Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
Arçamala
Antiga possessió del monestir de Ripoll, a l’actual terme municipal de Sant Joan de les Abadesses.
Hi passa la riera d’Arçamala , que neix al vessant septentrional de la serra de puig Estela, i desemboca al Ter, per l’esquerra, tocant a Sant Joan de les Abadesses
Llanars

Llanars
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Ripollès, a la vall de Camprodon.
Situació i presentació El municipi de Llanars, de 24,73 km 2 d’extensió, és centrat per un petit sector de la vall del Ter entre Camprodon i Vilallonga de Ter, i s’allarga entre aquests dos termes municipals El 1965 cedí 0,3 km 2 al primer, els quals formaven part del nucli urbà de la vila de Camprodon, al sector del passeig de Maristany Al N arriba fins al Puig Sistra 1985 m d’altitud, límit ja amb Setcases i Molló, on neix el riberal de Feitús, afluent per l’esquerra del Ter, flanquejat per la serra de Feitús a ponent i la de Fembra Morta a llevant Al S s’allarga fins a la Serra Cavallera,…
coll de Caubet

El coll de Caubet, al límit de la Garrotxa i el Ripollès
© Fototeca.cat
Coll obert al límit de les valls de Ridaura i de Bianya (Garrotxa), entre els puigs d’Estela (1 359 m) i de Sespunya (1 026 m).
Enllaça la depressió d’Olot amb la vall del Ter i és travessat per les carreteres que comuniquen Olot amb Ripoll per Vallfogona, i amb Sant Joan de les Abadesses per la collada de Sentigosa
el Freser

El Freser, al seu pas per Ribes de Freser
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, afluent del Ter a Ripoll.
Neix a la coma de Fresers, entre el puig de Bastiments i el de l’Infern, a 2 400 m d’altitud Recull les aigües de l’alta aresta pirinenca, amb el Puigmal 2 913 m Passa per Queralbs, on recull les aigües de la vall de Núria, per Ribes, on rep el Rigard, procedent de la collada de Toses, i el Segadell, procedent de Pardines a Campdevànol rep encara el Merdàs, procedent del coll de Merolla Té un cabal de l’ordre de 4 m 3 /s de mitjana a Ripoll i un règim nivopluvial, amb aigües baixes de gener, a causa de la retenció nival, i de setembre, per l’eixut estiuenc, i dos màxims d’aigües altes, el de…
Agrupació Esportiva Cultural de Sarrià de Dalt
Handbol
Club d’handbol de Sarrià de Ter.
Fou fundat el 1956 per un grup de residents de Sarrià de Dalt i conegut amb les sigles ADC Fitxà jugadors vinguts sobretot de Girona, entre els quals cal destacar el pivot Joan Bouzas, que esdevingué un referent al final dels anys cinquanta El 1962 es construí un complex esportiu i es crearen les seccions de botxes, escacs i teatre L’època de millor joc fou al final de la dècada dels seixanta El 1976 es fusionà amb el Grup Esportiu Nostra Senyora de Montserrat, de Sarrià de Baix, i crearen la Unió Esportiva Sarrià
riera de Galligants

Vista de la riera de Galligants al seu pas pel monestir de Sant Pere de Galligants
© JoMV
Riera
Afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar
Lluriana
Masia
Masia del municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), al peu del castell de Torelló.
Donava nom a una part de l’antic terme de Torelló 1057 i a la parròquia de Sant Vicenç de Lluriana , a Torelló El 1937 hom donà al municipi de Sant Vicenç de Torelló el nom de Lloriana de Ter
Indústria cotonera i producció d'electricitat
Central elèctrica dels Brutau, a l’alt Ter La força hidràulica és l’única energia barata que hi ha a l’abast dels cotoners —els primers i més importants industrials catalans— L’aigua mourà primer la roda hidràulica de caixons i després la turbina Durant els primers anys del segle XX les fàbriques catalanes s’electrifiquen Les que tenen accés a l’energia hidràulica obtenen l’electricitat amb les seves turbines Les que no tenen aquesta sort, van substituint les màquines de vapor per l’electricitat facilitada per les companyies productores Els cotoners pensen en ells quan busquen…
pla de Calm-agra
Calma
Calma residual de la superfície d’erosió postherciniana, compresa entre la portella de Mentet, a l’W, i els pics de la Llosa (2 503 m) i de Rocacolom (2 502 m), a l’E.
Forma part de la línia de crestes que separa l’alta vall del Ter terme de Setcases, al Ripollès de la vall de la Tet terme de Mentet, al Conflent És un indret cobert de pasturatges i un punt important de concentració ramadera
Hidrologia 2011
Hidrologia
L’any hidrològic 2010-11 En termes generals, aquest any hidrològic –el comportament fluvial de les conques catalanes entre l’1 d’octubre de 2010 i el 30 de setembre de 2011– va estar marcat per dos episodis de pluja El primer, entre el 10 i el 12 d’octubre de 2010, va deixar unes pluges superiors als 100 mm a les conques del centre i del sud el Llobregat, l’Anoia, el Foix, el Gaià i el Francolí, i de més de 200 mm a les conques del nord, sobretot a les capçaleres del Ter i del Fluvià El segon episodi va tenir lloc entre l’11 i el 16 de març de 2011, i va afectar totes les conques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina