Resultats de la cerca
Es mostren 6276 resultats
Jaume Queralt Prats
Literatura catalana
Periodista i escriptor, també conegut com a Met Barran o Jacques Queralt.
Fill de refugiats catalans, passà tota la infantesa a Perpinyà, on treballà i visqué Professor de sociologia de l’art a l’Escola de les Belles Arts de Perpinyà, collaborà al diari L’Indépendant i publicà una biografia de Jordi Barre 1985 És coautor del llibre Vous avez la mémoire courte 1981 També cal destacar un recull poètic, Sense recança de l’escalp 1987 i una sèrie de fascicles Atac del virus 1991, Ramellet vivesià 1992, Sasha Stone el fotògraf sense rostre 1992, Paisatge interior d’un tictic saltamarges 1994, La Guiguita 1995, La llet no m’emborratxa 2001 i L’extraordinari…
Bob de Nijs

Bob de Nijs
Literatura catalana
Traductor i catalanista flamenc.
Poeta, novellista i crític d’art en llengua neerlandesa, és autor, en collaboració amb A Duez, del Diccionari català-neerlandès 1993 i del Diccionari neerlandès-català 2009 També és autor d’una extensíssima i reconeguda obra com a traductor al neerlandès, que abraça des del Tirant lo Blanc 1987 i el Curial e Güelfa 1996 fins a obres contemporànies com ara Bearn 1991, de L Villalonga, o Les històries naturals 1989, de J Perucho, passant per nombrosos poemes d’autors de tots els temps i les antologies poètiques del segle XX Een Catalaans bericht 1968 i Het poëtisch gelaat van de Balearen…
Kálmán Faluba
Literatura catalana
Catalanista i hispanista hongarès.
Es doctorà 1977 a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest, d’on és professor Ha estat l’introductor dels estudis de català a Hongria 1971, ha publicat nombrosos treballs sobre lingüística, història de la literatura i sociolingüística, i ha promogut la traducció d’obres literàries entre el català i l’hongarès És autor, amb Károly Morvay , del Diccionari català-hongarès 1990 i del Diccionari hongarès-català 1996, pels quals van merèixer el premi Catalònia 1992, a més d’una sèrie de guies de conversa entre diversos idiomes que inclouen el català Membre fundador de l’AILLC, n’ha estat…
Miquel Sarabia Miraball

Miquel Sarabia Miraball
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Nedador i àrbitre de natació.
Començà a nedar i a jugar a waterpolo al Club Natació Catalunya el 1931, any de la fundació del club Participà en diverses edicions de la Travessa al Port de Barcelona Durant la dècada de 1940, s’inscrigué al Club Natació Atlètic a causa del trasllat del CN Catalunya al barri de Gràcia L’any 1960 feu les proves per exercir d’àrbitre de natació, salts i waterpolo, i el 1963 ja tenia nivell d’àrbitre estatal Fou jutge de tot tipus de proves des de torneigs regionals fins a competicions internacionals Des del 1962 també fou jutge de competicions de salvament i socorrisme El 1970…
Supercròs Internacional de Barcelona
Motociclisme
Competició en pista coberta de supercròs disputada des del 1990 a Barcelona.
Fou creada per l’empresa RPM Racing i se celebra al Palau Sant Jordi El sistema de competició defuig l’esquema clàssic, i es disputen únicament finals Hi han passat els millors pilots del món en aquesta i altres especialitats, com motocròs, sobretot nord-americans R Lechien, J McGrath, J Stanton, S Everts, J-M Bayle, S Tortelli o M Pichon Els primers pilots que la guanyaren foren Ron Lechien i Mike Kiedrowski 1990, i els campions de les Superfinals foren Nick Wey 2007 i David Vuillemin 2008 Els pilots catalans també hi han participat amb èxit destaquen Edgar Torronteras, en…
Elisabeth Vergés Costa

Elisabeth Vergés
Jaume Altadill
Escalada
Alpinisme
Escaladora i alpinista.
Vinculada al Club Muntanyenc Barcelonès i al Centre Excursionista de Catalunya, començà en espeleologia Pionera de l’escalada femenina a l’Estat espanyol, durant els anys seixanta dugué a terme nombroses escalades, algunes de les quals foren primeres femenines, com la Peña Sola, als Mallos de Agüero, o el Puro, als Mallos de Riglos Osca Feu escalades de gran dificultat a Montserrat, la serra de Cadí, la Riba, Ordesa i Oliana, formant cordada habitualment amb Josep Manuel Anglada, amb qui estava casada, Joan Cerdà, Jordi Pons o Francesc Guillamon Fou de les primeres alpinistes que…
Agrupació Ciclista Arrabal
Ciclisme
Club ciclista de Santa Coloma de Gramenet.
Fundat el 1942 amb uns 50 associats, el seu primer president fou Miguel Arasa Els primers anys organitzaren excursions i alguna edició de la Festa del Pedal El 1965 Antonio Moreno López fou nomenat president i convertí el planter en una prioritat, sobretot durant la dècada dels setanta Del seu equip infantil sorgiren Jordi Roca, campió d’Espanya juvenil 1974, Antoni Moreno, subcampió d’Espanya dos cops, i Josep Maria Caroz, posterior president de l’Associació de Ciclistes Professionals S’establiren les bases de la normativa que regeix el ciclisme infantil a Catalunya…
Centre Català del PEN Club
Secció catalana del PEN Club International.
Dels inicis a la dictadura franquista 1922-1976 Constituït a Barcelona el 19 d’abril de 1922, fou, després del PEN Club Internacional i el francès, el tercer dels PEN Club en crear-se Celebrà el primer plenari l’abril del 1923 i, malgrat l’hostilitat de la Dictadura de Primo de Rivera, des del començament manifestà un gran dinamisme, mostra del qual fou el nomenament, l’any 1924, d’Àngel Guimerà com a membre d’honor del PEN Club Internacional El PEN català participà en bona part dels congressos anuals i, presidit per Pompeu Fabra, al qual succeí Carles Riba l’any 1928, organitzà el XIII…
Una visió idealitzada de Ciutat de Mallorca
És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…
Castell de Pèirapertusa (Dulhac jos Pèirapertusa)
Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats…