Resultats de la cerca
Es mostren 919 resultats
El panteó reial de Poblet
Art gòtic
La gestació de la idea i la seva consolidació L’afecció dels comtes reis catalans envers l’orde cistercenc va ser un fet molt remarcable des del punt de vista de la transcendència artística Sobretot, aquesta entesa dels sobirans amb els monjos es va manifestar, d’una manera excepcional, a Santa Maria de Poblet, un dels monestirs més importants de les terres de la Corona Estat actual de les sepultures reials del monestir de Poblet L’escultor Frederic Marès va reconstruir-les els anys quaranta del segle XX, aprofitant alguns fragments antics que es conservaven A l’arc de la esquerra de l’…
Necròpoli de Santa Margarida de Navès
Art romànic
Situació Una de les sepultures de la necròpoli L Prat Es tracta d’un conjunt de sepultures excavades a la roca i amb el cap diferenciat, situades a la banda de ponent de l’església parroquial de Navès Algunes d’aquestes sepultures són situades dins la rectoria, i d’altres són a l’exterior d’aquest edifici, prop del camí que passa darrere l’església o bé sota seu Necròpoli Planta d’una de les tombes situades a l’interior de la rectoria La capsalera resta sota la paret de l’edifici modern J Bolós El conjunt de tombes que actualment són visibles s’estén pel costat de ponent d’on hi devia haver l…
Arnaldur Indriðason
Literatura
Escriptor islandès.
Fill del també escriptor Indriði G Þorsteinsson, es graduà en història el 1996 i es dedicà al periodisme Autor de novella negra, els seus llibres protagonitzats pel detectiu Erlendur han assolit una difusió internacional Hom pot esmentar-ne Synir duftsins ‘Els fills de la pols’, 1997, Mýrin ‘Aiguamolls’, 2000, GrafarÞögn ‘El silenci de la tomba’, 2001, Röddin ‘Veus’, 2003, Vetrarborgin ‘Castell d’hivern’, 2005, Myrká ‘Foscor’, 2008, Furðustrandir ‘Ribes estranyes’, 2010 i Reykjavíkurnætur ‘Nits de Reykjavík’, 2012, entre d’altres, a més de Napóleonsskjölin ‘Operació Napoleó’,…
Joan Francesc Vidal
Cristianisme
Religiós dominicà i predicador notable.
Entrà al convent dominicà de València, d’on era prior el seu oncle, el memorable Joan Micó Fou mestre seu de novicis Lluís Bertran Habità gairebé sempre al convent de València, d’on fou prior tres vegades, i era conseller dels arquebisbes, en especial de Juan de Ribera Com a qualificador de la inquisició examinà els suposats èxtasis de la nena Vicenta Maipel i s’hi pronuncià en contra Féu construir la façana de l’oratori o cella de Sant Vicent Ferrer i ajudà a la fundació de la confraria de la Cella Santa Fou durant 30 anys predicador quaresmal de la ciutat de València, i en morir l’…
Tutankamon
El faraó Tutankamon (centre) durant la cerimònia de “l’obertura de la boca”
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (~1361-1352 aC).
Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament Fou enterrat a la…
Iṣḥaq ben Šéšet Perfet
Literatura
Judaisme
Rabí, talmudista i poeta jueu.
Format a les escoles de Barcelona, en especial sota el rabí Nissim ben Reuben Gerundí, es dedicà als estudis i als negocis i ocupà càrrecs menors de la comunitat El 1367 fou empresonat per una falsa acusació de crim ritual El 1373 fou nomenat rabí de Saragossa, i quan el 1385 es traslladà a València ja era la principal autoritat rabínica del seu temps El dia 11 de juliol de 1391, constret, rebé el baptisme i prengué el nom de Jaume de València Al cap de pocs mesos emigrà al nord d’Àfrica, a Miliana i Alger, on continuà exercint de rabí i esdevingué el cap espiritual del judaisme sefardita S'…
Francesco Laurana
Arquitectura
Escultura
Escultor, arquitecte i medallista italià del primer Renaixement.
Documentat des del 1453 a l’arc del Castell Nou de Nàpols, on féu la figura de la justícia, part del relleu que representa l’entrada d’Alfons IV de Catalunya-Aragó a Nàpols, les dues figures de dignataris d’ambdós costats del carro del rei, el relleu que representa els membres de l’ambaixada tunisenca i els trompeters a cavall del seguici del rei A partir del 1461 es posà al servei dels Anjou Féu les escultures de la capella Mastrantonio a Sant Francesc de Palerm 1467-71 Des del 1471 s’establí definitivament a França, on féu el Retaule del Natzarè de marbre de l’església dels celestins d’…
Castell de Miralles (Castellví de Rosanes)
Art romànic
La torre o castell de Miralles centrava una quadra dins el terme deCastellvídeRosanes El 1210 pertanyia a Guerau Alemany de Cervelló El 1215 Guilleuma deCastellví comprà per 60 sous barcelonins els honors que en el terme del castell posseïen Guillem de Miralles i la seva muller Ermessenda A la fi de la centúria la quadra era de Bernat de Miralles, mort el 1311, la tomba gòtica del qual és al Museu Vicenç Ros de Martorell…
Sant Domènec de València
Convent
Convent dominicà de la ciutat de València, situat a la plaça de Sant Domènec, entre l’antiga porta de la Xarea i el Túria.
Fundat per fra Miquel de Fabra, confessor de Jaume I, el 1239, fou un centre d’atracció de la noblesa i dels ciutadans valencians Arribà a tenir més de cent residents entre frares i llecs, entre d’altres, Vicent Ferrer i Lluís Bertran, frares del convent S'hi reuniren capítols generals de l’orde 1370 i 1596 i corts valencianes 1604 Carles I 1542 li concedí salvaguarda reial i afavorí la creació d’un ric arxiu monacal, que, juntament amb la biblioteca, constituïren dos centres importants de documents i manuscrits Fou exclaustrat el 1835, i el que restava de la seva església s’obrí al culte de…
Fossar de Sant Pere de Serraïma (Sallent de Llobregat)
Art romànic
Situació Aquest fossar es troba al costat de l’església romànica de Sant Pere de Serraïma Long 1°55’12” - Lat 41°50’25” Per anar-hi, doncs, cal seguir el mateix camí apuntat per anar a l’església de Sant Pere Necròpoli Tomba del fossar tal com fou trobada l’any 1982 en ésser retirades les lloses que la tapaven, amb l’esquelet dintre A Benet Tomba excavada al sòl i coberta amb lloses tal com fou trobada l’any 1982 A Benet Es tracta d’una necròpoli excavada fa un parell d’anys pels Amics de la Història i de l’Arqueologia Els resultats concrets de la recerca són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina