Resultats de la cerca
Es mostren 26075 resultats
trama
Disseny i arts gràfiques
Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
La trama és designada pel nombre de línies que té per polzada, de manera que una trama de 200 té dues-centes línies per polzada, és a dir, unes 80 línies per centímetre
Luc’k
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Volínia, a Ucraïna.
Port a les vores del riu Styr, afluent del Prip'at’, té fàbriques d’automòbils, d’aparells de precisió, d’accessoris elèctrics, destilleries, etc Té diverses escoles tècniques especialitzades i un museu etnològic
Halmstad
Ciutat
Capital del län de Halland, Suècia, a la costa oriental del Kattegat, a la desembocadura del riu Nissan.
Té construcció de maquinària i motors, producció de cervesa, manufactures tèxtils, articles de cuir i conserves alimentàries salmó fumat Té enllaços ferroviaris amb Göteborg, Nässjö i Malmö i ferry boats amb Århus Dinamarca
Jilin
Ciutat
Ciutat del sheng de Jilin, Xina, a la regió del Nord-est.
Situada a la riba esquerra del Sungari, és una de les més antigues de la regió i fou la residència dels manxús La guerra sinojaponesa 1937 marcà l’inici de l’expansió industrial de la ciutat, amb la construcció pels japonesos d’una gran central hidroelèctrica a Fengman, al Sungari, aigües amunt de Jilin, actualment la més gran de la Xina Té indústria petroquímica i química, especialitzada en la producció d’adobs També hi ha fabricació de materials de la construcció, com ciment, maons, rajoles i vidres És centre comercial agrícola i de productes forestals Té indústria alimentària, amb…
paulí | paulina
Cristianisme
Religiós o religiosa de la congregació de la Pia Societat de Sant Pau, fundada a Alba (Piemont) el 1914 i aprovada pel papa el 1947.
Té com a fi específic l’apostolat per mitjà de la premsa, de la ràdio i del cinema El 1935 s’establí a Bilbao la branca masculina, que poc després passà a Zalla El principal apostolat el portà la branca femenina, que té llibreries i centres de difusió a moltes ciutats d’Itàlia, de l’Estat espanyol i de l’Amèrica Llatina Als Països Catalans té dues llibreries a Barcelona 1947 i una altra a València 1948 El 1997 es produí un conflicte entre la Pia Societat de Sant Pau i la Santa Seu amb motiu del caràcter excessivament obert d’algunes de les publicacions editades per la congregació,…
lludrió
Herpetologia
Gènere de rèptils de l’ordre dels escatososde la família dels escíndids, d’aspecte llis, potes molt curtes, cos prim i esvelt recobert de fileres d’escates aplanades i costums nocturns i excavadors.
L’espècie C bedriagai és la bívia pròpiament dita, present sobretot a les comarques més meridionals del Principat És de color grisenc fosc, fa fins a 16 cm, té el cap molt petit, amb ocels, i potes molt curtes amb cinc dits al cos presenta de 24 a 28 fileres d’escates Té costums excavadors i viu enterrada sota pedres o en indrets arbustius o boscosos Una altra espècie semblant, C chalcides , de distribució mal coneguda als Països Catalans, fa fins a 40 cm, té potes diminutes amb només tres dits i el cos lluent, sovint amb línies longitudinals més fosques que les escates Viu en hàbitats més…
Yiyang
Ciutat
Ciutat del sheng de Henan, Xina, a la regió del Centre-sud, a la riba del Zi Shui i al S del llac Dongting Hu.
Centre comercial recollector dels productes agrícoles de la conca del Zi Shui, té artesania tradicional de la fusta i del bambú, d’expansió industrial recent té ferro i acer, equipament elèctric, i indústria mecànica
lucernàries
Zoologia
Ordre de meduses que tenen forma de calze i es fixen al substrat mitjançant un disc adhesiu.
L’ombrella, amb la concavitat cap amunt, té una vora amb vuit lòbuls, cadascun dels quals té manyocs de tentacles Tenen la boca quadrada, amb quatre lobulacions petites El gènere més conegut és Lucernaria
microlita
Mineralogia i petrografia
Tantalat hidratat de calci i sodi, (Na,Ca)2Ta2O6(O,OH,F).
Cristallitza en el sistema cúbic, i té un color que va del groc pàllid al bru, bé que algunes vegades és vermell Té duresa 5-5,5 i pes específic 4,2-6,4
carbassonera
Carbassonera
© Fototeca.cat
Horticultura
Botànica
Varietat de carbassera, de la família de les cucurbitàcies, que en comptes d’estendre’s per terra forma una mata erecta, amb fruits allargats, els carbassons.
Les més conreades són la carbassonera d’Itàlia , que té els carbassons allargats i clapats de verd clar, i la carbassonera verda hortense , que té els carbassons oblongs, rectilinis i de color verd fosc