Resultats de la cerca
Es mostren 2140 resultats
Ernst Kaltenbrunner
Història
Política
Dret
Advocat i polític austríac.
Membre del partit nacionalsocialista, el 1942 succeí RHeydrich com a cap de la Gestapo i del servei de contraespionatge de les SS Fou un dels principals responsables del terror dels darrers anys de la guerra i, com a tal, condemnat a mort en el procés de Nuremberg
Guislabert I de Rosselló
Història
Comte de Rosselló (991-1013).
Succeí el seu pare Gausfred I en el comtat de Rosselló, mentre que el seu germà Hug I ho féu en el d’Empúries-Peralada Es casà, successivament, amb Beliarda i Ermengarda Hom creu que fou el primer que traslladà la residència de Castellrosselló a Perpinyà
Ermemir II
Història
Vescomte d’Osona (Ermemir II), a la mort del seu pare Guadall (II) vers el 978.
El 986 rebé del comte Borrell II de Barcelona el castell de Cardona punt avançat del primitiu comtat d’Osona, en el qual el seu pare ja tenia dominis el 972 juntament amb la famosa carta de poblament de Cardona El succeí el seu germà Ramon I
Enric I de Navarra
Història
Rei de Navarra (1270-74) i comte de Xampanya (Enric III).
Fill de Teobald I , es casà amb Blanca d’Artois 1269, neta de Lluís IX de França Succeí el seu germà Teobald II Es negà a participar en la insurrecció nobiliària dirigida per l’infant de Castella, Felip, contra el seu germà Alfons X 1269-70
Crisip
Filosofia
Filòsof grec.
Succeí Cleantes, el seu mestre, en la direcció de l’escola estoica 223-204 aC, de la qual és considerat el segon fundador, per tal com la reorganitzà i en sistematitzà la doctrina Dialèctic subtil, polemitzà amb l’Acadèmia nova Se li atribueixen més de 700 tractats
Radulf I de França
Història
Duc de Borgonya (921-923) i rei de França (923-936).
Casat amb una filla de Robert I de França, el succeí a la seva mort Afrontà un alçament dels nobles i diverses incursions dels normands El 924 signà amb aquests una pau desfavorable, però més tard els derrotà 930, cosa que li permeté d’imposar-se a la noblesa
Maximilià III Josep de Baviera
Maximilià III Josep de Baviera en una pintura de Georges Desmarées
DP
Història
Elector de Baviera (1745-77).
Succeí el seu pare, Carles Albert VIII, en l’electorat de Baviera, però renuncià la corona imperial tractat de Füssen, 1745 Fou un governant illustrat, i fundà l’Acadèmia de Ciències de Munic 1759 En morir, sense fills, es desencadenà la guerra de Successió de Baviera 1777-79
Lluís I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1861-89).
Segon fill de Maria II i de Ferran de Saxònia-Coburg-Gotha succeí al seu germà gran, Pere V Monarca liberal, abolí l’esclavatge a les colònies 1868 i desamortitzà els béns eclesiàstics, la qual cosa provocà el pronunciament de Saldanha 1870 Home illustrat, traduí Shakespeare al portuguès
Lleó V
Història
Emperador d’Orient, l’últim de la dinastia isàurica.
Succeí Miquel I Rangabe com a conseqüència de la revolta militar dels iconoclastes Derrotà els búlgars i defensà enèrgicament Sicília i els territoris asiàtics contra els àrabs Féu deposar en un concili el patriarca Nicèfor i condemnà novament el culte de les imatges 815 Morí assassinat en una església
Onofre Jaume Novellas i Alavau
Matemàtiques
Matemàtic.
Estudià, a Barcelona, a l’Escola de Nàutica de Llotja, on fou deixeble d’Agustí Canelles El succeí com a catedràtic 1819-49, i dirigí també la nova escola de matemàtiques de la Junta de Comerç Fou membre i vicepresident 1847-48 de l’Acadèmia de Ciències i Arts
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina