Resultats de la cerca

Fou fundat el 1912 per potenciar el vessant no competitiu del ciclisme Entre els seus impulsors destacaren el periodista Francisco Canto Arroyo, l’industrial Sanromà, el dirigent ciclista Joan Esteve i ciclistes com Antonio Crespo i Josep Magdalena Al principi de la dècada de 1920 arribà a 500 socis, amb ciclistes com Jaume Janer i Marià Cañardo El 1924 organitzà el Campionat de Catalunya A partir del 1930 incorporà moltes dones a les seves activitats ciclistes i culturals Des del 1912 publicà el butlletí mensual homònim que es feia majoritàriament en castellà, però s’hi anaren introduint…

Es disputà per primer cop el 1908, impulsada pel suís William Tarín a través del Club Ciclista El Pedal Aquella primera edició s’anomenà Campionat de Catalunya, tingué trenta-un participants i quatre etapes, i el guanyador fou el francès Paul Mazan Les edicions següents es disputaren el 1919, el 1948 i el 1954 A partir del 1964 i fins el 2010 se celebrà anualment, organitzada per la secció ciclista del Club Natació Reus Ploms, sota el format de cinc etapes i aproximadament 700 km de recorregut Aplegà ciclistes amateurs de les categories elit i sub-23, que en molts casos donaren el salt al…

Fill del ciclista australià Gary Wiggins, fou professional des del 2001 En pista ha guanyat els Campionats del Món de persecució individual 2003, 2007 i 2008 i per equips 2007, 2008, 2011, i també l’or en individual als Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i Pequín 2008, i en aquests darrers Jocs aconseguí també la medalla d’or en la modalitat d’equip, la qual tornà a guanyar als Jocs de Rio de Janeiro 2016 En ruta, ha guanyat, entre altres, la Fletxa del Sud 2001, el Duo Normand 2007, el campionat del Regne Unit en contra rellotge individual 2009 i 2010 i en ruta 2011, 2014, el Criterium del Delfinat…

Es formà a la secció ciclista del Club Bàsquet Valls Com a amateur formà part del Mozia, l’ideal Olímpic i el Puertas Artevi, i fou subcampió d’Espanya 2000 Debutà com a professional el 2003 Guanyà la Volta a l’Alentejo 2005 i a Portugal, el Trofeu Joaquim Agostinho 2007, la Pujada al Naranco 2008 i la Vuelta a Castella i Lleó 2011 Aconseguí vuit victòries d’etapa, en competicions com la Volta a Catalunya --en què fou segon en la general-- i la París-Niça 2010 Disputà la Vuelta a Espanya 2009, 2010 i el Giro 2010 Formà part dels equips Paternina-Costa de Almería 2003, Barbot-Gaia…

El seu debut discogràfic fou Closing Time 1973, i ja anunciava el to nocturn, entre nostàlgic i de cabaret, que definiria la seva producció, un eclecticisme radical que aplega gran part dels estils emparentats amb el rock des del funk i el soul fins al jazz i el blues Als anys vuitanta intensificà la seva carrera com a actor interpretà papers en pellícules com Dracula , Cotton Club i Short Cuts , i mantingué en parallel una producció musical que donà com a resultat obres com ara Swordfishtrombones 1983, Rain Dogs 1985, Bone Machine 1992, Mule Variations 1999 i Real Gone 2004 El 2006 recopilà…

Fou fundat el 1969 pel teclista Rick Davies amb Roger Hodgson veu i guitarra i altres músics, els quals, però, aviat abandonaren la formació Després de dos discos de rock alternatiu, s’hi incorporaren Dougie Thomson, Bob Siebenberg i John Helliwell i el grup es decantà cap al pop El 1979 la fórmula els donà èxit i els dugué a la popularitat amb temes com Dreamer , It’s raining again , Goodbye Stranger i Logical song , els dos darrers pertanyents al disc Breakfast in America 1979 Exhibiren un so característic, marcat pel piano elèctric, el saxo, unes bones harmonies vocals i uns arranjaments…

S’inicià a la Penya Ciclista Morenito, passà pel Bicisprint i, entre les categories juvenil i sub-23, compaginà el ciclocròs modalitat en la qual fou quatre vegades campió de Catalunya i d’Espanya i guanyà la Copa Catalana i l’Obert d’Espanya i la bicicleta tot terreny Competí pels equips Morenito-K2 2006, Morenito Specialized 2007, MSC 2008-10 i Bicis Esteve 2010-12 En bicicleta tot terreny es proclamà campió d’Espanya de camp a través 2006, 2007, 2009, 2010, guanyà el Tour de França promeses 2007, fou campió de Catalunya de camp a través 2008, 2010 i marató 2012, guanyà la Copa…

Començà a collaborar amb la Federació Catalana de Ciclisme el 1970 Obtingué la seva primera llicència d’àrbitre un any després Participà en la fundació de l’Sprint Ciclo Club Pobla 1973 El 1975 assolí la categoria d’àrbitre estatal i ascendí fins a la categoria de comissari UCI 1987 Arbitrà les grans curses del calendari internacional, tant en carretera com en pista i bicicleta tot terreny Tour de França 1994, 2002, Giro d’Itàlia 1999, Vuelta a Espanya 2010, Campionats del Món de pista i carretera 1993, 1995, 2001, 2003 i Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 Fou cap d’organització del…

Membre del Reial Club de Tennis Barcelona, fou campió de Catalunya en diverses categories inferiors Fou campió júnior d’Espanya i del Roland Garros 1969 Fou campió absolut de Catalunya en individuals 1967, 1968 i en dobles amb L Flor 1967, amb J Guerrero 1968, amb J I Muntañola 1978 amb J Soler 1980 Fou campió d’Espanya de dobles en sis ocasions amb M Orantes 1970, 1971, 1973 A Gimeno 1972 J L Muntañola 1974 i J Higueras 1976, i dues vegades subcampió 1975, 1979 Fou subcampió d’Espanya individual també en dues ocasions 1975, 1979 Formà part de l’equip espanyol de la Copa Galea i de la Copa…

La seva obra es caracteritza per un fort intellectualisme Des d’una posició d’esquerres, es dedicà sobretot a l’assaig crític, marcat sovint com tota la resta de la seva obra per l’afirmació d’una perspectiva femenina Against Interpretation 1966, Styles of Radical Will 1969, Illness as Metaphor 1977, On Photography 1978, premi National Book Critics Circle Award, Under the Sign of Saturn 1980, AIDS and its metaphors 1989, The Way We Live Now 1991, Where the Stress Falls 2001 i Regarding the Pain of Others 2003 Conreà també la novella, The Benefactor 1963, Death Kit 1967, The Volcano Lover 1990…