Resultats de la cerca

Professà al convent dominicà barceloní de Santa Caterina 1656, estudià a Salamanca i es doctorà en teologia a València 1676 Fou catedràtic de teologia a la Universitat de Barcelona, prior del convent de Santa Caterina 1686-89 i provincial d’Aragó 1694 Autor de nombrosos sermons barrocs, en castellà, una dotzena dels quals foren publicats 1668-99

Membre actiu de la resistència contra el nazisme, fou membre destacat de la Bekennende Kirche, bisbe de Berlín 1945-66, president de l’Església evangèlica alemanya 1949-61 i copresident del Consell Ecumènic de les Esglésies 1954-61 Entre les seves obres cal destacar Vaterunser Umrisse zu einer Geschichte des Gebets ‘Parenostre Esbós per a una història de l’oració’, 1903 i Obrigkeit ‘Autoritat’, 1963, que, per la seva crítica dels totalitarismes, li portà dificultats per part del règim socialista de la República Democràtica Alemanya

Prevere al monestir de Lerins i adversari de sant Agustí, fou famós per la seva doctrina sobre la tradició , expressada en l’obra Commonitorium És venerat com a sant, tardanament, a causa del semipelagianisme La seva festa se celebra el 24 de maig

Ingressà a l’orde dominicà al convent de Sant Onofre, prop de València Enviat a Alemanya per a contrarestar els calvinistes, fou regent d’estudis a Colònia i professor de teologia a la Universitat de Colònia El 1611 es féu remarcar per la seva dissertació sobre l’autoritat del papa i del concili en un capítol general de l’orde, a París Fou nomenat pel papa inquisidor general a les arxidiòcesis de Magúncia, Trèveris i Colònia 1618 Fou un gran auxiliar dels bisbes i prínceps electors en les lluites amb els protestants per això, en envair Gustau Adolf de Suècia les províncies de l’imperi, fou…

Germà de la periodista Montserrat Minobis Monjo de Montserrat des del 1952, llicenciat en filosofia i teologia, estudià a l’Institut Anselmià de Roma i a París Collaborà assíduament a Serra d’Or i a Qüestions de Vida Cristiana , i inicià els Colloquis de Montserrat Pòstumament fou publicat el seu llibre Coses dels homes, coses de Déu 1966

Mobilitzat a la fi de la Segona Guerra Mundial, fou deixeble de Karl Rahner , en el Lexikon für Theologie und Kirche ‘Diccionari enciclopèdic de teologia i eclesiologia’, 1957-68 del qual collaborà Es doctorà en filosofia el 1952 a la Universitat d’Innsbruck Ordenat sacerdot el 1954, el 1961 es doctorà en teologia Professor a la Universitat de Münster fins a la jubilació 1993, fou consultor del secretariat papal per als no-creients 1968-73 Impulsà el diàleg entre catòlics i marxistes i fou un dels principals impulsors a Alemanya de l’esperit de renovació del concili II del Vaticà ,…

Publicà discursos religiosos i una Memoria histórica de la catástrofe sucedida en el pueblo de Felanitx 1844, i traduí diverses obres d’història del francès al castellà Deixà manuscrites dues peces teatrals en català, Pastorells al naixement i Josep venut per sos germans

Estudià llatí i humanitats, i el 1807 ingressà a l’orde de predicadors Durant la guerra del Francès es refugià a Manresa, Vic i Palma El 1814 acabà la carrera/> El 1825 li fou atorgada la càtedra de filosofia, i després la de teologia, a la Universitat de Cervera Amb motiu de l’exclaustració anà a Itàlia, i residí al convent de la Minerva, de Roma Tornà a Barcelona i hi fundà el collegi de Sant Tomàs

Professor, des del 1852, a Bonn i, des del 1864, a Göttingen, les seves idees teològiques, que seguien l’anomenada escola de Tübingen i foren la base de l’escola de Göttingen, reflecteixen l’influx de Hegel, de Leibniz i Kant El nucli del seu pensament és la separació entre saber ciència i metafísica i fe i, en aquesta darrera, entre la vivència religiosa i el dogma, el qual no és sinó la transposició estàtica i morta de la primera Exercí una gran influència en corrents teològics tan importants com el de l’accentuació del caràcter escatològic del regne de Déu i el de l’anomenada teologia…

Rector de Sant Martí de Cornellà de Conflent És autor de Los set salms penitencials en versos catalans 1806, versió catalana en quartetes heptasillàbiques de rima perfecta encadenada i en un to popular i colloquial Van precedits d’una “advertència”, tractat breu sobre el sentit i la interpretació dels salms, i cadascun d’ells va també precedit per una explicació de les circumstàncies en què fou escrit, amb aclariments d’alguns passatges difícils, crítica d’interpretacions antiquades i justificacions de la traducció