Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
mosca de les cireres

Parella de mosques de les cireres
Katya (CC BY-SA 2.0)
Entomologia
Mosca de la família dels tripètids, d’uns 3-5 mm de llargada, de color negre i amb ales fumades.
Parasita les cireres Pel mes d’abril, les femelles ponen els ous dins les cireres abans de madurar, i al cap de 6-12 dies en neixen les larves Aquestes es nodreixen de la polpa, i després cauen a terra, on es colguen i atenyen l’estat de crisàlide, i resten immòbils fins a la primavera propera o fins a la primavera de dos o tres anys després, en la qual passen a l’estat adult L’adult viu només un mes, amb la qual cosa es tanca el cicle Hom ataca la plaga amb insecticides sistèmics o específics
El TEDH rectifica una sentència sobre les “devolucions en calent”
El Tribunal Europeu de Drets Humans revoca la seva pròpia sentència del 2017 contra Espanya sobre un cas de les anomenades “devolucions en calent” i dona la raó al recurs presentat pel govern El cas afecta dos migrants que van saltar la tanca de Melilla i van ser retornats immediatament al Marroc El TEDH argumenta en la nova sentència adoptada per unanimitat que els dos migrants es van posar ells en situació d'illegalitat i van utilitzar la força tot i tenir altres opcions Segons les organitzacions de defensa dels drets humans, la nova sentència és un cop als drets dels migrants
regulador
Música
Signe relatiu a la dinàmica musical, que és la representació gràfica dels termes italians crescendo i diminuendo o decrescendo, que indiquen canvis graduals de dinàmica que afecten diverses notes.
Consisteix en un angle agut, collocat horitzontalment, que abraça tot el fragment que s’ha d’interpretar amb un augment o una disminució progressiva de la intensitat sonora Té la forma d’un angle que s’obre per a indicar que el so creix i que es tanca quan indica que el so decreix El compositor especifica de vegades el grau d’intensitat del qual s’ha de partir i al qual s’ha d’arribar També es poden presentar els angles l’un a continuació de l’altre, completats amb termes que precisen el seu significat, com ara poco , molto
Squash Lleida
Esquaix
Club d’esquaix de Lleida.
Fundat el 1985, fou molt actiu durant els primers anys i organitzà la Lliga Catalana per equips 1985 i el Campionat d’Espanya de seleccions autonòmiques 1986 També organitzà anualment l’Obert Internacional Ciutat de Lleida i diverses proves del Circuit Winston Inicialment destacà el canadenc Patrick Ossman i als anys noranta i al principi del 2000 Iván Flores, Jesús Troya i Enric Falcón En la categoria d’equips fou dues vegades subcampió d’Espanya, guanyà una Copa del Rei i un Campionat de Catalunya Tenia cinc pistes d’esquaix, gimnàs, sauna i escola d’esquaix Tancà…
Galeria René Metras
Galeria d’art barcelonina fundada l’octubre del 1962 pel col·leccionista i mecenes René Metras i Mavet.
Els contactes que Metras tingué durant els anys cinquanta i seixanta amb els components del grup Dau al Set i amb altres marxants, artistes i galeristes europeus l’animaren a obrir la galeria a Barcelona, amb l’objectiu de promocionar l’art contemporani i presentar les darreres tendències de l’avantguarda estètica Entre molts altres artistes, la galeria exposà obra d’Arp, Cuixart, Hartung, Fontana, Miró, Ponç, Saura, Vasarely, Wols i Zush El 1984 Margaret Metras, filla del fundador, se situà al capdavant de la galeria, que mantingué la mateixa orientació fins el febrer del 2013, que tancà
Assumpta Bastida i Pibernat
Modista.
De formació autodidacta, va començar treballant a la botiga de teixits del seu pare En un primer moment conreà el gènere de punt Fundà la seva casa d’alta costura el 1926, que tancà el 1970, bé que continuà treballant com a Asunción Bastida SA fins el 1975 Fou una de les més importants representants de l’alta costura a l’Estat espanyol Introduí conceptes innovadors com l’ús del cotó per a vestits de festa a l’estiu 1934 o l’obertura de boutiques difusores de complements els anys cinquanta Fou coneguda pel nom comercial d' Asunción Bastida
Pere Rodríguez i Cervera
Modista, conegut pel nom comercial de Pedro Rodríguez.
El 1897 la seva família es traslladà a Barcelona Encara infant fou aprenent de sastre El 1918 obrí la seva casa d’alta costura Es consagrà com a creador en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 i obrí cases a Madrid i Sant Sebastià Presentà les seves colleccions sovint als EUA, on foren molt apreciades El 1976 la diputació de Barcelona li dedicà una exposició antològica Tancà la casa el 1978 Considerà el vestit com una escultura que cal fer sobre el cos directament Li eren característics els vestits brodats amb pedreria, i excellí en la creació de túniques drapejades
tapa
Peça que cobreix o tanca una caixa, una cambra o un recipient de boca relativament ampla per la seva part superior, eventualment unida a allò que cobreix o tanca mitjançant una o més frontisses, cintes, bandes flexibles, etc.
Lo Passi en cobles
Literatura catalana
Obra col·lectiva, de caràcter narratiu, no dramàtic, inspirada en l’Evangeli de sant Joan, seguint la tradició de les passions romàniques, que al segle XV peninsular donen textos com La Pasión trobada de Diego de San Pedro, amb la qual presenta algunes notes en comú.
Desenvolupament enciclopèdic S’obre amb la dedicatòria de Bernat Fenollar i Pere Martínez a sor Isabel de Villena, a la qual en tot moment consideren viva, cosa que obliga a datar l’obra amb anterioritat al 1490 El cos principal és constituït per l’anomenada “Istòria de la Passió”, escrita pels mateixos autors, a la qual segueix la “Contemplació”, cobles degudes a Johan Scrivà i Bernat Fenollar Tanca el recull la coneguda “Oració a la sacratíssima Verge Maria” de Joan Roís de Corella Escrita en una llengua elevada i culta, fou impresa el 1493 Bibliografia Ferrando Francés, A 1983…
roseta
Roseta de llaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element decoratiu circular situat a la boca o obertura acústica de la taula harmònica d’alguns cordòfons, principalment en llaüts i clavicèmbals.
La roseta tanca parcialment aquesta obertura, per la qual cosa també exerceix una funció acústica En els llaüts més antics es tracta solament d’una gelosia vogida directament sobre la taula harmònica, que posteriorment se substituí per una peça independent, encolada des de dins Es construeix de paper, pergamí o fullola de fusta i sol estar tallada o vogida amb formes geomètriques, amb dibuixos simètrics que poden recordar la disposició dels pètals d’una flor En molts instruments medievals i renaixentistes mostra motius d’estètica àrab En alguns instruments posteriors al segle XVI…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina