Resultats de la cerca
Es mostren 5346 resultats
Suzy Gómez i Fuster
Art
Artista.
Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuà la seva formació autodidàctica Pionera en la multidisciplinarietat, en la seva obra primen la fotografia i les installacions malgrat que treballa tant amb escriptura efímera, dibuix, vídeo o ampliacions fotogràfiques o bé conjuntament amb fotografia, pintura i escultura El 1993 exposà per primer cop a Barcelona a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró La seva projecció internacional començà amb mi 1995 a la Galeria Giorgio Persano de Torí i continuà amb Maldito corazón 1999, al Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça…
Bartomeu Marí i Ribas
Filosofia
Filòsof i gestor cultural.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1989, ha estat successivament comissari d’exposicions a la Fondation pour l’Architecture de Brusselles 1989-93, de l' Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González 1993-95, del Centre d’Art Contemporani Witte de With de Rotterdam 1996-2002, del Centre Internacional de Cultura Contemporània Tabakalera de Sant Sebastià 2002-04 Ha presentat i comissariat exposicions dedicades a Miquel Barceló, Eulàlia Valldosera, Lawrence Weiner, Vito Acconci, John Baldessari, Tony Brown, Frederick Kiesler, Cristina Iglesias, David Lamelas, Rita…
Juan Muñoz
Art
Artista plàstic castellà.
Es formà a Londres Central School of Art and Design i Croydon School of Art i a Nova York Pratt Graphic Center Dedicat inicialment al comissariat d’exposicions, centrà la seva activitat en l’escultura Féu la primera exposició individual l’any 1984 a la Galería Fernando Vijande, de Madrid El seu llançament internacional es produí arran de la seva presència a la Biennal de Venècia 1986 i de l’exposició que li dedicà el Museu d’Art Contemporani de Bordeus 1987 La seva obra escultòrica pren com a tema la figura humana sovint representada com un sac o un saltamartí i la seva relació…
Lluís Esteva i Cruañas
Educació
Prehistoriador i mestre.
Vida i obra Es destacà pels seus estudis de prehistòria del Baix Empordà i el litoral de la Selva, amb una especial dedicació als monuments megalítics, els quals estudià, guiat per Lluís Pericot Publicà, entre altres obres, Prehistoria de la comarca guixolense 1957-58, Sepulcros megalíticos de las Gabarras 1964-70 i Sepulcros megalíticos del Alto Ampurdán 1979 Fou conservador 1955-66 i director 1974-88 del Museu Municipal de Sant Feliu de Guíxols i cofundador i primer president 1981 de l’Institut d’Estudis del Baix Empordà Escriví nombrosos articles de divulgació d’història local en la…
,
Àrtemis

Àrtemis de Delos
© Shakko
Mitologia
Deessa grega de la natura i de la caça.
Germana bessona d’ Apollo , filla de Zeus i Leto , identificada també amb la deessa de la lluna, Hècate Deessa de la castedat, restà verge i eternament jove Era de caràcter cruel i venjatiu i li eren atribuïdes les morts sobtades La iconografia clàssica la presenta amb túnica llarga i cabellera solta Àrtemis de Delos, al Museu Nacional d’Atenes el model clàssic des del segle IV aC amb arc i sagetes, túnica curta i formant grup amb un cérvol o uns gossos és de tipus praxitelià és cèlebre l' Àrtemis de Versailles , dita també Diana caçadora , al Musée du Louvre, París, escultura…
Benjamin Rajeczky
Música
Musicòleg hongarès.
Ingressà a l’orde cistercenc el 1917 Estudià història de la música amb R von Ficker i teologia a la Universitat d’Innsbruck 1920-26, mentre era mestre de capella al Collegium Canisianum 1924-26, i també realitzà estudis de composició amb Z Kodály a Budapest 1932-35 Exercí de professor a escoles de secundària i més tard a la Universitat de Budapest 1926-50, i dins l’àmbit de l’ensenyament s’implicà en la reforma musical promoguda per Kodály Fou investigador del departament de música del Museu Etnogràfic 1950-60 i del grup de recerca de música folklòrica de l’Acadèmia Hongaresa de…
Josep Antoni Llobet i Vall-llosera
Historiografia catalana
Historiador, físic i geòleg.
S’exilià a França 1824-32 a causa de les seves idees liberals en tornar, contribuí en la introducció del pensament científic modern a Catalunya Recollí i classificà molts llibres procedents de biblioteques conventuals destruïdes el 1835 i collaborà en l’organització del Museu Arqueològic de Barcelona Entre les seves publicacions destaquen De los pueblos que han invadido, conquistado o dominado la Cataluña 1847 i Cataluña antigua y moderna, en que se trata del comercio de los catalanes en la edad media en el Levante y del porvenir de Barcelona 1866 Tingué molts contactes personals…
Francesc Español Coll

Francesc Español Coll
Federació Catalana d’Espeleologia
Espeleologia
Bioespeleòleg i entomòleg.
Iniciador de la bioespeleologia a l’Estat espanyol, fou, juntament amb Ricardo Zariquiey, Ignacio Bolívar i Manuel Martínez de la Escalera, un dels pioners de l’estudi de la fauna cavernícola iberobalear i es convertí en un dels socis fundadors del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès 1948 Explorà més de mil cinc-centes cavitats i descobrí gairebé un centenar de noves espècies de coleòpters Membre de l’Acadèmia de Ciències i del Centre Superior d’Investigacions Científiques, fou professor d’entomologia a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona,…
Persèfone
Mitologia
Divinitat grega, muller d’Hades.
Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els segles V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per Plutó, o…
Eudald Serra i Güell
Etnologia
Escultura
Escultor i expert en el treball etnològic.
Deixeble d’Àngel Ferrant, donà a conèixer la seva obra de caire surrealistitzant en la històrica i escandalosa exposició de l’ADLAN del 1935, a la Llibreria Catalònia de Barcelona, juntament amb Jaume Sans i Ramon Marinello Aquelles obres eren situades entre l’organicisme d’Arp i els muntatges de Juli González Després d’un llarg sojorn al Japó, tornà a Catalunya i treballà en una plàstica d’inspiració orientalitzant Els anys cinquanta es lliurà a l’escultura no figurativa feta d’estructures orgàniques amb tècniques i materials diferents Les superfícies guerxes, l’abundor dels buits i balmes,…