Resultats de la cerca

Adquirí la primera formació musical al Conservatori de la seva ciutat natal i el 1921 es traslladà a Viena per rebre lliçons d’Arnold Schönberg i Alban Berg Durant la invasió nazi veié prohibida la seva música, però a la fi de la Segona Guerra Mundial s’anà introduint en diferents institucions musicals fins a arribar a president de la secció d’Àustria de la Societat Internacional per la Música Contemporània SIMC Obtingué diversos premis i el 1963 fou designat director honorari de la Societat Musical de Carolina del Nord Integrat en l’anomenada segona generació de la Segona Escola de Viena ,…

Inicià els estudis musicals a Tudela i posteriorment els continuà a Pamplona i a Madrid, ciutat on fou alumne de José del Hierro i de Conrado del Campo Guanyador el 1923 del Premi de Roma de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando, es traslladà a Itàlia, on estudià amb GF Malipiero fins el 1927 A partir del 1928 formà part de l’anomenat Grup dels Vuit -format per Rodolfo i Ernesto Halffter, Rosa García Ascot, Juan José Mantecón, Salvador Bacarisse, Julián Bautista i Gustavo Pittaluga-, que aspirava a una renovació de la música espanyola basant-se en els nous estils europeus, representats…

Inicià els seus estudis amb el seu germà, professor de piano, i al cap de poc es traslladà a Madrid, on estudià al conservatori Autor de notable precocitat, a dotze anys compongué unes peces de ball, entre les quals Lagartijillo i Carpinterito , i a setze estrenà dues sarsueles a Alacant Quan només tenia vint anys fou director de l’orquestra del Teatre Martín de Madrid i del 1902 al 1905 ocupà el mateix càrrec al Teatro de la Zarzuela Durant els anys següents passà per diversos teatres, com el Teatro Eldorado, Teatro Cómico o el Teatro Apolo D’un estil proper a la revista, amb…

Rebé la seva formació musical al Conservatori de Música de París en les disciplines de piano, música de cambra, harmonia, contrapunt i composició, aquesta darrera amb D Milhaud El 1957 assistí als Cursos Internacionals d’Estiu per a la Nova Música de Darmstadt i tres anys més tard, el 1961, anà a ampliar els seus coneixements a l’Acadèmia de Música de Basilea sota el mestratge de P Boulez Les seves primeres obres, fins al principi dels anys seixanta, com ara les obres de cambra Étude III 1962, Équivalences 1963 i Polychronies I-II 1964, mostren influències de Boulez i també…

Estudià piano, violí i composició amb diferents professors particulars Durant els anys vint collaborà en publicacions musicals de diverses ciutats europees i es dedicà, també, a promoure concerts centrats en la música d’avantguarda L’any 1929 s’establí a Berlín per treballar en el "Berliner Zeitung am Mittag" 'Diari berlinès de migdia' Això li permeté assistir als cursos d’anàlisi d’A Schönberg El compromís amb la Nova Música i la solidaritat amb músics jueus li comportaren, l’any 1934, la prohibició d’escriure en publicacions alemanyes Malgrat que durant un quant temps continuà…

Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de música a Berlín -…

Estudià filosofia i teologia a Toledo, i composició, piano i orgue al Reial Conservatori de Música de Madrid Posteriorment, seguí els estudis de musicologia amb Thr Georgiades i Th Göllner a la Universitat de Munic, on es doctorà el 1974 Fill adoptiu de la ciutat de Saragossa, fou acadèmic numerari de la Real Academia de San Luis d’aquesta ciutat i acadèmic corresponent de la Real Academia de Ciencias Históricas de Toledo Entre les seves activitats cal destacar la tasca com a director del departament de musicologia del CSIC a Barcelona 1988-99, la direcció de la revista Anuario…

Estudià a Santiago de Xile, on oferí un primer recital a sis anys A onze realitzà amb èxit un concert a Berlín i del 1913 al 1918 prosseguí els seus estudis a Alemanya amb Martin Krause, antic deixeble de Liszt El 1918 i el 1920 obtingué el Premi Franz Liszt i el 1927 guanyà el Gran Premi Internacional de Piano de Ginebra Dos anys abans havia estat designat professor del Conservatori Stern de Berlín, on s’estigué fins l’any 1940 Els anys que passà en aquesta ciutat, els dedicà a l’obra pianística de Bach, Mozart i Schubert i realitzà diversos recitals amb la Filharmònica de…

El 1914 la seva família es traslladà a Suïssa, on Igor inicià posteriorment estudis de piano A vuit anys oferí el seu primer concert Animat per A Cortot, el 1926 anà a viure a París, on completà la seva formació musical a l’Escola Normal de Música i fou deixeble de N Boulanger, entre d’altres El 1929 compongué un ballet per encàrrec de S de Diaghilev i l’any següent debutà com a director amb l’Orquestra del Concertgebouw d’Amsterdam Dedicat de manera quasi exclusiva a la composició fins el 1939, a l’acabament de la Segona Guerra Mundial tornà una altra vegada a la direcció…

La subdominantització és un dels fenòmens que pot acompanyar el procés de dominantització d’un acord Morfològicament, es pot subdominantitzar un acord afegint-li algun dels trets relacionats amb la funció de la subdominant , com ara la 6a afegida, la nota vienesa o en general l’ús de la 4a aug com a nota dissonant en l’acord vegeu el compàs 4 de l’ex 5a de modulació , o incorporant-li, en el cas d’un acord major, una 7a M També, i aprofitant el fet que la subdominant d’un to major pot ser un acord menor, es pot convertir un acord inicialment major en menor WA Mozart "II Larghetto ", compàs 11…