És el segle XV; per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu. És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla. Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres; només els homes armats que passen pel carrer.
Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues; mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients. En una societat majoritàriament illetrada fora inútil el rètol a la porta, per això en la societat baix-medieval tot entra pels ulls, es fa ostensible amb imatges i colors.
Interior de Ciutat de Mallorca, taula de Sant Jordi, P.Niçard-R.Moger, c.1468.
MDM / J.G.
Les cases s’apleguen a banda i banda del carrer que, com tots els altres carrers de les poblacions catalanes, no és recte, sinó sinuós. Les cases són posades l’una al costat de l’altra, però no hi ha entre elles paret mitgera, sinó que deixen un espai buit, estret, que dona lloc a racons, carrerons i culs de sac; sovint són nius de brutícia, tot i que el pintor representa uns carrers meravellosament nets. S’estructuren en planta baixa, pis i golfes, i són cobertes amb teulades de teula roja de doble vessant, de les quals sobresurten algunes xemeneies rodones amb coberta cònica de pissarra. Els habitatges, per la banda del darrere, tenen eixides o terrats emmerletats; s’obren al carrer amb galeries porxades, tribunes penjants i finestres, totes elles sorprenentment buides de gent.
Potser ha passat el drac de Sant Jordi i s’ha menjat dones i donzelles, mentre els homes s’han armat per combatre’l? O bé tothom prefereix guardar-se dels bàndols armats que, com s’esdevé més d’una vegada, senyoregen la ciutat? O potser tota la gent és a la plaça perquè s’hi celebra una festa important? Cal cercar alguna explicació, ja que si no fos per un fet extraordinari hi hauria gent arreu, tant pels carrers com badant per les finestres, perquè en la quotidianitat les ciutats medievals són bullicioses i dinàmiques. Més enllà del recinte emmurallat, com per art d’encanteri, la vida quotidiana continua. Un home ve tranquil·lament amb el seu ruc dels horts, polits i ben closos amb tàpies, que voregen la ciutat; una dona ve, amb el gerro, de buscar aigua a la font.
L’abastament de fruites i verdures a la ciutat es fa per mitjà del mercat diari que hi ha a les places, i també per mitjà dels petits horts que molts ciutadans cultiven fora muralla. No ha de sorprendre que aquests horts siguin ben closos i cuidats, ja que a la vegada serveixen d’espai de lleure a homes i dones de tots els estaments urbans, que van fora vila a horts i vinyes a “deportar”.
Dona amb un càntir, taula de Sant Jordi, P.Niçard-R.Moger, c.1468.
MDM / J.G.
A les urbs medievals el proveïment d’aigua es fa amb pous procedents d’aigües subterrànies o de cisternes que guarden l’aigua de pluja; alguns pous són privats i els trobem als patis de les cases més benestants; d’altres són públics i, juntament amb fonts procedents de deus naturals o d’aigua canalitzada des de fora vila, es troben repartits per diferents indrets i forneixen les classes populars urbanes.
Són les dones les encarregades de traginar l’aigua necessària per a beure, per a fer la bugada, per a fregar plats, per a cuinar i per a l’escassa higiene personal, des del pou o la font a la casa. Com ho fa la mestressa que apareix per la cantonada d’una casa fora muralla amb un vel blanc que li tapa cap i coll, la qual cosa indica que és una dona casada que porta el vel tradicional català, va vestida amb gipó vermell i faldilla verda fins als turmells que permet veure-li la sabata negra; a la cintura porta un càntir de doble nansa.
Port de Ciutat de Mallorca, taula de Sant Jordi, P.Niçard-R.Moger, c.1468.
MDM / J.G.
El moviment i cl dinamisme s’han concentrat especialment al port, on es manté una activitat desenfrenada. Les embarcacions que es veuen a la platja, arran de les muralles, són embarcacions menors, de rems, que serveixen per a carregar i descarregar els productes de les embarcacions de més calat, que han d’ancorar més enllà de la platja. Llavors els barquers les descarreguen a poc a poc i amb les barquetes de rems porten les mercaderies fins a la platja, al peu de la muralla. Allà, els bastaixos i els macips de ribera, a coll, transporten els paquets fins als magatzems, les botigues i els obradors de la ciutat.
A la platja embarca un passatger amb el sac de viatge i descarreguen les barques, prescindint dels homes armats que guerregen al peu de la muralla, prescindint fins i tot dels moros a cavall. El moro a cavall i armat que hi ha en primer terme, que no espanta mariners ni bastaixos, seria força anacrònic al segle XV, si no és que es tracta d’un cristià disfressat que participés en la hipotètica festa que se celebraria a la plaça; aquesta festa, que representaria l’entrada de Jaume I a la ciutat, vindria a ser, doncs, una festa de “moros i cristians”.