Resultats de la cerca
Es mostren 10659 resultats
Joan de Castellnou
Arts decoratives
Escultura
Escultor i argenter documentat del 1426 al 1490.
Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter
Gabriel Castellà i Raich
Folklore
Historiografia
Historiador i folklorista.
Arxiver municipal d’Igualada, fou vicepresident del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Publicà Efemèrides igualadines 1904, Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu 1920, Vocabulari de l’ofici d’adobar pells 1932, Biografia de sor Rita Mercader 1935 i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada 1954
Joan de Tarragona
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Francesco d’Oberto, centrà l’escola gòtica italianitzant de Tarragona És autor del retaule de la Mare de Déu de Paretdelgada 1359 Hom li atribueix el de Sant Bartomeu de la seu de Tarragona i el dels Sants Joans per a Santa Coloma de Queralt Museu d’Art de Catalunya, on s’apropa a l’art de Ramon Destorrents
Francesco Domenico Guerrazzi
Literatura italiana
Política
Escriptor i polític italià.
Fou empresonat i exiliat per les seves idees polítiques a Còrsega i a Portoferraio, on escriví Note autobiografiche i L’assedio di Firenze 1836 El 1860 fou elegit diputat, i durant deu anys milità en l’oposició contra els moderats Escriví novelles històriques revolucionàries, com La battaglia di Benevento 1827 l’obra més interessant és l’apòleg satíric La serpicina ‘La serpeta’, 1847
sexta
Música
Interval entre dues notes que abraça sis graus de l’escala diatònica.
També s’anomena sexta o sisena abreujat 6a la sisena nota de l’escala respecte d’una nota donada La 6a M té nou semitons do 3 -la 3 , la 6a m en té vuit do 3 -la♭ 3 , la 6a aug en té deu do 3 -la♯ 3 i la 6a dis té set semitons do♯ 3 -la♭ 3
mossèn Lleonard
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Conegut també com a mossèn de Vallseca, és autor d’un plany a la passió de Crist, Vuy gran maytí auzí votz d’una trompa , que emfasitza amb notable dramatisme el sofriment de la Mare de Déu Bibliografia Pagès, A 1936 La poésie française en Catalogne du XIIIe siècle à la fin du XVe Tolosa de Llenguadoc / París, Privat / Didier
Lluís Guilla
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia
Jordi Solà López
Ball esportiu
Ballarí.
Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit
Pau Arán i Gimeno
Ball esportiu
Ballarí professional.
Començà a competir el 1998 i es proclamà campió d’Espanya jove en la modalitat llatins 1999 fent parella amb Anna Rosa Garola El 2002 fou campió d’Espanya adult en la modalitat deu balls, amb Blanca Ribas Turón Ja retirat de la competició esportiva, es dedicà professionalment a la dansa contemporània i formà part de la companyia de dansa de Pina Bausch
Tanyà
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Tanyà) i despoblat del municipi de la Roca d’Albera (Rosselló), al N del poble.