Resultats de la cerca
Es mostren 6065 resultats
Eduard J. Verger i Hervàs
Literatura catalana
Poeta, traductor i crític literari.
Guanyà la viola als Jocs Florals en Llengua Catalana de Caracas per l’obra Caliu 1975 Després ha publicat els poemaris Com si morís 1986, Tres peces apòcrifes 1999 i Terra pensada 2002 Ha estat l’antòleg dels tres volums Antologia dels poetes valencians 1983-88, Poesia de la Renaixença 1994 i de l’edició i traducció de Poesías 2004 de Joan Roís de Corella Fou fundador i director de la revista literària Cairell 1979-81, plataforma d’expressió i renovació de la generació dels anys setanta a València Com a traductor va rebre el premi Cavall Verd 1987 per l’obra Poemes d’Attila József També ha…
Jaume Ferrús
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Vida i obra Doctorat en teologia a la universitat de París 1534, fou catedràtic de lògica a València 1541 —disciplina en la qual introduí la lectura d’Aristòtil—, d’hebreu 1547-53, de Sagrada Escriptura 1553 i de teologia 1588 Molt compromès amb la contrareforma sorgida del concili de Trento —en el qual participà—, exercí una gran influència sobre la vida intellectual i religiosa de València És autor de l’ Auto de Caín y Abel , de 500 versos, única obra amb el nom de l’autor al Códice de autos viejos Devia ser representada en una església, perquè necessitava una escenografia important Anava…
Rafael Vives i Azpiroz
Literatura catalana
Autor teatral.
Vida i obra De família de terratinents d’Oliva, milità en el liberalisme i en la Milícia Nacional i fou regidor de la ciutat de València Feu els primers estudis als escolapis, on fou company de Vicent Boix, i els de dret a la Universitat de València Participà en els treballs erudits de la Societat Arqueològica Valenciana i publicà cinc peces teatrals breus, algunes de bilingües, que responen, amb enginy i vigor lingüístic, al reduccionisme temàtic, moral i tècnic més habitual en el teatre valencià del seu temps Les marors d’una fadrina, o El viudo verd , 1860 Nello, o Medidas de salvadora ,…
Lluís Gonçaga de Pons i de Fuster
Literatura catalana
Poeta i orador.
Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel Tayadella…
Maria José de Riba de Salas
Tennis
Tennista.
Fou jugadora del RCT Turó i del RCT Barcelona Guanyà nou vegades el Campionat de Catalunya d’individual 1943, 1944, 1946-49, 1951, 1954 , 1955, quatre el de dobles 1951 i 1952, amb P Barril 1954 i 1957, amb MI Maier i una el de dobles mixtos 1951, amb E Martínez Fou també campiona d’Espanya d’individual en set ocasions 1944, 1946-50, 1953, de dobles en quatre 1946, amb C Puig 1948 i 1949, amb MI Maier 1950, amb B Alonso i de dobles mixtos en cinc 1945, 1950 i 1955, amb J Bartrolí 1951, amb E Martínez 1954, amb F Olózaga Paticipà en diversos tornejos internacionals de primer…
Els insectes i l'activitat humana (III)
Insectes d’interès en agronomia o en silvicultura Dues espècies d’insectes causants de plagues importants al nostre país, ambdós lepidòpters a l’esquerra el cuc o corc de la fruita Carpocapsa pomonella , o corc de les peres i les pomes, que ataca també presseguers, albercoquers i pruneres, i a la dreta, una galeria construïda pel barrinador de la fusta Zeuzera pyrina , que viu als avellaners i també als fruiters Rafael Campillo i Mariano Rojo Si és elevat el nombre d’insectes amb interès mèdic i veterinari, encara n’és més el dels insectes que incideixen sobre els boscos i els conreus La…
taronja bàsic 15
Química
Colorant bàsic del grup de l’acridina que és obtingut per la condensació del p-aminobenzaldehid amb N 4-feniltoluè-2,4-diamina, seguida d’una oxidació.
És emprat com a colorant de seda i, també, de pells
cicloplègic
Farmàcia
Dit de la substància que redueix la capacitat d’acomodació de l’ull en paralitzar el múscul ciliar; p ex l’atropina i els seus derivats sintètics.
monofosfat de citidina
Bioquímica
Mononucleòtid format per l’esterificació d’una molècula de citidina i una molècula d’àcid fosfòric, amb fórmula C9H14N3O8P.
ATPasa
Bioquímica
Enzim que catalitza la hidròlisi del trifosfat d’adenosina (ATP) en àcid ortofosfòric i difosfat d’adenosina (ADP), segons la reacció: ATP + H2O = ADP + P.
Se l’anomena també ATP-fosfohidrolasa Manifesten aquesta activitat fosfatàsica la miosina, l’actomiosina, els mitocondris, els microsomes i les membranes cellulars En alguns casos l’activitat ATPàsica resulta activada pel Ca +2 o pel Mg +2 , i en altres per ambdós ions, i és inhibida per la ubaïna Hidrolitza també el trifosfat d’inosina ITP i altres trifosfats de nucleòsids la seva especificitat de substrat depèn de la presència dels ions divalents esmentats i d’altres monovalents com el Na + i el K + És conegut també un altre enzim d’activitat similar a la de l’adenosinatrifosfatasa, l’ATP-…