Resultats de la cerca

Les cases s’han anat construint a redós d’una torre medieval, documentada ja el 1063, que avui es troba notablement conservada Destaquen també l’església vella, del segle XVII, i l’original església de Santa Maria de la Guàrdia, d’obra vista, construïda a la dècada de 1960 i que depèn de la parròquia de Tornabous Els regadius del canal d’Urgell impulsaren el desenvolupament de la seva població Les terres treballades, la gran majoria de regadiu, tenen el blat de moro com a conreu predominant, amb una molt escassa extensió destinada a fruiters La majoria dels veïns es dediquen a l’agricultura i…

El primer emperador fou el mongol Khublai Kan, que rebé el nom dinàstic Yuan 1271 i traslladà 1276 la capital de Karakorum a Cambaluc actual Pequín La ruta de l’Àsia central, tancada durant molt de temps, fou oberta al comerç xinès, i l’espai xinès s’eixamplà i establí la sobirania sobre el Tibet i el Yunnan Emprengué grans expedicions militars contra Birmània, Java i el Japó, bé que en general foren desastroses Fou instaurat el paper moneda com a moneda única i fou construït el Canal Imperial, que facilità la unitat econòmica de la Xina, i les rutes i les estacions de posta Malgrat tot, els…

Germà de l’advocat i escriptor Enric Vila i Casas  Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona 1956, l’any 1960 fundà l’empresa Laboratoris Prodes, SA més tard, Prodesfarma, de la qual fou nomenat president del consell d’administració El 1995 comprà l’empresa Aquilea, especialitzada en complements alimentaris i parafarmàcia, que el 2005 vengué als laboratoris Uriach L’any 1997 Prodesfarma es fusionà amb els Laboratoris Almirall, SA , i Vila i Casas esdevingué vicepresident del nou grup Almirall Prodesfarma , càrrec que ocupà fins el 2003, quan, diagnosticat d’un càncer limfàtic —…

Professor d’història contemporània a la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1975 i catedràtic des del 1993 Ha treballat bàsicament en el camp de la història social i del pensament polític Collaborador de les revistes L’Avenç i Recerques des dels primers números i d’altres com Randa , Estudios de Historia Social i Historia Social Entre les seves publicacions sobresurten diversos llibres i també algunes collaboracions en obres collectives El moviment obrer a Mallorca 1973, Joan Peiró Escrits, 1917-1939 1975, Escrits polítics de Frederica Montseny 1979, El anarquismo en España 1979,…

Amb una estètica molt relacionada amb els avenços tecnològics, ha realitzat diverses obres importants, entre les quals destaquen el Centre Cultural de Combs-La-Ville 1987 i l’Institut del Món Àrab de París 1987 La intensificació de l’experiència espacial a partir de la manipulació dels fenòmens lluminosos i la recreació de l’univers de sobreexcitació mediàtica, com a allegoria del món contemporani, caracteritzen els seus projectes Es produeix una radical polarització entre projectes on predominen la lleugeresa i la transparència, com la Fundació Cartier de París 1991-94, i d’…

Sorgí de l’escola de marxa atlètica del Prat de Llobregat, a les ordres de Jordi Llopart Vinculat inicialment al Grup Cultural i Recreatiu La Seda assolí títols i rècords estatals en categories de promoció i un subcampionat europeu júnior de 10 km 1985 Fou campió de Catalunya de 20 km marxa en pista 1986 i sis vegades de marxa atlètica en ruta, sobre 30 km 1987, 1989, 1991, 1996, 1999, 2000 En els Campionats d’Espanya aconseguí el títol de 20 km en pista 1986, 1989, i de 20 km 1996 i 50 km 1999 en ruta En l’àmbit internacional, l’or en 20 km en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 el convertí…

Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els…

Es llicencià en dret per la Universitat de Barcelona 1959 i cursà un postgrau de filosofia política a Friburg Suïssa Es dedicà als negocis familiars del tabac i la banca, i en aquest vessant estigué vinculat a la Banca Reig, fundada el 1956, de la qual fou nomenat conseller delegat el 1986 i, el 1996, president L’any 2002 fou nomenat president d’honor d’Andbank, l’entitat sorgida de la fusió del Banc Agrícola i Comercial d’Andorra i Banca Reig Inicià l’activitat política com a conseller general 1972-75 i 1976-79 i en 1982-84 fou el primer a ocupar el càrrec de cap de govern d’Andorra, que…

Estudià a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya ESCAC i començà la seva activitat professional amb anuncis de televisió i videoclips Dirigí també els curtmetratges Mis vacaciones 1999 i El hombre esponja 2002 Amb el seu primer llargmetratge, el film de terror El orfanato 2007, obtingué un premi Goya al millor director novell l’any 2008 El 2012 estrenà Lo imposible , ambientada en el tsunami del sud-est asiàtic del 2004 i, inscrita en el gènere de pellícules de catàstrofes, que aconseguí un gran ressò internacional fou nominada a l’Oscar 2013 i guanyà cinc premis Goya, un…

Tenia com a precedents dues juntes de nom semblant, creades el 1692 i el 1735 per tal de reactivar l’economia catalana junta de comerç Fou fundada arran de la restauració del cos de comerç de Barcelona, autoritzada, després de moltes peticions, per Ferran VI d’Espanya Carles III en confirmà la creació 1760 i n'aprovà les ordenances 1763 El marquès de La Mina, capità general de Catalunya, es negà a cedir-li l’edifici de la Llotja, però el seu successor, comte de Ricla, l’hi cedí 1767 en canvi d’una quantitat destinada a obres públiques La Junta tenia jurisdicció damunt tot el Principat de…