Resultats de la cerca

Vida S’inicià com a actor teatral el 1954, i ja installat a Barcelona, el 1958 s’introduí al cinema com a meritori i secretari de rodatge Exercí d’ajudant de direcció en nombroses produccions com ara La alternativa 1962, José María Nunes, en què també feu de coguionista Llegar a más 1963, Jesús Fernández Santos Un rincón para querernos 1964 i El primer cuartel 1966, tots dos d’Ignasi F Iquino Tiempos de Chicago 1968, Julio Diamante La diligencia de los condenados 1970 i Una bala marcada 1971, tots dos de Joan Bosch Fou coguionista de Tatuatge Tatuaje Primera aventura de Pepe…

Es formà a la capella de música de la catedral de Barcelona Després d’interrompre els estudis musicals durant un cert període de temps, els continuà sota el guiatge de Bernat Calbó Puig A catorze anys exercí com a organista a l’església de Sant Francesc de Paula Alguna font assegura que rebé lliçons de F Liszt i S Thalberg quan aquests visitaren Barcelona El 1845 li fou confiada la plaça d’organista a Santa Maria del Pi, on romangué fins el 1853 El 1855 feu oposicions per al mateix càrrec a Santa Maria del Mar El 1888 participà en els concerts d’inauguració de l’orgue monumental…

El primer fou François Rivière , que s’associà el 1860 a Madrid amb Pierre Mage per a la fabricació de teixits metàllics El 1876 establí una sucursal a Barcelona, que esdevingué la central 1887 després de la installació d’una fàbrica a Sant Martí de Provençals 1885 L’empresa esdevingué la raó social F Rivière i Fills 1902 en associar-s’hi els seus fills naturalitzats espanyols, respectivament, el 1887 i el 1888 Francisco Rivière y Chavany Pau, Bearn 1867 — Barcelona 1922, casat 1896 amb Antònia Manén i Massana, i Fernando Rivière y Chavany Madrid 1869 — Barcelona 1933, casat 1900…

El seu òrgan Proletar'skaja kul’tura publicava els articles de Bogdanov, l’inspirador i teòric més important del moviment El proletariat necessita un art propi Enfront de la cultura burgesa —la cultura del passat— i per sobre d’ella cal construir la nova cultura proletària Els elements bàsics d’aquesta són la idea i l’exaltació del treball, el collectivisme, la destrucció dels fetitxes i autoritats Crític i intransigent amb quasi tots els altres corrents artístics considerats burgesos i decadents, sostingut per Lunačarskij, cresqué molt ràpidament i s’estengué per tota l’URSS i fora d’ella…

Nascuda en una família amb gran tradició musical —el seu pare era el director i pianista Josep Sabater i la seva mare impartia classes de piano—, fou una de les figures més importants de l’escola pianística catalana de la postguerra Estudià amb Frank Marshall i el 1942 oferí el primer concert a Barcelona Aquest fou el punt de partida d’una carrera que aviat adquirí dimensions internacionals, amb un notable èxit i actuacions arreu d’Europa i també a Amèrica Capaç d’abastar un repertori molt ampli, excellí de manera especial en l’obra de F Mompou Igualment destacà com a intèrpret d…

Es formà a l’Accademia Cinematografica de Roma i al Centro Sperimentale di Cinematografia, i el seu primer paper protagonista fou Manon Lescaut , de C Gallone 1940, amb el qual obtingué un guardó a Venècia Destacà també a Piccolo mondo antico , de M Sodati 1941 i a Noi vivi , de G Alessandrini 1942 Després, es negà a participar en més pellícules perquè creia que el cinema italià estava instrumentalitzat pel règim feixista El 1944 es casà amb l’artista Oscar de Mejo, matrimoni que acabà el 1954 amb un escàndol de drogues i assassinat Després de la Segona Guerra Mundial, reprengué la seva…

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…

Conegut, primerament, com a estil artístic francès caracteritzat pel refús de les estètiques anteriors i pel gust per l’ornament, fou imitat a Alemanya i Àustria En l’àmbit musical, però, el terme comporta més confusió Si bé moltes vegades ha estat identificat amb les produccions musicals franceses coetànies a les produccions artístiques rococós -en especial les obres per a clavicèmbal de compositors com LC Daquin i F Couperin-, amb l' ópera-ballet d’autors com JPh Rameau i amb la música instrumental de JM Leclair, també es pot trobar associat amb altres produccions com ara La…

Fou deixeble d’I Lleys i dels clarinetistes E Ferrer i F Sans Inicià la seva carrera a Figueres actuant com a instrumentista de tible i clarinet a la cobla Antiga Pep Més tard s’incorporà a l’orquestra Moderna Catalana, de Granollers, ciutat on també dirigí el cor claverià Amics de la Unió Nomenat Músic Major de l’Exèrcit el 1903, el 1905 dirigí la Banda del Regiment d’Àsia, 55, a Girona, i posteriorment a Figueres A partir d’aquest any començà a compondre sardanes, l’estil distingit i elaborat de les quals el feu mereixedor de nombrosíssims premis, si bé no gaudí d’un ressò…