Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
Galeria René Metras
Galeria d’art barcelonina fundada l’octubre del 1962 pel col·leccionista i mecenes René Metras i Mavet.
Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que …
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Pere Rodríguez i Cervera
Modista, conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez.
El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona Encara infant fou aprenent de sastre El 1918 obrí la seva casa d’alta costura Es consagrà com a creador en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià Presentà les seves colleccions sovint als EUA, on foren molt apreciades El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica Tancà la casa el 1978 Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excellí en la creació de túniques…
cap de Gata
Far del cap de Gata
© CIC-Moià
Cap d’Andalusia, a la província d’Almeria, que tanca per l’est el golf d’Almeria.
De gran valor paisatgístic i ecològic, des de l'any 1997 és reserva de la Biosfera Hi ah un far 1863
Circeo
Cap
Promontori de la costa del Laci, Itàlia, que tanca el golf de Gaeta pel nord (541 m).
A la seva rodalia hi ha el parc nacional del Circeo 32 km 2 Conté nombrosos jaciments arqueològics pertanyents al Paleolític mitjà i superior
capçalet
Indústria tèxtil
Peça de ferro fos que tanca l’extrem de cada calaix de les taules del teler mecànic.
batedor
Construcció i obres públiques
Muntant sobre el qual van a batre els dos batents d’una porta, etc, quan es tanca.
tapa
Peça que cobreix o tanca una caixa, una cambra o un recipient de boca relativament ampla per la seva part superior, eventualment unida a allò que cobreix o tanca mitjançant una o més frontisses, cintes, bandes flexibles, etc.
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 García…
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI apareix…