Resultats de la cerca

L’alou de Panissars pertanyia a Arles des del 878 sota la protecció del comte Bernat Tallaferro de Besalú hi fou construïda una església pels volts de l’any 1000 Abans del 1097 passà al domini del monestir de Ripoll, que hi establí el priorat de Santa Maria de Panissars , amb una funció hospitalera Els seus béns s’estenien vers Bruguera i Planoles, al Ripollès, i Sales de Llierca i Oix, a la Garrotxa Tingué una gran vitalitat durant l’època medieval, però a la fi del s XVII ja era abandonat i les seves pedres hi ha restes de l’església romànica foren destinades a bastir el fort…

Les més antigues que hom coneix són del s XVII i són manuscrites Entrat el s XVIII es feren impreses arreu, segons els models de cada localitat, amb els sants tutelars de la salut de cada població i els seus escuts o emblemes Les lliuraven els municipis o universitats, i des del començament del s XIX les juntes de sanitat Per llei de l’any 1855 es manà que les patents de sanitat responguessin a un model oficial, uniforme per a tot l’Estat espanyol El vaixell procedent de ports sense malalties infeccioses es deia patent neta El que no portava patent era obligat a servar…

El president valencià, Eduardo Zaplana, posa la primera pedra del parc temàtic Terra Mítica, a Benidorm, on es farà una recreació de diverses civilitzacions de la Mediterrània La inversió per fer el parc és de 80000 milions de pessetes i hi participen diverses entitats financeres 42%, la Generalitat Valenciana 18% i empreses i grups hotelers de la zona L’explotació anirà a càrrec de la societat Terra Mítica Parque Temático de Benidorm SA Zaplana considera que el parc, que s’ha d’inaugurar a la primavera del 1999, poc abans de les properes eleccions autonòmiques, donarà un impuls…

Situada a la vora esquerra del Volga, a la desembocadura del Kazanka, és un port fluvial important i té indústria de construcció de màquines, metallúrgica i química La universitat fou fundada el 1804 Traslladada, al segle XIV, de més al NE, on havia estat fundada un segle abans pels mongols, al segle XV esdevingué la capital d’un kanat independent Del segle XVI, que fou sotmesa per Ivan el Terrible 1552, és la ciutat murallada, amb la torre piramidal de Sumbeki Són destacables també les esglésies de la Santa Icona, de Sant Cebrià i de Santa Justina, el monestir de la…

Una bona part del terme és boscada bosc i casa forestal de Merialles al fons de la vall hi ha els conreus principalment pomeres Hi ha estat tradicional la indústria cistellera vímet El poble 52 h agl 1982 725 m alt és sota el monestir del Canigó al qual pertangué la jurisdicció senyorial, a la dreta del riu de Cadí Abans havia pertangut a la jurisdicció de Vernet A la seva església parroquial de Sant Martí fou traslladat el 1786 el sepulcre del comte Guifré II de Cerdanya, fet el 1332 en marbre de Vilafranca de Conflent l’estàtua jacent desaparegué, conservat entre dues tombes

Mercedari de família noble descendent de Catalunya, desenvolupà diversos càrrecs en convents de l’orde al Regne de València i al Principat i arribà, el 1609, a ser mestre general de l’orde Nomenat bisbe de Jaca i consagrat 1616, morí abans de prendre’n possessió A més d’altres obres de tema religiós, escriví una Historia de la orden de Nuestra Señora de la Merced de redempción de cautivos christianos, de algunos santos y personas ilustres de ella y en particular de la benditíssima casa de la Madre de Dios del Puig de Valencia, de sus milagros, y de las personas famosas de dicha…

Estudià música i cant a París, on el 1945 debutà com a Gilda Rigoletto abans d’interpretar el paper de la Reina de la Nit La flauta màgica Posteriorment es presentà amb èxit a l’Òpera Còmica de la capital francesa, a Brusselles i a Montecarlo El 1953 tornà a París, on protagonitzà El rapte del serrall L’any següent realitzà el seu debut als Estats Units, amb unes memorables funcions de Lucia di Lammermoor a l’Òpera de San Francisco Dotada d’un registre sobreagut amb gran facilitat per a la coloratura , destacà en papers de gran lluïment vocal i virtuosístic Protagonitzà…

Vers el 1830 deixà la feina d’assistent químic i el 1832 s’installà a la seva ciutat com a orguener Enginyà la manera de solucionar els problemes de la tracció mecànica, amb la ventallola articulada i l’aplicació de sistemes pneumàtics abans, Joseph Booth ja n’havia fet temptatives A París 1839 construí un mecanisme que porta el seu nom, la màquina Barker N’obtingué una patent francesa, i aviat fou adoptat per Cavaillé-Coll i després en tots els grans instruments Vers el 1860 s’interessà pel sistema de transmissió elèctrica El 1862 aconseguí una patent compartida amb Albert…

Fou alumne del Conservatori de Sant Petersburg, on estudià fins el 1888 Aviat assolí un gran prestigi en el món del periodisme rus, al qual contribuí amb nombrosos articles biogràfics i crítics sobre música i músics russos Traduí al rus la Illustrierte Musikgeschichte 'Història Illustrada de la Música' d’Emil Naumann 1897 i fou responsable de dues edicions russes del Musik Lexikon d’Hugo Riemann 1901 i 1906 El seu treball més important fou un estudi sobre la música russa del segle XVIII, que posà els fonaments sobre els quals es construïren tots els estudis posteriors que tractaven de la…

Fill del notari barceloní Francesc Terrassa, pertangué a la capella musical de la cort catalanoaragonesa de Joan II, on exercí d’organista Més tard s’incorporà a la capella de Ferran II a Sicília Quan Renat I d’Anjou prengué el poder a Catalunya, passà al servei del nou monarca Tot i l’oposició d’un grup de canonges de la catedral de Barcelona, entre el 1470 i el 1486 compartí el càrrec d’organista amb Galcerà Altimir Obtingué benifets a Santa Maria del Pi i a Santa Maria del Mar Continuà com a organista de la seu barcelonina fins pocs mesos abans de morir El seu successor fou…