Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
El Govern cubà decreta un indult massiu
El vicepresident de Cuba, Carlos Lage, anuncia la imminent posada en llibertat de més de 200 reclusos de les presons cubanes En la recent visita de Joan Pau II a l’illa, el secretari d’Estat del Vaticà, Angelo Sodano, va lliurar a les autoritats cubanes una llista de presos per als quals es demanava l’indult Segons Lage, més de 106 d’aquells presos ja eren en llibertat quan es va fer la petició, però el Govern cubà ha volgut correspondre a la sollicitud indultant més de 200 presos, que surten de les presons cubanes els dies següents
Síria, acusada d'un atac amb armes químiques
Els Estats Units, França i el Vaticà condemnen el govern de Síria per un atac sobre la ciutat de Duma en el qual s'haurien utilitzat armes químiques Les fonts fan referència a més de 70 morts, sobretot de civils Douma era l'última ciutat controlada pels rebels en la guerra civil Rússia, aliada del règim de Bashar al-Assad, nega que es pugui confirmar l'atac amb armes químiques ni que en fos l'autor l'exèrcit sirià L'11 d'abril Rússia imposa el veto a la proposta de condemna a Síria en el Consell de Seguretat de l'ONU
presbiteri
Cristianisme
Conjunt de tots els preveres d’una església presidits pel bisbe.
Les esglésies cristianes del s I eren regides de diferents maneres les judeocristianes, sobretot, continuaren amb el sistema presbiteral propi d’Israel, on els preveres o ancians ancià tenien el govern polític i religiós de les comunitats sanedrí Al s II s’imposà la forma monàrquica el bisbe, per poder atendre les comunitats extraurbanes parròquia, ordenà collaboradors, anomenats també preveres, donant origen al presbiteri diocesà Totalment subordinat a l’episcopat, l’orde dels preveres esdevingué un estament de segon grau El concili II del Vaticà rehabilità, amb nova visió pastoral, el…
Agostino Casaroli
Cristianisme
Eclesiàstic italià.
Ordenat de sacerdot el 1937, collaborà en organismes de la cúria vaticana Durant el pontificat de Joan XXIII dugué a terme missions diplomàtiques als antics països socialistes de l’Europa de l’Est, tasca en la qual se situà al capdavant en ésser nomenat per Pau VI secretari d’Afers Extraordinaris 1967, amb l’objectiu de millorar la situació de l’Església Catòlica sota règims comunistes El 1979 Joan Pau II el féu cardenal i secretari d’estat del Vaticà, càrrec que detingué fins el 1990 El 1984 fou nomenat prefecte del Consell per als Afers Públics de l’Església
Pieter de Witte
Escultura
Pintura
Pintor i escultor flamenc.
De molt jove anà a Itàlia, on, segons la tradició, fou amic íntim de GVasari i el seu collaborador a la Sala Reggia del palau del Vaticà vers el 1570 El 1574 el gran duc de Toscana li encarregà les decoracions a l’oli i al fresc del Palazzo Pitti, i també cartons per a tapissos Maximilià, elector de Baviera, el cridà a la seva cort, on treballà la resta de la seva vida Allí féu el mausoleu de Lluís I de Baviera a la Liebfrauenkirche de Munic, la seva obra mestra, i s’encarregà de la restauració ornamental de la Residenz
Cristians pel Socialisme
Política
Moviment integrat per cristians que creuen compatible llur fe amb la teoria i la praxi marxistes, sense que això signifiqui cap vinculació a un partit polític determinat.
Nascut a Xile —on el moviment celebrà un congrés nacional el 1972—, s’estengué després a l’Argentina, el Perú, Mèxic i l’Amèrica Central, on contribuí a l’aparició de la teologia de l’alliberament, i finalment arribà a Europa Als Països Catalans n'hi ha diversos grups, minoritaris però actius Tot i que les relacions amb la jerarquia han estat sovint incòmodes, els membres del moviment no volen separar-se de l’Església, però de fet se'n senten marginats, particularment arran del rumb pres pel Vaticà sota el pontificat de Joan Pau II
Associació de Teòlegs Catalans
Entitat eclesiàstica que agrupa professors de teologia i altres conreadors de la ciència teològica, tant clergues com laics, dels Països Catalans.
Nasqué com una transformació de les Jornades Catalanes de Teologia, creades per un grup de teòlegs catalans reunits a Roma l’any 1966, amb motiu del primer Congrés de Teologia del Concili II del Vaticà Reconeguda jurídicament el 1972 per la Conferència Episcopal Tarraconense, la seva activitat principal és l’organització de les Jornades celebrades cada any en un indret diferent dels Països Catalans i dedicades a l’estudi de temes teològics d’actualitat Les ponències i comunicacions són sovint publicades en llibres o en números especials de revistes En fou el primer president Josep Perarnau
incineració
Etnologia
Religió
Acció d’incinerar el cos d’un mort.
Practicada a Grècia, a Roma fins al segle IV i entre els pobles nòmades des de temps molt antic, ha perdurat a l’Índia Prohibida per diverses confessions, l’Església catòlica l’admeté el 1963 i inclogué l’autorització en la revisió del codi de dret canònic del 1983 Hom en recomana l’ús tant per raons higièniques com pel creixement dels cementiris a les grans ciutats, i n’ha augmentat la pràctica L’any 2016 el Vaticà prohibí escampar les cendres o conservar-les fora d’un recinte sagrat per tal d’evitar pràctiques panteistes, paganes o supersticioses
Antoni Bach i Riu
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
Es formà al Seminari de Solsona i posteriorment cursà estudis d’arxivística, paleografia, diplomàtica i art paleocristià al Vaticà Des del 1977 ha tingut cura del Museu Diocesà de Solsona i, d’ençà del 1991, de l’Arxiu Diocesà Com a historiador, ha conreat la història local de les comarques de la Catalunya Central i de les terres de Lleida Entre la seva bibliografia destaquen les obres Bellpuig i la seva baronia al Pla d’Urgell 1971, Història d’Anglesola 1987, Collecció diplomàtica de Santa Maria de Solsona 1987, Història de Cardona 1992, Masies del Solsonès 1995 i La baronia de Rialb 1995
Roger Schutz

Roger Schutz
© Taizé
Cristianisme
Ecumenista suís.
Pastor protestant, s’installà 1940 al poblet de Taizé, Borgonya, on fundà la comunitat de Taizé , per a la qual escriví una Regla 1953 Observador en el concili II del Vaticà, el 1970 llançà la idea d’un Concili dels Joves , que s’inicià a Taizé el 1974 i que ha prosseguit amb noves trobades, algunes a Barcelona Entre altres obres, és autor de Vivre l’aujourd’hui de Dieu 1958, La violence des pacifiques 1968, Étonnement d’un amour journal 1979 i En toute la paix du coeur 1995 Morí a conseqüència de les punyalades que li infligí una dona psíquicament pertorbada
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina