Resultats de la cerca
Es mostren 1370 resultats
baioneta
baioneta colzada muntada
© Fototeca.cat
Militar
Arma blanca especialment concebuda per a ésser ajustada a l’extrem del canó d’un fusell o d’una altra arma de foc, per tal de poder-la emprar en la lluita cos a cos.
Rep el seu nom de Baiona, centre de fabricació d’aquesta arma a partir del 1640 L’any 1691 Vauban generalitzà la baioneta colzada, inventada per l’anglès Mackai, que hom fixava al canó per la seva part exterior i permetia de disparar sense desarmar-la D’aleshores ençà la baioneta substituí la pica en els exèrcits Carles II de Castella la imposà en el cos de granaders 1685 A partir del s XIX prengué formes i llargades diverses, segons el fusell emprat de fulla llisa o corba, de secció triangular, etc Actualment la seva utilització va minvant en els exèrcits, però els moderns…
Francesc Bosch i Morata
Història
Política
Medicina
Metge i polític.
Fou un dels principals dirigents de l’Agrupació Valencianista Republicana, primer, i del Partit Valencianista d’Esquerra, després Representant aquest partit formà part del Comitè Executiu Popular, per l’agost del 1936, i posteriorment gener del 1937, del Consell Provincial de València, organisme que aleshores substituí l’antiga diputació, on es féu càrrec de la conselleria de cultura, des d’on dugué a terme, dins les limitacions imposades per la guerra, una tasca important animà cursets de llengua, creà els premis literaris i musicals País Valencià i, sobretot, impulsà…
Sant Salvador de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta església adquirí la categoria de parròquia l’any 1904, en què es creà la parròquia de Sallent d’Organyà, que a més d’aquesta vila incloïa les cases de Setcomelles i d’Estremós, i es desvinculà de Montanissell, de qui havia depès, almenys, d’ençà del segle XVI substituí, com a centre eclesiàstic del terme, l’església de Sant Andreu Amb motiu d’erigir l’església parroquial s’ordenà la construcció de cementiri, de pica baptismal, de campanar i d’altres insígnies que indiquessin la seva nova categoria, i que degueren modificar notablement l’edifici preexistent Actualment…
Joan Prenafeta
Música
Compositor, organista i mestre de capella català.
La seva formació musical anà a càr rec d’Antoni Sala, mestre de capella de la catedral de Lleida Fou organista de l’església parroquial de Sant Joan de la mateixa ciutat, i el 14 d’abril de 1781 substituí Sala al capdavant de la capella musical de la seu lleidatana L’any 1793 deixà el càrrec de mestre de capella per ocupar el de segon organista, també a la catedral, que exercí fins a la seva mort De la seva producció destaquen una missa a quatre veus amb violins, oboès, corns i baixos, un magníficat a sis veus i unes antífones a sant Pau
Eratòstenes
Música
Matemàtic, gramàtic i geògraf grec.
Estudià a Atenes amb Zenó de Cítion, Aristó de Quios i Arcesilau Fou cridat a Alexandria per fer de preceptor i conservador de la famosa biblioteca, on substituí Apolloni de Rodes Només es conserven fragments de la seva vasta obra, que inclou des de textos d’història de la literatura, astronomia i matemàtiques fins a una gran geografia, obra per la qual és conegut Els seus escrits sobre música, com era normal durant l’època clàssica, es troben integrats en els escrits matemàtics La seva aportació principal consistí en l’aplicació d’una nova fórmula de calcular els intervals, que…
Fritz Busch
Música
Director d’orquestra alemany, germà d’Adolf Busch.
Inicià estudis de piano i debutà com a concertista a set anys Més tard estudià direcció orquestral amb Steinbach al Conservatori de Colònia Del 1918 al 1922 substituí Max von Schillings a l’Òpera de Stuttgart, on estrenà obres de Hindemith, i després fou director a Dresden El 1924 debutà a Bayreuth, i més tard mostrà les seves afinitats amb l’obra de Mozart Abandonà Alemanya a conseqüència de l’adveniment del nazisme i dirigí el Festival de Glyndebourne Anglaterra entre el 1934 i el 1939 Més tard dirigí orquestres a Suècia, Dinamarca i els Estats Units Richard Strauss li dedicà…
Vehme
Història
Antic tribunal local germànic.
Sorgit dels plets comtals carolingis, aparegué a la fi del s XII a Westfàlia i als bisbats de Colònia, Paderborn, Münster i Osnabrück, i posteriorment s’estengué a tot Alemanya Substituí la justícia legal i tenia, originàriament, dues menes de sessions una de pública, per als delictes menors o comuns, i una de secreta, per als grans crims A partir del s XV només hi hagué els judicis secrets La pena màxima mort per penjament era executada immediatament Era presidit pel freigraf el comte o el seu representant, assistit pels freischöffen , que eren alhora jutges i botxins Entrat en…
Francesc Villalonga i Fàbregas
Història
Política
Dirigent republicà, fill d’Antoni Villalonga i Pérez.
Republicà federal, es destacà a la fi del segle dins el Partit d’Unió Republicana, i posteriorment fou un defensor acèrrim de la reorganització del Partit Republicà Democràtic Federal, de la conjunció republicanosocialista en 1909-14 i de la candidatura assembleista del 1917 Candidat a les corts moltes vegades i sempre derrotat, la seva presència a l’ajuntament de Palma fou limitada en negar-se al suport dels liberals fou elegit el 1901 i el 1920, amb l’ajuda socialista Amb l’adveniment de la Segona República, substituí Llorenç Bisbal en l’alcaldia octubre del 1931 - juny del…
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…
Societat Esportiva de Pescadors de Granollers
Pesca esportiva
Club de pesca de Granollers.
Fundada el 1968 sota la presidència de Josep Mas Martí, el substituí Josep Serratusell Sota la seva gestió, l’any 1972 s’aconseguí la pista de pesca simulada que ha estat referència de tot l’Estat Espanyol, en què s’han celebrat, any rere any, la majoria dels Campionats d’Espanya de l’especialitat També destacà en la modalitat de mar-costa, en la qual aconseguí el Campionat d’Espanya de clubs Alguns dels seus esportistes més destacats han estat els germans Antoni i Martí Barnils, Joan Puigví, Rafael Baqué, els germans Pere i Francesc Totusaus, Leandre Hernández i Mateo Ferrer,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina