Resultats de la cerca
Es mostren 843 resultats
test de Turing
Test ideat per Alan Turing l’any 1950, dins de l’àmbit de la intel·ligència artificial, per determinar si una màquina es pot considerar intel·ligent o no.
Bàsicament consisteix en el fet que un grup de persones, per mitjà d’una interfície, fa preguntes a un ordinador al qual no té accés visual Si a partir de les respostes generades per la màquina un 30% de les persones que reben les respostes creu que qui respon és un altre ésser humà, aleshores la màquina és considerada intelligent Al juny del 2014, en un experiment dut a terme a la Royal Society de Londres, un programa que rebia el nom d'Eugene Goostman i que simulava un jove ucraïnès de 13 anys superà per primer cop el test de Turing amb un 33% d'avaluacions que consideraven que…
galeria Azimuth
Galeria d’art italiana.
Vinculada a la revista del mateix nom Azimuth , fou fundada per Enrico Castellani i Piero Manzoni a Milà S'inaugurà el 4 de desembre de 1959 amb l’exposició “12 Lineas” de Piero Manzoni Aquesta galeria suposà el vincle de l’avantguarda italiana de l’època amb l’àmbit internacional, especialment amb el moviment Zero Entre les exposicions presentades destacà “La Nuova Conzezione Artistica” gener-febrer del 1960, amb la participació de Breier, Castellani, Holweck, Klein, Mack, Manzoni i Mavignier, que aplegà obres caracteritzades per l’experimentació visual i a la qual es dedicà el…
Jean-Michel Basquiat
Pintura
Pintor nord-americà.
De formació autodidacta, se'l començà a conèixer dins el món marginal del grafit novaiorquès, amb la signatura Samo De la mà del seu amic Andy Warhol començà la seva projecció internacional al principi dels anys vuitanta, i el 1982 féu la primera exposició important a la Fun Gallery de Nova York La seva obra, amb profundes ressonàncies africanes, es caracteritza pel primitivisme —que pren de la realitat urbana gran part del seus motius iconogràfics barrejats en un cosmos d’inscripcions, signes connotats simbòlicament, màscares totèmiques—, i palesa al mateix temps un coneixement dels corrents…
Krzysztof Wodiczko
Art
Artista polonès.
Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran exposició…
Ezio Frigerio
Teatre
Arts decoratives
Escenògraf italià.
Alumne de l’Accademia di Brera de Milà, estigué fortament influït pels pintors venecians del segle XVI Fou conegut principalment per haver repensat l’espai escènic en termes radicals a la fi de la dècada de 1960 Veié en la poesia el veritable sentit de l’escenografia, reflex d’una societat visual, i utilitzà obres d’art funcionals per a elaborar la posada en escena, negant el caràcter efímer dels decorats Des del 1956 fins al 1958 treballà com a figurinista i, a partir del 1958, com a escenògraf en diversos muntatges de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro de Milà També treballà,…
Perseu
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les de Cassiopea, la Girafa, el Cotxer, Taure, Àries, el Triangle i Andròmeda.
Conté 153 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Persei , anomenat també Mirfak , és un estel supergegant de color groc, de magnitud visual 1,90, que pertany al tipus espectral F5 i és situat a una distància de 470 anys llum Un altre astre important és β Persei , anomenat també Algol L’any 1901 aparegué en la constellació un estel de tipus nova , conegut com a Nova Persei , la brillantor del qual augmentà 100000 vegades en quatre hores i arribà a brillar com un astre de magnitud 0 La constellació conté un important…
Sergej Paradjanov
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic georgià.
Estudià al Conservatori de música de Kíiv i el 1951 es graduà a l’Institut de Cinema de Moscou Realitzà alguns curts i quatre llargmetratges, fins que Teni zabytych predkov ‘L’ombra dels avantpassats oblidats’, 1964 obtingué una repercussió internacional gràcies al seu tractament visual oníric i barroc Posteriorment, el documental Kievskie freski ‘Els frescs de Kiev’, 1966 fou censurat per motius polítics i el 1973, després de realitzar Sayat Nova ‘El color de la grana’, 1969, fou detingut i condemnat a treballs forçats El 1984 reemprengué la seva obra amb Legenda o Suramskoj…
Estrabisme
Patologia humana
Definició L’ estrabisme consisteix en la desviació d’un ull, és a dir, la pèrdua del parallelisme que normalment mantenen els eixos visuals d’ambdós ulls gràcies al qual s’adrecen al mateix objecte Segons el cas, es manifesta amb visió doble o amb ambliopia, que consisteix en la pèrdua d’agudesa visual de l’ull desviat La direcció de la mirada d’un ull, l’eix òptic, es pot modificar gràcies a l’acció dels sis músculs extrínsecs que s’insereixen en la superfície externa del globus ocular L’acció coordinada dels músculs extrínsecs d’ambdós ulls permet que llurs eixos òptics s’…
Francisco Javier Sáenz de Oiza
Arquitectura
Arquitecte castellà.
Els anys cinquanta féu una gran aportació amb els pobles nous de la perifèria de Madrid, en collaboració amb Cubillo, Romany i Sierra A Alcúdia, el 1963, construí cent apartaments on aconseguí una orientació excellent de tots ells i una independència visual i acústica dels uns respecte als altres Torres Blancas Madrid, 1962-68, el seu projecte més important, tracta d’establir un gratacel a la mesura humana tenint en compte tant els aspectes constructius com els aspectes humans Realitzà, entre d’altres, el Banco de Bilbao a Madrid 1979, el Museu d’Art Contemporani de Las Palmas…
Julia Scher
Art
Artista nord-americana.
El seu treball investiga l’emplaçament de l’obra d’art, la seva contextualització D’aquí que se centri en el museu com a institució que exerceix una funció disciplinària sobre l’obra, sobre l’artista i sobre el públic Analitza com la percepció queda mediatitzada a través dels dispositius de seguretat que aparentment vetllen pel benestar general, tot establint parallelismes amb altres institucions repressives com presons o centres psiquiàtrics Fou una de les artistes seleccionades a l’exposició Els límits del museu 1994, que tingué lloc a la Fundació Tàpies de Barcelona Desenvolupà…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina