Resultats de la cerca

Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’una privilegiada relació…

Austriacista, fou capità de la Coronela durant el setge de Barcelona del mariscal Vendôme Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Desconfiada, per a la qual escriví uns quintets humorístics en català i féu una dissertació sobre com Dalmau de Creixell guanyà la batalla de Las Navas de Tolosa Oposat ja des del 1701 a Felip V fou empresonat a Saragossa quan anava amb Pere de Ribes en una ambaixada de protesta a Madrid pel nomenament de lloctinent, el 1703 aquest l’inhabilità per als càrrecs públics, el 1703 Collaborà des del primer moment amb el primer Carles III, que li donà el comtat de Ferran el…

Actua segons els acords de la Convenció de Ginebra sobre els drets dels refugiats 1951, ampliat el 1967 Les seves tasques principals són vetllar per la no-discriminació dels refugiats en el país d’acollida, la seva repatriació voluntària o bé la reinstallació, sigui en d’altres països o en el país d’acollida, i el proveïment dels mitjans de subsistència elementals en cas de necessitat Li ha estat concedit dos cops el premi Nobel de la pau 1954 i 1981 És finançat en la seva major part amb contribucions voluntàries dels estats Fins el 1999 el mandat de l’ACNUR s’havia anat renovant…

Estudià música a la seva ciutat natal, on el 1943 debutà com a Rosina d' El barber de Sevilla i dos anys més tard passà a formar part de la companyia de l’Òpera El 1948 i el 1949 interpretà el paper de Reina de la Nit de La flauta màgica , a Viena i Salzburg respectivament Debutà amb el mateix paper al Teatro alla Scala de Milà 1950 i a l’Òpera de París 1953, tot erigint-se en una intèrpret referencial d’aquest personatge, que enregistrà en dues ocasions, una sota la direcció de K Böhm i l’altra a les ordres de H von Karajan El 1951 actuà per primera vegada al Festival de Bayreuth com a Ocell…

Si bé nasqué a Itàlia, adquirí la seva formació musical al Brasil, on tingué com a mestres Z Autuori, amb qui estudià violí, i A Cantù, amb qui feu harmonia i composició A nou anys actuà per primera vegada com a violinista Amplià estudis a Nàpols i al Trinity College, amb una beca del govern brasiler Novament al Brasil, tingué una destacada activitat fundà l’Institut Musical Brasiler, fou membre del quartet Paulista 1935-41 i tocà la viola en diverses orquestres de Rio de Janeiro Després d’una estada a São Paulo com a professor del conservatori, el 1931 marxà a Montevideo com a violinista de…

Aprengué les beceroles de la música amb el seu pare, i un oncle seu, violinista de la catedral de Crema, li ensenyà de tocar el violí Ingressà al Conservatori de Música de Milà el 1835, on estudià contrabaix Amb els diners del premi del final d’estudis del conservatori, es comprà un contrabaix de Carlo Giuseppe Testore de tres cordes, amb el qual es convertí en un solista excepcional Fou contrabaix solista de l’orquestra del Teatro San Benedetto de Venècia, on conegué Giuseppe Verdi, amb el qual mantingué una forta amistat durant tota la vida Actuà a Nova Orleans, Nova York i Londres, ciutat…

Fou mestre de capella al Collegio Germanico de Roma 1602-03 i al seminari jesuïta de la mateixa ciutat 1606 A partir del 1607 actuà, com a organista primer i com a mestre de capella després, a la catedral de Siena, on restà fins a la seva mort Fou un dels primers a utilitzar i divulgar les noves tècniques del baix continu i el primer que publicà un tractat sobre el tema Del sonare sopra’l basso con tutti li stromenti e dell’uso loro nel conserto 1607, on donà instruccions concretes de caràcter interpretatiu i tractà en profunditat les funcions dels diversos…

Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i professor a la cort…

Estudià a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt de Budapest, on fou deixeble de B Bartók El 1909 debutà amb Carmen al capdavant de la companyia de l’Òpera Còmica de Budapest i l’any següent fou nomenat director d’orquestra del Landestheater de Ljubljana, on romangué fins el 1914 Aquest darrer any passà a la Staatsoper de Dresden, ciutat on el 1919 dirigí l’estrena alemanya de La dona sense ombra , de R Strauss Posteriorment actuà a Roma i Barcelona, i el 1928 es traslladà als Estats Units, on s’installà i es naturalitzà Dirigí als teatres d’òpera de Filadèlfia 1932 i 1933 i San Francisco 1936 i…

Entre el 1665 i el 1667 actuà com a violinista a la capella reial de Nàpols, on possiblement conegué el violinista Nicola Matteis, la tècnica del qual assimilà El 1667 cantà en la producció de Scipione affricano de F Cavalli Entre el 1668 i el 1677 residí a Roma, on es relacionà amb els músics més prestigiosos del moment, entre els quals hi havia el castrat Giovanni Francesco Grossi i el compositor Alessandro Stradella Des del 1673 estigué al servei de Cristina de Suècia com a violinista virtuós i com a director musical de l’orquestra de corda de la reina Viatjà esporàdicament a Londres i a…