Resultats de la cerca
Es mostren 6065 resultats
Jean de Saint-Blancat
Historiografia catalana
Historiador francès, també dit Samblancat.
Durant l’ocupació francesa del Rosselló el 1641, compongué, a Tolosa, un resum de la història dels comtes de Rosselló des del s VIII fins al 1493 Index comitum Ruscinonensium, auctore Ioanne Samblancat 1642 Les circumstàncies en què escriví l’induïren a remarcar la particularitat de l’estatut polític originari del Rosselló, part de l’antiga província Narbonense i sotmès als marquesos de Septimània També rebutjà la llegenda de la independència dels comtats catalans en temps de Guifré el Pelós Però Saint-Blancat no s’adherí a l’irredemptisme dels també occitans L Mesplède i P…
Miquel Ramis i Moragues
Historiografia catalana
Historiador.
Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere i es diplomà, el 1929, a l’Escola Normal de Mestres Se centrà en Fra Juníper Serra Collaborà en les publicacions Apostol y Civilizador , Franciscan Annals i El Heraldo de Cristo Fou membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Sebastià, de Palma membre fundador de l’Associació d’Amics de Juníper Serra, i promotor i director, des del 1959, del Museu i Centre d’Estudis Juníper Serra El 1973 li fou concedida la creu d’Alfons X el Savi Té un carrer dedicat, a Petra De la seva bibliografia destaquen Petra Junípero Serra 1931 Fray Junípero Serra, el…
Pau Queralt i Gayà
Historiografia catalana
Beneficiat i arxiver de la comunitat de preveres de Montblanc.
Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1903, el 1907 començà la seva activitat amb la restauració de l’església romanicogòtica de Sant Miquel de Montblanc i amb la publicació de nombrosos articles de divulgació històrica editats en les revistes locals de Montblanc, sempre amb un to reivindicatiu propi del catalanisme de la Lliga Treballà amb documentació medieval i moderna Una selecció de la seva obra fou publicada el 1995 per R Puig, M Grau i J Felip La premsa i la història a la Conca de Barberà 1985 El seu fons personal el conserva la impremta Requesens de Montblanc Lectures BADIA, F “Un…
Marielle Nordmann
Música
Arpista francesa.
Fou alumna de J Hubeau al Conservatori de París, on es diplomà el 1959 amb un primer premi en arpa i un altre en música de cambra El 1960 fundà el Trio Nordmann amb A Guilbert i R Fontanarosa, formació que durant divuit anys feu nombroses actuacions, principalment a França Sovint apareix en concerts amb el seu marit, el violinista R Fontanarosa Ha fet una important carrera de solista que inclou un bon nombre d’enregistraments discogràfics, entre els quals cal destacar un disc amb obres de cambra de J Baur, A Boieldieu i JK Krumpholz, sota el títol Concert al saló de Madame Récamier , i un…
Martial Singher
Música
Baríton francès, naturalitzat nord-americà.
Estudià música a Saint Cloud, i entre el 1927 i el 1939 amplià la seva formació al Conservatori de París Posteriorment rebé lliçons de J Fourestier, i el 1930 debutà a Amsterdam com a Orestes Ifigènia a Tàurida sota la direcció de P Monteux El mateix any fou contractat com a primer baríton a l’Òpera Còmica de París, on interpretà papers operístics de WA Mozart, G Rossini, G Verdi, R Wagner i A Thomas, entre d’altres El 1943 debutà al Metropolitan de Nova York, i fins el 1959 hi romangué com a membre estable de la seva companyia, destacant-se especialment en papers d’òperes…
Joan Gual i Torres
Música
Baríton català.
Inicià els estudis musicals a la capital catalana, on fou deixeble de J Sabater i C Callao El 1942 debutà com a Sharpless de Madama Butterfly al Gran Teatre del Liceu, al costat de M Capsir i P Civil Després d’interpretar Il trovatore amb G Lauri-Volpi al mateix teatre, actuà amb diverses companyies a Portugal, el Marroc i Egipte A partir del 1949 es dedicà especialment a la sarsuela amb la companyia de T Ros, gènere que li aportà èxit arreu de l’Estat espanyol Formà la seva pròpia companyia, coneguda com a Associació Lírica Joan Gual, amb la qual recorregué gran part de…
Henri Ledroit
Música
Contratenor francès.
Estudià piano, harmonia i cant als conservatoris de Nancy i Estrasburg El 1972 conegué el contratenor Alfred Deller, amb qui inicià estudis de cant barroc, que prosseguí més tard amb R Jacobs, N Rogers i N Harnoncourt El 1977, amb la seva esposa, que era soprano, fundà el conjunt Nuove Musiche, amb el qual es dedicà a la recuperació de duets cambrístics A banda de la seva trajectòria concertística, participà en diverses produccions operístiques, com La coronatione di Poppea 1981 El 1982 emprengué la seva carrera internacional i la collaboració amb A Curtis, JC Malgoire, R Clemencic i P…
Nikolaj Nikolajevic Figner
Música
Tenor rus.
Estudià al Conservatori de Música de Sant Petersburg amb Pr’anišnikov i Everardi, i al Conservatori de Nàpols amb A de Roxas El 1882 debutà amb el Philémon et Baucis de ChF Gounod, a Nàpols A partir de llavors cantà per tot Europa i l’Amèrica del Sud A l’Òpera Imperial de Sant Petersburg triomfà amb la seva segona esposa, Medea Figner, com a parella d’escenari fins el seu divorci, l’any 1904 L’any següent es casà amb la també soprano René Radina A partir del 1901 realitzà nombrosos enregistraments El seu repertori predilecte era el francès i l’italià, i destacà especialment en la…
Robert Schunk
Música
Tenor alemany.
Estudià cant a Frankfurt i debutà el 1973 a l’òpera de Karlsruhe, abans de fer-ho a Dortmund i Bonn Entre el 1977 i el 1986 cantà assíduament al Festival de Bayreuth L’any 1986 debutà al Metropolitan de Nova York amb el paper de Florestan Fidelio i un any després ho feu al Covent Garden de Londres amb el d’Emperador La dona sense ombra El 1991 actuà a Palerm en La prohibició d’estimar Wagner, quatre anys després d’haver-se destacat a Munic com a Sigmund La valquíria Especialitzat en les òperes wagnerianes, també ha interpretat amb èxit obres de compositors com A Weber, PI Cajkovskij, G…
Marita Napier
Música
Soprano sud-africana.
Inicià els estudis musicals a la seva ciutat natal i posteriorment els amplià a Alemanya Debutà a Bielefeld el 1969 com a Venus Tannhäuser , paper que repetí en diversos teatres germànics i també a l’Òpera de San Francisco El 1974 fou Siglinde La valquíria al Festival de Bayreuth i al Covent Garden de Londres Un any després interpretà el paper d’Eva Els mestres cantaires de Nuremberg a Bayreuth i San Francisco Especialitzada en R Wagner, el 1989 es presentà al Metropolitan de Nova York com a tercera Norna El capvespre dels déus El seu repertori inclou igualment papers destacats d’…