Resultats de la cerca

S’inicià en les curses populars i competí pel CA Sant Andreu, el CG Barcelonès, l’UDA Gramenet, el FC Barcelona i el New Balance El 1992 es proclamà campiona d’Espanya dels 10000 m Fou campiona de Catalunya de 3000 1992, 1993, 5000 1995, 1996 i 10000 m 1994, 1995, de cros 1992, 1993, 1995, 1996, 10 quilòmetres en ruta 1994, mitja marató 1992 i marató 1995 També assolí el títol català dels 3000 m en pista coberta 1992 Amb la selecció catalana guanyà el Campionat d’Espanya de cros 1994 i amb l’espanyola, disputà el Mundial de l’especialitat 1996

S’inicià com a porter en l’època del mític Papitu Perramon i per això li posaren aquest renom, però desenvolupà la seva carrera com a lateral esquerre Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1980-89 i 1995-96 Amb l’equip blaugrana guanyà cinc Lligues 1982, 1986, 1988, 1989, 1996, quatre Copes del Rei 1983, 1984, 1985, 1988, tres Recopes d’Europa 1984, 1985, 1986 i una Copa d’Europa 1996 També jugà amb l’Adrianenc a primera divisió estatal abans de retirar-se Fou 72 cops internacional i marcà 153 gols amb la selecció espanyola

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

S’inicià al Reial Club Marítim de Barcelona RCMB Fou campió de Catalunya de iols de dos i, ja retirat, entrenà joves remers del club, algun dels quals fou campió d’Espanya juvenil Àrbitre regional, actuà en moltes competicions estatals i internacionals, com en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on fou àrbitre auxiliar A la meitat dels anys seixanta entrà a formar part de la federació catalana, com a tresorer de la junta directiva, de la qual també fou secretari Parallelament, fou directiu del RCMB L’any 1985 fou membre del comitè organitzador de la regata Match Sènior de la FISA

S’inicià el 1994 al club Alfa 5 i s’especialitzà en soft-ràquet Posteriorment competí amb el Club Stadium i el Club Natació Sant Andreu Ha estat quatre vegades campió de Catalunya 2006, 2007, 2008, 2010 i tres vegades subcampió 2009, 2011, 2012 Campió també de la Lliga Catalana d’Esquaix amb el Club Stadium 2009 i campió de Catalunya per equips amb el Sant Andreu 2010, 2011 Fou entrenador del Sant Andreu i del Club Stadium, i des del 2009 és coordinador de la secció d’esquaix i soft-ràquet del Club Bonasport de Barcelona

S’inicià a l’INEFC de Barcelona, on jugà cinc temporades Com a mig d’obertura, jugà cinc temporades més al Rugby Club l’Hospitalet, amb el qual obtingué un Campionat d’Espanya 1997 i una Copa de la Reina 1998 A partir del 2000 i fins el 2005, jugà cinc temporades amb la Unió Esportiva Santboiana Disputà 42 partits amb la selecció espanyola absoluta i fou una de les integrants de l’equip que quedà campió d’Europa el 1995 Jugà, a més, el Campionat del Món del 1996 i el del 2000, que tingué lloc a Catalunya

S’inicià a la Peña Cultural Barcelonesa i fou un dels primers gimnastes de l’Estat a realitzar molins al cavall amb arcs, aparell del qual era un especialista Competí en l’àmbit català i estatal i participà en un torneig Catalunya-Carcassona A partir del 1948 exercí d’entrenador, tant de gimnàstica artística com ornamental Entrenà els campions d’Espanya Jordi Elies, Enric Montserrat i els germans Vallvé al Centre Gimnàstic Barcelonès 1948-58 i al Gimnàs Garcia Alsina 1958-60 Posteriorment passà al Gimnàs Hèrcules i al Gimnàs Guinardó Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de…

S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Escriví O mistério da estrada de Sintra 1870, novella fulletonesca, en collaboració amb Eça de Queirós Malgrat la seva vinculació als joves de Coïmbra, adoptà una actitud contrària a la d’Antero de Quental en la polèmica “Qüestió de Coïmbra” 1865, que inicià la literatura moderna a Portugal A As farpas , publicació mensual iniciada el 1871 i que atenyé els onze volums, criticà les fórmules i els prejudicis de la vida portuguesa, sota la inspiració del proudhonisme La seva influència fou immensa Escriví també cròniques de viatges A Holanda, 1883 John Bull e a sua ilha , 1887

El 1921 inicià estudis de pilot d’aviació a Le Bourget París Es decantà, però, pels hidroavions i continuà els estudis a Sesto Calende, Lago Maggiore Itàlia Fou el primer pilot d’hidroavió dels Països Catalans Durant un breu temps participà en la línia aèria de correu Aereo Marítima Mallorquina, que feia el trajecte de Palma Mallorca a Barcelona Suspesa aquesta, fundà una escola d’hidroavions a Portocolom Mallorca En tancar-se l’Escola d’Aviació, el 1923 feu una volta a la península Ibèrica en hidroavió, amb un recorregut d’uns 4000 quilòmetres, en companyia de Jordi Parera