Resultats de la cerca
Es mostren 3776 resultats
Luis Goytisolo Gay
Lluís Goytisolo i Gay
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista en castellà.
Germà dels també escriptors Juan i José Agustín Goytisolo , interrompé els estudis de dret per a dedicar-se a la literatura En 1956-59 s’adherí al PSUC i el 1960 fou detingut i empresonat per activitats subversives La seva primera obra, el conjunt de relats Las afueras 1959 reflectia la societat de preguerra Després publicà Las mismas palabras 1962, amb una estructura més novellesca els llibres de faules Ojos, círculos, búhos 1970 i Devoraciones 1976, ambdós illustrats per Joan Ponç la novella Estela del fuego que se aleja 1984 i el llibre de texts diversos Investigaciones y…
Pere Garcia de Benavarri
Pintura
Pintor, probablement d’origen aragonès.
L’any 1445 és documentat a Saragossa Quatre anys més tard li fou encomanat un retaule per al Villar Hom suposa que entre el 1452 i el 1455 residí a Benavarri, tot fent viatges a Lleida, Osca i Barcelona El 1455 signà contracte amb la vídua i el fill pintor de Bernat Martorell per a continuar-ne el taller durant cinc anys A partir del 1463 torna a ésser documentat a Benavarri, des d’on expedí obres per a molts indrets de les comarques veïnes Gaudí d’una bona posició econòmica i fou assistit per nombrosos collaboradors i deixebles Sembla que els darrers anys de la seva vida des del 1481, si més…
Societat Catalana de Medicina de l’Esport

Cartell del congrés de la Societat Catalana de Medicina de l’Esport del 2013
SOCIETAT CATALANA DE MEDICINA DE L’ESPORT
Esport general
Institució catalana que promou la investigació i el desenvolupament de la medicina de l’esport.
El 1961 es creà la Federación Barcelonesa de Medicina del Deporte, sota la presidència de Joaquim Cabot Boix Posteriorment, nasqueren les federacions provincials de Girona, Lleida i Tarragona, les quals, en unir-se a la de Barcelona, formaren la Federació Catalana de Medicina de l’Esport Aquesta entitat donà ben aviat suport assistencial als esportistes a través dels seus centres i organitzà reunions científiques, amb el suport primerament de la Residència Blume i després de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya, i diferents congressos de caràcter estatal i internacional El 1964…
Joan Baptista Peset i Vidal
Medicina
Historiografia catalana
Metge i historiador de la medicina.
Vida i obra Pertanyent a les anomenades generacions intermèdies del segle XIX, desenvolupà una destacada activitat clínica i una important i plural obra científica i literària Membre d’una notable família de metges valencians, el seu pare, Marià Peset de la Raga , fou un destacat professor de la Facultat de Medicina, i el seu fill Vicent Peset i Cervera publicà Tratado de terapéutica Joan Baptista acabà els estudis de medicina a la Universitat de València l’any 1842 i durant les dues dècades següents exercí la medicina rural en diverses localitats de la Manxa Al principi de la dècada del…
,
Òscar Esplà i Triay
Òscar Esplà i Triay
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Múnic, on conegué Max Reger, i després a…
,
El Pessebre i la geografia de Pau Casals. 1960-1973
Pau Casals i Defilló el Vendrell, 1876 - San Juan de Puerto Rico, 1973 és considerat un dels millors violoncellistes del segle XX Interpretant a Bach i, en cert moment, en silenci, Casals ha travessat el món del segle XX lluitant per la pau El món de Pau Casals 1960-1973 El 1901 feu la seva primera gira pels Estats Units, i el 1905, el primer viatge a Rússia Des de llavors el seu nom s’ha mantingut al primer pla de l’ambient musical mundial Cal tenir en compte que revolucionà el concepte tècnic i expressiu del violoncel Entre altres iniciatives seves, a Barcelona destaquen les fundacions de l…
El Quixot
Novel·la de Miguel de Cervantes Saavedra.
La primera part de la novella El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha aparegué a Madrid al començament del 1605 bé que hom sospita una edició de pocs mesos abans, de la qual no es coneix cap exemplar i la segona El ingenioso cavallero el 1615, ambdues vegades editada pel llibreter Juan de la Cuesta L’èxit de la novella fou gran i immediat el mateix 1605 Juan de la Cuesta publicava una nova edició de la primera part i a Lisboa n’apareixien dues edicions sense autorització La primera part es publicava a Londres 1612, traduïda a l’anglès per Thomas Shelton, i…
hospitalari de Sant Joan de Déu
Cristianisme
Membre de l’orde hospitalari o orde religiós dels germans de Sant Joan de Déu, fundat per Juan Cidade Duarte, conegut per sant Joan de Déu, a Granada, el 1539.
L’orde és estès a tot el món, amb quasi 200 establiments Als Països Catalans té cases a Alacant, Almacelles, Barcelona, Manresa, Palma, Sant Boi de Llobregat i València A Barcelona començà les seves activitats el 1867 a l’Asil de Sant Joan de Déu, a Gràcia el 1908 passà a les Corts de Sarrià, dedicat als nens amb tuberculosi articular i òssia, escrofulosos, raquítics, cecs, etc, i el 1973 passà a Finestrelles Esplugues de Llobregat, on es convertí en Hospital Infantil, amb serveis d’ambulatoris, urgències i clínica maternal A València el 1887 es feren càrrec del manicomi de Jesús, de la…
marquesat de Móra
Història
Títol senyorial concedit el 1643 a Juan Miguel Fernández de Heredia y Pujades de Pròixida, comte de Fuentes i senyor de Móra de Rubiols, per als primogènits d’aquests comtes.
Passà als Moncayo, marquesos de Coscojuela de Fantova, i als Pignatelli
Joan Maria Thomàs i Sabater
Música
Organista, director, promotor cultural i compositor mallorquí.
Vida El 1905 inicià els estudis musicals al Seminari de Palma i més tard els amplià a Barcelona amb E Daniel i D Mas i Serracant El 1913 fou nomenat organista auxiliar de la seu mallorquina i el 1919 fou ordenat de prevere Entre el 1924 i el 1928 realitzà estudis d’orgue a París amb J Huré, i en aquesta època oferí concerts a Barcelona, València, Sant Sebastià i París Collaborà com a comentarista musical en les revistes "Ritmo", "Revista Musical Catalana", "Revue musicale" i "The Musical Digest" Pel que fa a les seves tasques com a promotor, organitzà la delegació mallorquina de l’Associació…