Resultats de la cerca
Es mostren 25787 resultats
Violant de Bar
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Joan I.
Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…
Unión Laborista
Partit polític
Partit espanyol creat a Barcelona el 1934 per la Unió Laborista de Catalunya.
Segons els estatuts, pretenia “defender por todos los medios legales los intereses materiales y morales de los trabajadores” art 1 Advocà per “un Estado corporativo e intervencionista”, car “el régimen corporativo es la organización normal de la sociedad” i defensà “la colaboración de las diversas clases” Edità Unión Laborista En el primer número 8/III/1934 afirmà comptar amb delegacions en diversos pobles de Catalunya
cartografia
Mapa de Catalunya voltat d’una orla amb plantes de ciutats fortificades, obra de Daniel de la Feuille (1707)
© Fototeca.cat
Cartografia
Art i ciència que té per objecte la concepció, preparació, redacció i realització de mapes, així com la seva utilització.
Comprèn el conjunt d’estudis i operacions científiques, artístiques i tècniques que, a partir dels resultats de les observacions directes o de l’explotació d’una documentació, intervenen en la confecció de mapes, plànols i altres formes d’expressió cartogràfica, com els diagrames, els cartogrames, els cartodiagrames o les representacions tridimensionals, com els mapes en relleu, mapa, etc En cada un d’aquests documents la representació dels diferents elements es fa mitjançant símbols, l’equivalència dels quals es dóna en una llegenda, i la relació de dimensions proporció és donada per l’…
el Pallars Jussà
Comarca
Comarca de Catalunya, al NW del país.
La geografia Cap de comarca, Tremp Consta de dues parts ben diferenciades la vall Fosca, que coincideix amb la conca alta i mitjana del Flamisell, i la conca de Tremp, abans cognomenada d’Orcau La vall Fosca s’allarga cap al N per la zona de les Nogueres fins a la zona axial pirinenca La separen del Pallars Sobirà els enèrgics pics de Peguera, de Montsent i tuc de la Cometa, que davallen de prop de 3000 a 2400 m alt El límit amb Ribagorça, que inclou la vall de Manyanet, tributària de la del Flamisell, no és tan net pic de l’Espada, puig Falcó, tossal de Costa, d’alçàries similars a la carena…
Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades
Judo
Organisme rector del judo i altres arts marcials associades a Catalunya.
Amb seu a Badia del Vallès, fou creada a mitjan dècada de 1960, amb Enric Padrós com a primer president A principis de la dècada de 1950 però, Henry Birnbaum ja havia obert el Judo Barcelona i collaborava amb la Federació Catalana de Lluita, que en aquella època regia el judo català El 1986 la federació s’oficialitzà El 1991 organitzà el Campionat del Món de judo a Barcelona Regula l’activitat esportiva del judo, l’aikido, el jujutsu, el kendo, el nihon-taijutsu i el wushu Vetlla per la formació d’àrbitres i tècnics, i organitza seminaris, cursos federatius i internacionals i diverses…
Comitè Català de Disciplina Esportiva
Esport general
Òrgan suprem en el camp disciplinari esportiu dins l’àmbit territorial de Catalunya.
Fou creat per la Generalitat de Catalunya a l’abril del 1985 i se n’aprovà la reglamentació al gener del 1986 Tenia la funció de resoldre, en última instància, els recursos interposats contra els acords dels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, quan aquests havien esgotat la via federativa Desaparegué l’any 1999 i fou substituït pel Tribunal Català de l’Esport
La Veu del Vespre
Publicacions periòdiques
Nom que prengué l’edició de la nit de La Veu de Catalunya
.
Fou publicat a Barcelona del 2 de maig de 1933 al 31 de desembre de 1934, amb la interrupció de quatre dies, motivada pels fets d’octubre de 1934 El director, els redactors i els collaboradors eren els mateixos que els de La Veu de Catalunya , bé que la informació predominava sobre els articles purament doctrinals Deixà de sortir quan fou anunciada l’aparició de L’Instant
Bernat Martorell
Retaule dels Sants Joans (1400-52) de Bernat Martorell
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Pintor.
Fill segon d’un carnisser Les primeres dades de la seva activitat apareixen en un contracte enllestit el 1427 S'establí oficialment a Barcelona el 1433, on els consellers li estengueren un rebut per a la realització d’unes pintures per al trentenari Una probable estada al taller de Lluís Borrassà i la coneixença de l’obra de Jaume Huguet es reflecteixen en el seu estil Fou la màxima figura del gòtic internacional , introduït a Catalunya pel primer d’aquests, que ell superà en naturalisme i humanisme Servà, però, l’absència d’ornamentació espacial, la simplicitat dels fons paisatgístics i de…
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Selecció catalana juvenil de bowling de deu que participà en el Campionat del Món del 2008, any en què el tribunal Arbitral de l’Esport ratificà la Federació Catalana de Bitlles i Bowling com a membre de la federació internacional
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Organisme que regeix la pràctica de les bitlles i el bowling a Catalunya.
Fou fundada el 1949, en un primer moment al voltant de la pràctica de les bitlles càntabres i sota la presidència de Gonzalo de la Torre de Trasierra Posteriorment s’hi incorporaren altres modalitats esportives, el bowling de deu des del 1952 i el bowling de nou des del 2008, a l’empara de la Fédération Internationale des Quilleurs FIQ, les bitlles lleoneses des del 1982 i les bitlles catalanes –o bowling six – des del 1988 També en formaren part temporalment les bitlles celtes 2004-07, les botxes des del 1956 i la petanca des del 1958, però aquestes dues últimes passaren a una nova federació…
Referèndum de l’1 d’octubre
El conseller d’Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, el vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i el conseller de la Presidència i portaveu, Jordi Turull, presenten en roda de premsa el dispositiu previst per a la celebració del Referèndum de l’1 d’octubre
© VICEPRESIDÈNCIA, ECONOMIA I HISENDA / GENERALITAT DE CATALUNYA
Política
Referèndum unilateral sobre la independència de Catalunya celebrat l’1 d’octubre de 2017.
Orígens Sorgí de la iniciativa d’organitzacions de la societat civil catalana, singularment de l’ Assemblea Nacional Catalana ANC, que, juntament amb la Candidatura d’Unitat Popular CUP, instaren a convocar un referèndum d’independència, inicialment no previst pel govern de Junts pel Sí sorgit de les eleccions del 27 de setembre de 2015 El president Carles Puigdemont acceptà la proposta i convocà oficialment el referèndum el 9 de juny de 2017, quan fixà la data i la formulació de la pregunta “Vol que Catalunya sigui un estat independent en forma de república” El caràcter unilateral del…