Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
funció part entera
Matemàtiques
Funció f:ℝ→ℤque fa l’assignació x→[x]≡ent(x) on [x] és un enter tal que [x]<x<[x]+1.
abric
Indret de la costa on les naus poden posar-se a recer del vent, de la mar o dels corrents.
carta
Indústria tèxtil
Dibuix d’un teixit fet en paper quadriculat on són marcats els lligaments necessaris per a obtenir l’esmentat teixit.
carbonera
Química
Pila de fusta tapada amb llenya verda, herba i terra, on era obtingut carbó vegetal, per carbonització de la fusta.
La combustió era iniciada per un forat o xemeneia situat al mig de la pila i era regulada obrint forats laterals que permetien una circulació limitada d’aire És anomenada també pila de carbó o sitja
escorredor
Construcció i obres públiques
Agronomia
Séquia o altre conducte per on s’escorren les aigües sobreres d’un camp, d’un hort, d’un edifici.
escena
Teatre
Cadascuna de les parts en què hom divideix els actes de l’obra dramàtica i on intervenen els mateixos personatges.
funció cotangent
Representació gràfica de la funció cotangent
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Funció cotg: ℝ-{kπ,k∈ℤ}→ℝ, definida per l’assignació x→1/tg, on tg és la funció tangent.
indicar
Donar a algú les informacions necessàries per a assabentar-lo (d’on ha d’anar o què ha de fer).
Setantí
Família de mercaders, originaris de la ciutat italiana de Lucca, establerts a Barcelona, on catalanitzaren llur cognom primitiu, possiblement Accettanti.
El primer que s’hi establí sembla que fou Jaume Setantí , nadiu de Lucca, fill de Michele Accettanti mort abans del 1399, i ell cridaria els seus germans Pere Setantí i Joan Setantí , aquest últim bastard Foren banquers i deixaren diners a Pere el Cerimoniós, puix que el rei els concedí el castell de Calonge Pere, casat amb una noia de Perpinyà, es dedicà al comerç marítim, com altres posteriors membres de la família Jaume Setantí esdevingué un dels mercaders barcelonins més rics i més influents i fou, amb la seva muller Joana Ferrer, procedent d’una família de donzells, el cap d’una llarga…
Lodewijk Alimbroot
Pintura
Pintor flamenc; documentat a València des del 1439, on fou l’introductor de l’estil flamenc juntament amb Lluís Dalmau.
Les obres que li són atribuïdes amb més seguretat —el tríptic de l' Encarnació Museo del Prado, Madrid i el Calvari de l’antiga collecció Bauzà Madrid— es caracteritzen per la verticalitat de la construcció i una tècnica minuciosa Del seu fill Jordi Alimbroot documentat des del 1463 fins al 1474, també pintor, no resta cap obra d’atribució segura