Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Sant Esteve d’Estagell
Art romànic
L’església parroquial d’Estagell és esmentada des de l’any 951 Aquest mateix any consta que Estagell villa Stagello ja depenia de l’abadia de Santa Maria de la Grassa, sense que hom sàpiga des de quan Des del segle XII, el titular dels drets de la Grassa a Estagell era el cambrer d’aquest monestir L’església de SantEsteve d’Estagell fou enterament renovada als segles XVII-XVIII Conserva alguns sectors de murs datables al segle XII
Joan Vilomara
Música
Cantor, baixonista i copista català.
Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia
Cosme Damián José de Benito y Barbero
Música
Compositor, organista i violoncel·lista castellà.
Estudià al convent de San Francisco de Madrid i al conservatori d’aquesta mateixa ciutat, on aprengué a tocar el violí i el violoncel El 1859 fou nomenat mestre de capella del monestir d’El Escorial, on treballà en la catalogació dels manuscrits de la biblioteca Compongué obres religioses, entre les quals destaquen l’oratori Las siete palabras de Jesucristo , l’antífona titulada Tota pulchra i també tractats didàctics, com ara Método de solfeo i Curso de armonía , entre altres
Isidor Capdevila
Música
Violinista.
El 1714 entrà a l’Escolania de Montserrat, i el 1750 feu els vots com a monjo del monestir Fou primer violí de Montserrat i ajudant del pare Anselm Viola A més del violí tocà l’orgue, i s’interessà també per l’especulació musical A més del seu vessant musical, exercí diversos càrrecs lligats a la vida monàstica vicari dels ermitans, soci de l’abat, prior major i sagristà major Ferran Sor s’hi referí en les seves memòries
Josep Soler i Oliveras
Pintura
Pintor.
Cursà la carrera d’advocat a València i estudis artístics a l’escola de Llotja, de Barcelona, i amb el pintor Antoni Ferran, a València Realitzà una sèrie de sis quadres de la vida de sant Elies, per al convent dels carmelitans de Barcelona, destruït el 1835, i un retaule de la Soledat, del monestir de Santa Clara de Manresa Autor de Curso completo de diseño y pintura en sus tres principales ramos de óleo, temple y fresco Barcelona, 1837
Sergi
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona (~520-~555).
Presidí el primer concili de Barcelona 540 i el de Lleida el 546, on s’establiren cànons disciplinaris i sobre els monjos, que Sergi volgué regits pels cànons de Calcedònia 451, d’Agde 506 i d’Orleans 511 Fundà algun monestir entorn de Tarragona, tal com es dedueix del seu epitafi en vers Fou home emprenedor, caritatiu i donat a l’estudi, com ho demostra la carta de Just d’Urgell, on li dedica el seu comentari al Càntic dels Càntics
Sança de Castella
Miniatura que representa Alfons I de Catalunya-Aragó amb Sança de Castella
© Fototeca.cat
Història
Reina de Catalunya-Aragó.
Filla del rei Alfons VII, fou casada a Saragossa 1174 amb el rei Alfons I de Catalunya de Catalunya-Aragó, a la mort del qual exercí la tutoria de llur fill Pere I de Catalunya-Aragó fins que aquest complí vint anys no hi tingué gaires bones relacions Es retirà 1196 al monestir de Sixena, que havia fundat al palau que havia fet construir, on professà com a religiosa s’hi estigué, però, amb rang de reina, i hi fou soterrada
Cristóbal de Salamanca
Escultura
Tallista castellà.
Treballà a Catalunya al darrer quart del s XVI El 1578 feia el cadiram del cor de l’abadia de Montserrat, del qual només resten uns fragments Hom no sap amb quin fonament li han estat atribuïts un Sant Crist de mida natural que hi havia a la capella de Santa Gertrudis i les portes de la Collació del mateix monestir Entre el 1588 i el 1592 féu el cadiram del cor de la catedral de Tortosa, substancialment danyat el 1936
Melcior de Villena i Vila
Botànica
Metge i botànic.
L’any 1600 succeí Jaume Honorat Pomar com a mestre d’herbes de la Universitat de València Herboritzà per tot el País Valencià —principalment per la serra Mariola—, el Principat, Castella, Portugal i els Pirineus Fou examinador de metges, despatxador de l’Audiència de València i metge del Sant Ofici Refusà dues vegades d’ésser el metge de cambra de Felip IV Aplegà un herbari important que llegà, juntament amb els seus escrits, inèdits, al monestir de Sant Miquel dels Reis
Beatriu de Ventimiglia
Història
Filla de la princesa Eudòxia Làscaris
.
Es casà el 1282 amb el senescal Guillem de Montcada, senyor de Fraga, que la menystingué Els reis, però, la protegiren i li oferiren el palau de Xàtiva i pensions sobre la moreria i l’aljama de València Morta sense descendència, rebé sepultura definitiva al monestir dominicà de Santa Agnès de Saragossa, després d’un repòs provisional a la seu vella de Lleida Li han atribuït erròniament un fet d’empresonament que correspon a Teresa, la segona muller de l’esmentat Guillem