Resultats de la cerca
Es mostren 2338 resultats
electrocoagulació
Mètode d’electroteràpia que utilitza la calor d’un elèctrode punctiforme quan hom hi fa passar un corrent d’alta freqüència per tal de destruir teixits anormals, sobretot tumorals, per aturar hemorràgies i com a anestèsic local.
Les modificacions del teixit van de la volatilització a la carbonització i la coagulació de proteïnes
Abscés i flegmó dentaris
Patologia humana
Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La causa més freqüent dels…
vibració vocal
Biologia
Vibració de la glotis i la laringe originada per la paraula i transmesa per la tràquea i els pulmons.
La propagació depèn de la densitat del teixit pulmonar, la qual cosa constitueix un element de diagnòstic
amígdales palatines
Anatomia animal
Amígdales per excel·lència, situades en nombre de dues a banda i banda del paladar, entre els pilars.
Estan formades per teixit limfàtic recobert per una membrana mucosa i contenen criptes i molts follicles limfàtics
medicina regenerativa
Biologia
Branca biomèdica l’objectiu de la qual és tractar les malalties provocades pel funcionament anòmal de determinades cèl·lules, teixits o òrgans reemplaçant-los per cèl·lules, teixits o òrgans funcionals i immunològicament compatibles amb el pacient.
Aquesta substitució es pot fer activant les cèllules mare de teixit del pacient o utilitzant cèllules mare embrionàries
líquid de Zenker
Biologia
Líquid resultant de la barreja de sublimat (Cl2Mg), àcid acètic i líquid de Müller (bicromat potàssic i sulfat sòdic).
És el fixador histològic per excellència fixa molt bé el teixit conjuntiu i permet de fer excellents coloracions
Tomba de sant Bernat Calbó (Vic)
Calze i patena de peltre Calze, patena i oblata de peltre, trobats a la tomba de sant Bernat Calbó i conservats actualmental Museu Episcopal de Vic G Llop L’aixovar funerari de Sant Bernat Calbó 1180-1243 és format per un calze, una patena i una oblata de peltre * , que es conserven al Museu Episcopal de Vic amb els números d’inventari 10614, 10615 i 10616 respectivament Aquestes tres peces les tractarem com a un conjunt pel que fa a les consideracions cronològiques, però les descriurem i n’establirem els parallels per separat La tomba, i, en conseqüència, les relíquies allí dipositades,…
enllustrament
Indústria tèxtil
Acabament destinat a modificar l’aspecte superficial dels teixits de cotó, lli, llana o fibres artificials comunicant-los una lluentor més o menys intensa, segons el procediment emprat.
Consisteix a posar el teixit en contacte amb una superfície metàllica polida i exercir-hi una pressió o una fricció
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Els òrgans limfoides
Anatomia humana
Fisiologia humana
Són anomenades òrgans limfoides les diverses estructures en què s’elaboren i diferencien les cèllules defensives i també les que participen d’una manera o altra en l’activitat del sistema immunitari en conjunt Bàsicament, hom diferencia dos grups d’òrgans limfoides els primaris i els secundaris Els òrgans limfoides primaris són els que elaboren, diferencien i maduren les cèllules defensives la medulla òssia i el tim La medulla òssia és l’estructura que es troba a l’interior d’alguns ossos, dins la cavitat medullar Té per funció l’activitat hematopoètica, és a dir, d’elaborar els elements…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina