baptiste Loeillet, l’anomenat Loeillet de Gant Prop del 1705 s’establí a Londres i el 1708 constava com a principal intèrpret d’oboè i flautista a l’orquestra de l’òpera del Queen’s Theatre, a Haymarket Gaudí d’un gran prestigi com a professor de clavicèmbal i la tradició li atribueix l’haver posat de moda la flauta travessera a Anglaterra Les seves nou suites de lliçons per a clavicèmbal o espineta estan escrites en la tradició compositiva anglesa per a instruments de tecla, encara que no assoleixen la qualitat dels seus contemporanis J Blow i W Croft…
Arnost Parsch
Música
Compositor txec.
Després de rebre classes particulars de J Podešva, a vint-i-set anys ingressà a l’Acadèmia Janácek de Brno, on estudià amb M Ištván, C Kohoutek i A Pinos Formà part d’un grup de música experimental, i el 1977 s’encarregà de la Secretaria del Festival Internacional de Música de Brno Durant molts anys impartí classes a l’Acadèmia Janácek En la seva producció introduí elements aleatoris o sèries dodecatòniques i també treballà l’electroacústica Trasposizioni II i III , 1969-70 A partir dels anys setanta enriquí la seva creativitat amb material provinent del folklore mundial Posteriorment s'…
Teresa Procaccini
Música
Compositora italiana.
Començà a compondre de molt jove Estudià piano al Conservatori de Foggia, on es graduà el 1952 Més tard estudià orgue i composició amb Fernando Germani, i ingressà al Conservatori de Santa Cecília, a Roma, on feu estudis de música per a pellícules, i, després, a l’Accademia Chigiana de Siena per estudiar-hi composició Guardonada amb diversos premis, ensenyà orgue i composició al Conservatori de Foggia, del qual fou directora en 1972-73 El 1979 esdevingué professora de composició del Conservatori de Santa Cecília La seva producció inclou diferents gèneres treballs per a orquestra simfònica i…
Sulkhan Ivanovic Nasidze
Música
Compositor i pedagog soviètic.
Estudià al Conservatori de Tbilisi, on es graduà el 1955 amb el Concert per a piano núm 1 Del 1958 al 1968 collaborà activament amb la Unió de Compositors Georgians, i el 1969 ingressà com a professor al conservatori El 1974 fou nomenat director artístic de l’Orquestra Filharmònica de Geòrgia La seva música sintetitzà els nous mitjans expressius i els elements folklòrics Si bé les primeres obres estigueren marcades per la cerca d’una tradició nacional i l’expansió dels recursos expressius, no deixen de mostrar, però, una forta individualitat D’aquesta època són la Rapsòdia , el Trio amb…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina