Resultats de la cerca

Probablement estudià amb Giovanni Legrenzi a Venècia Fou organista a l’església de Sant Andreu a Düsseldorf el 1692, vicemestre de capella de la cort el 1696 i mestre de capella el 1703 Posteriorment es traslladà a Heidelberg i el 1720 a Mannheim, on exercí la tasca de codirector musical de la cort Wilderer compongué òperes, oratoris, cantates i música sacra Les seves òperes mostren una considerable influència de l’estil venecià del final del segle XVII i també hi són presents elements de l’òpera francesa Moltes de les seves àries són acompanyades per una orquestració colorista a la manera de…

Estudià ciències a la Universitat de Dorpat 1853-58 i més tard física, fisiologia i matemàtiques a París i a Berlín El 1865 fou nomenat professor catedràtic de física de la Universitat de Dorpat A part les seves investigacions científiques, publicà diversos articles i obres teòriques sobre música, entre les quals destaca el llibre Harmoniesystem in dualer Entwickelung Studien zur Theorie der Musik 'Sistema harmònic en desenvolupament dual Estudis sobre la teoria de la música', 1866 En aquesta publicació sosté que la tonalitat és pròpia dels intervals i els acords que tenen un to fonamental…

Cega des dels quatre anys, mostrà uns dots notables per a la música El seu pare, secretari de la cort imperial vienesa, rebé ajut econòmic de l’emperadriu Maria Teresa i aconseguí per a la seva filla una completa formació musical, amb mestres com ara A Salieri i LA Koželuh Aviat destacà com a pianista i inicià, a partir del 1783, gires de concerts per Europa Sembla, segons la documentació conservada, que WA Mozart i J Haydn li dedicaren sengles concerts per a piano -KV 456 i en sol M respectivament- i Salieri, un concert per a orgue El 1808 creà a Viena una escola de música A partir del 1789…

Estudià lleis i ciències a Berlín i a Halle, però influït per Johann Wolfgang Goethe vers el 1800 es decantà per les lletres Amb el seu amic Clemens Brentano recollí una gran quantitat de llegendes i música popular alemanya destaquen el recull Des Knaben Wunderhorn 'El corn meravellós del minyó', molts poemes dels quals foren musicats per diversos compositors alemanys, i tota la mitologia centrada en el Rin, font d’inspiració per als romàntics alemanys, i de la qual l’obra de Richard Wagner és l’exponent culminant Autor també de poesia, algunes de les seves composicions foren musicades

Determina una prolongació del temps de sagnia, una disminució de l’adhesió i l’agregació plaquetàries i una activitat coagulant deficient del factor VIII És anomenada també pseudohemofília

Creador de la denominació Triàsic per a l’estrat més baix del Mesozoic Dirigí l’explotació de les mines de sal de Friedrichshall, on desenvolupà processos innovadors

Format a Venècia, a Anvers i a París, fou professor de l’Akademie der Bildenden Künste de Munic Les seves obres, de tema històric, són d’una gran teatralitat Wallenstein 1855, Neue Pinakothek, Munic, Galileu a la presó 1864, Wallraf-Richartz-Museum, Colònia

Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53

El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt