Resultats de la cerca

Fou membre de l’Institut de France, professor a la Universitat de Montpeller i director de la “Revue des Langues Romanes” Des de la seva tesi sobre La Dissimilation consonantique 1895 fins al seu gran Traité de phonétique 1933, Grammont treballà per establir els principis generals del canvi fonètic, tot trencant amb la tradició atomista i filològica de la fonètica històrica Hereu dels neogramàtics i alhora deixeble de Saussure, considerà les llei fonètiques com a universals que actuen en el quadre sistemàtic propi de cada llengua particular Tot i que s’oposà a la fonologia naixent, fou el…

Es llicencià en arquitectura el 1964 i dedicà la seva tesi doctoral a l’arquitectura espanyola dels anys quaranta Especialitzat en urbanisme, juntament amb Roser Amadó i Cercós han aportat una visió funcional entre arquitectura i ciutat i han excellit en el disseny d’interiors Entre les seves obres destaca la participació en la rehabilitació de la Fundació Tàpies de Barcelona 1986-90, el nou edifici de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1989-93, la remodelació del barri històric de Lleida 1983-2003 o el Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca 2004-2010 Ha publicat diverses obres sobre el seu…

Llicenciat en matemàtiques per la Universitat de Barcelona l’any 1973, s’incorporà immediatament com a professor al Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, on ocupà el càrrec de Catedràtic d’àlgebra des del 1983 El 1987 obtingué el grau de doctor en matemàtiques amb la tesi Sobre radicals finits i linealitat residual de grups nilpotents Treballà en grups lineals, anells de grup, anells regulars de von Neumann i C *-àlgebres publicà més de trenta treballs de recerca en reconegudes revistes internacionals de matemàtiques, alguns d’ells en…

Reuní uns 200 bisbes —encara que tradicionalment apareix la xifra de 318 com a nombre simbòlic— sota la presidència d’Osi de Còrdova Tingué com a finalitat combatre l’arianisme L’acta sinodal s’ha perdut, però n’han romàs el símbol de la fe, la carta sinodal i el recull de vint cànons La tesi d’Ari, sostinguda per Eusebi de Nicomèdia, fou condemnada, i fou aprovada la presentada per Marcel d’Ancira i per Atanasi d’Alexandria Hom insistí en el concepte teològic de l’ homooúsios , o sia, que el Fill és consubstancial amb el Pare El símbol proclamat es basa en un símbol baptismal de Jerusalem El…

Es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona al principi de la dècada de 1970 amb la tesi Historia del movimiento obrero en Cataluña 1840-1843 1973, dirigida per Emili Giralt Fou un historiador que des de fora del món acadèmic i amb totes les dificultats que aquest fet implica, sabé superar entrebancs i desànims, guanyant-se, amb un treball de recerca digne, un lloc en l’espai historiogràfic català El conjunt de la seva obra, centrada en el període de les bullangues barcelonines de la primera meitat del segle XIX 1835-43, és de referència obligada per a tots aquells que…

Llicenciada en filosofia i lletres, en l'especialitat de pedagogia i psicologia per la Universitat de Barcelona 1964, s’orientà vers la musicoteràpia Posteriorment cursà l’especialitat com a interna a l’Essex County Overbrook Hospital Center de Nova Jersey 1966-67 i aplicà la musicoteràpia a nens autistes i esquizofrènics al Creedmoor State Hospital de Nova York 1967, experiència a partir de la qual elaborà la seva tesi doctoral, Musicoterapia para niños autistas Historia de la Musicoterapia , que llegí a la Universidad Complutense de Madrid 1972 Posteriorment exercí, entre d’altres…

Professà a l’orde dels dominicans 1223 ensenyà filosofia i teologia a Friburg, Colònia i París Bisbe de Ratisbona el 1260, renuncià el càrrec per poder-se dedicar plenament al camp intellectual Tingué un paper destacat en el concili ecumènic de Lió 1274 El 1277, a París, defensà les doctrines del seu deixeble Tomàs d’Aquino Fou el primer pensador cristià que adoptà amb èxit una actitud alhora d’assimilació i de crítica davant la filosofia grecoàrab, introduïda ja a Occident inicià la superació de les contradiccions del pensament cristià al començament del segle XIII, determinades per la…

Ordenat de prevere el 1957, es doctorà l’any 1950 en filosofia a la Universitat Romana de Sant Tomàs d’Aquino, amb la tesi La escuela tomista en Mallorca Siglos XIII-XIV , i en història l’any 1987 a la Universitat de les Illes Balears, amb la tesi La formación literaria del clero de Mallorca El Seminario de San Pedro y sus antecedentes históricos Es diplomà en arxivística el 1972 i en paleografia i diplomàtica el 1973 a l’Escola de l’Arxiu Secret del Vaticà Fou arxiver diocesà del bisbat de Mallorca des del 1966, bibliotecari de la Biblioteca Episcopal des del 1968 i delegat episcopal del…

Professora de gravat a l’Escola Eina de Barcelona des del 1987, hi impartí també cursos de xilografia, de gravat a la punta seca sobre coure i de collage digital El 1997 es doctorà en història de l’art amb una tesi sobre el gravat polonès contemporani Fou també formadora de professorat en educació artística a la Universitat de Barcelona emèrita des del 2010 i professora visitant a les universitats d’Århus, Copenhaguen 1994, Łódź, Cracòvia i Varsòvia 1993-98, Rzeszów 2007, Winchester 2000-02, Hèlsinki 2001 i Brescia 2004-05 La seva obra és sobretot en paper i també inclou la installació i el…

Fou professor al Collège de France, des del 1876, data en què, en la sessió inaugural, afirmà de passada la influència directa dels felibres, i sobretot de Mistral, en l’origen mateix de la Renaixença, tesi que fou rebatuda per Joaquim ↑ Rubió i Ors l’any següent, a l’Acadèmia de Bones Lletres L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista “Romania”, en què publicà, al costat de textos medievals francesos i occitans, alguns textos catalans Nouvelles catalanes inédites El 1876 viatjà a Mallorca en missió filològica És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, La Chanson de la…