Resultats de la cerca
Es mostren 8044 resultats
Kirguizistan 2011
Estat
El 30 d’octubre de 2011 hi va haver eleccions presidencials al Kirguizistan El primer ministre, Almazbek Atambàiev, que ja havia aspirat a aquest càrrec en anteriors ocasions, va vèncer gràcies al 63% dels vots, mentre que el seu immediat rival, Adakhan Madumàrov, només en va obtenir el 14,8% Atambàiev, membre del Partit Socialdemòcrata i proper als interessos russos, va succeir el 14 de desembre la presidenta, Roza Otunbaieva El nou president va anunciar la retirada el 2014 de les tropes nord-americanes que operen al país, a la vegada que el país va entrar a la unió duanera…
Illes Salomó 2014
Estat
Al mes d’abril, la tempesta tropical Ita va provocar greus inundacions que van causar la mort de 22 persones i en va deixar més de 49000 sense llar La capital del país, Honaira, va ser una de les zones més afectades en desbordar-se el riu Mataniku, i Austràlia i Nova Zelanda es van comprometre a donar ajuda d’urgència a un país que és fortament dependent del suport internacional un 44% del PIB El desenvolupament del país també va restar minvat per l’elevada taxa d’abandonament escolar, que, segons els mitjans locals, és una bomba de rellotgeria ja que alimenta l’atur i la violència juvenil Al…
marquesat de Villena

fototeca.cat
©
Història
Títol concedit per Enric II de Castella, el 1366, a Alfons de Gandia i de Foix, que el cedí al seu fill segon Pere de Villena i d’Arenós (mort el 1385), però que li fou confiscat el 1391 pels tutors del rei Enric III.
Tot i així, el seu net Enric de Villena i de Castella s’intitulà marquès de Villena Fou concedit de nou el 1445, amb agnació rigorosa, a Juan Pacheco y Girón , primer comte de Xiquena i primer duc d’Escalona, que el cedí 1468 al seu fill Diego López Pacheco y Portocarrero mort el 1529 Quadrinet d’aquest darrer i vuitè marquès fou Juan Manuel Fernández Pacheco-Cabrera de Bobadilla y de Zúñiga , avi del desè marquès, Andrés López Pacheco y Osorio de Moscoso mort el 1746, la filla del qual s’intitulà marquesa de Villena però li posà plet el seu oncle Juan Pacheco y Moscoso mort el 1751, que…
ducat de Suffolk
Història
Títol anglès concedit el 1448 a William de la Pole (mort el 1450) sobre el marquesat de Suffolk, que li havia estat donat el 1444 essent ja cinquè comte de Suffolk.
El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk fou creat el…
Emilio Vedova
Pintura
Pintor italià.
Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta…
Castell de l’Aranyó (els Plans de Sió)
Art romànic
Aquest castell presideix un petit llogaret al nord-oest de Cervera Malgrat la importància de l’edifici actual, no es tenen notícies sobre el castell de l’Aranyó abans del segle XIV L’indret fou conquerit a la primera meitat del segle XI i s’incorporà al comtat d’Urgell El lloc de l’Aranyó ós documentat ja l’any 1045 1044, en què entre les afrontacions del castell del Llor s’esmenta “ ipsa Parada de ipso Aranno ” El terme de l’Aranyó apareix en la documentació per primera vegada l’any 1120 A mitjan segle XII és conegut Berenguer de l’Aranyó, un dels repobladors de Lleida entre el…
Castell de Mont-roig (els Plans de Sió)
Art romànic
Hom té molt poques referències d’aquest castell El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, en què Ellomar, fill de Miró, i la seva esposa Ermessenda van vendre una coramina en alou situada al comtat d’Urgell, al lloc del reguer de Massaleu Aquesta coramina afrontava a ponent amb el terme de Mont-roig Potser el primer esment del castell de Mont-roig sigui de l’any 1116, en què Pere Ponç féu testament i deixà el castell de Montisrubei al seu fill Guillem Consta que el 1150 el castell de Mont-roig era dels Fluvià, els quals durant algun temps en cobraren el…
Sant Bartomeu de Sidamon
Art romànic
Aquesta parròquia fou fins al final del segle XVI la més occidental de les parròquies del bisbat de Vic El primer esment del lloc de Sidamon és de l’any 1079, en què figura entre les afrontacions del terme del castell d’Anglesola L’església de Sant Bartomeu apareix documentada per primera vegada en una relació de parròquies del bisbat de Vic de la primera meitat del segle XII Consta que l’any 1252 es produïren alguns desacords entre Guillem III d’Anglesola i el bisbe de Vic amb motiu del patronat de l’església de Sidamon i d’altres que eren en dominis dels Anglesola El rector de…
Santa Maria de Barbens
Art romànic
El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de Barbens En aquesta…
Sant Pau del Mercadal (Lleida)
Art romànic
La primera menció documental d’aquest temple apareix en l’ Ordinatio de l’església de Lleida de l’any 1168, on consta que depenia de la pabordia o prepositura de Santa Maria Magdalena Fou l’església d’un dels ravals de la ciutat, que es formà arran de la conquesta entorn d’un mercat extramurs de la parròquia de Santa Maria Magdalena en direcció a Corbins Aquest raval, amb el seu mercat, és esmentat per primera vegada el 1179, en una donació a Santes Creus feta pel comte d’Urgell Ermengol VII L’any 1189 Pere Flaviol deixava en el seu testament un cens de 2 sous a l’església de…