Resultats de la cerca

Mapa del Berguedà amb la senyalització de totes les esglésies de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 R Serra-R Viladés-J Vigué Avià Sant Martí d’Avià Santa Maria d’Avià Sant Vicenç d’Obiols Sant Sadurní de Clarà Bagà Sant Esteve de Bagà Santa Maria de Palau o del Castell Santa Magdalena de Faia Sant Joan de l’Avellanet Santa Maria de Paller Santa Fe de Quer Berga Sant Joan de Berga Santa Eulàlia de Berga Sant Pere de Cohorts o de Berga Sant Vidal de Berga Sant Joan i Sant Mamet de Berga Sant Bartomeu de la Validan Sant Pere de Madrona Borredà Santa Maria de Borredà Sant Pere de…

Fill d’ Alexandre Galí  i germà de l’historiador Raimon Galí Fins els primers cursos de batxillerat, que cursà a Osca on la seva mare havia estat deportada, es formà a l’escola Blanquerna fundada pel seu pare, a partir del 1939 Instituto Menéndez y Pelayo, i posteriorment estudià clàssiques a la Universitat de Barcelona Dedicat professionalment a l’ensenyament i a la pedagogia, participà activament en l’ escoltisme  promogut per Antoni Batlle  1946-58 dirigí el Colegio-Internado La Molina 1951-55, a partir del qual fundà 1955 l’Escola Sant Gregori de Barcelona, una de les escoles que…

Al Principat aconseguí l’adhesió de la Peña Blanca Josep Bertran i Güell, Jordi Girona, baró de Viver, Santiago Nadal, Lluís de Foronda, etc i després de la Dreta de Catalunya Fernando Álvarez de la Compa, comte de Fígols, etc L’assumpció de la defensa dels interessos agraris per part de la Lliga en dificultà enormement l’extensió i fora de Barcelona sols tingué una certa presència a Girona, a Terrassa i a Arenys de Mar Pel novembre del 1933 s’alià electoralment amb el Partit Agrari i pel febrer del 1936 obtingué un lloc Santiago Torent dins el Front Català d’Ordre A Mallorca,…

Competí com a representant del Club de Lluita Baró de Viver de Barcelona Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i als d’Atenes 2004 en la modalitat de lluita grecoromana en la categoria de menys de 74 kg, i en els Campionats del Món 1991 i d’Europa 2001 Guanyà la medalla de bronze als Jocs Mediterranis en la categoria de 74 kg 2005 i la medalla d’or al Trofeu Internacional del Caire 2005 Fou dotze vegades campió d’Espanya, set en la categoria de 74 kg 1993, 1994, 1995, 2002-05, tres vegades en la categoria de fins a 76 kg 1998, 1999, 2000 i dues en la de menys de 82 kg…

Després d’iniciar-se l’any 1948, s’incorporà a la Penya Cultural Barcelonesa el 1951 Fou campió de Catalunya de lluita en les categories de 74 i 82 kg 1962-66 i subcampió en tres ocasions 1951, 1952, 1959 Fou també subcampió d’Espanya en tres ocasions El 1960 fundà el club de lluita El Hogar Obrero del Bon Pastor, on competí i feu d’entrenador Posteriorment fundà el Centre Social Baró de Viver El 1969 obtingué el títol d’àrbitre i l’any següent fou escollit representant de clubs i lluitadors a la Federació Catalana de Lluita També exercí com a delegat de la selecció catalana El…

Situació Podem localitzar aquest mas en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 39,6 —y 57,5 31 tdg 396575 Història El mas de Dorrius apareix en la documentació a partir de l’any 1148, quan Ramon Dorrius rep en feu de Bertran de Merola, entre d’altres possessions, el feu de Torelló, consistent en unes masies i altres honors a Sant Vicenç de Lausiana L’emplaçament del mas no es va poder determinar amb seguretat fins l’any 1947, quan el senyor X Viver, mitjançant un document de l’any 1407 va poder-lo situar a partir de les…

L’actual església parroquial de Sant Estève de Caramanh es troba immediatament a l’W del castell, a la part alta del poble de Caramanh Els elements més antics d’aquest edifici no són anteriors al segle XV L’església romànica primitiva, desapareguda, es trobava, però, en un altre indret, uns 500 m al N de la vila, al cementiri, segons es comprova encara en el cadastre del segle XIX És esmentada per primera vegada en un document del 1259, redactat pel capellà de Caramanh, on es diu que Berenguer del Viver va reconèixer a l’arquebisbe de Narbona el dret a cobrar delmes dins el terme…

Situació i presentació El municipi de Sant Ramon de Portell, de 18,58 km 2 , limita al N amb els municipis de Sant Guim de la Plana i Ivorra, a l’E amb Estaràs, al S amb les Oluges i a l’W amb Cervera i amb Torrefeta i Florejacs S’estén pel sector més alt de la comarca, a una altitud mitjana de 700 m, entre els altiplans del pla de Sant Ramon i el pla de Viver, amb una vall i uns serrats de costers suaus vers el N, que separen les riberes de Sió i del Llobregós, continuació vers l’W de l’altiplà de Calaf Per la banda de ponent, el terme acaba amb el promontori que hi ha sobre la Manresana, on…