Resultats de la cerca
Es mostren 6892 resultats
Eugeni III
Cristianisme
Nom que adoptà Bernardo Paganelli en esdevenir papa (1145-53).
Fou cistercenc, deixeble de Bernat de Claravall i abat del monestir de Sant Anastasi, a Roma Elegit papa durant les lluites entre el senat romà i el papat, fou desterrat el 1145 i en els períodes 1147-49 i 1150-53 Excomunicà Arnaldo da Brescia, cap de les revoltes romanes, i predicà la segona croada Pactà amb l’emperador Frederic Barba-roja 1153, el qual li atorgà protecció El seu culte com a beat fou aprovat el 1872 La seva festa se celebra el 9 de juliol
Barlaam
Cristianisme
Bisbe i teòleg, anomenat el Calabrès
.
Fou monjo basilià a Galatro, d’on passà a Constantinoble, on fou abat del monestir de Sant Salvador Fou enviat per l’emperador Andrònic a Avinyó per tal de promoure la unió entre les dues esglésies Tornà a Constantinoble, on mantingué una forta polèmica amb els palamites, però s’hagué de retirar en ésser aprovat l’hesicasme 1341 Per la seva amistat amb Petrarca, a qui ensenyava grec, obtingué la seu italobizantina de Gerace 1342 És autor de diversos escrits teològics, matemàtics i d’altres
Sant Pere de Martorell de la Selva (Maçanet de la Selva)
Art romànic
Antiga església parroquial que era el centre religiós del sector sud-oest del terme de Maçanet El seu edifici actual, proper a la carretera d’Hostalric a Maçanet, fou refet totalment al segle XVIII L’església fou cedida o unida al monestir de Breda el 1185 pel Papa Luci III, i aquesta subjecció li fou confirmada el 1246 pel papa Innocenci IV Més endavant se cita com una de les parròquies del deganat de la Selva, unida modernament a Maçanet de la Selva com a sufragània
Sant Lionç de Tossa (Tossa de Mar)
Art romànic
Església esmentada el 966, any en què el comte Miró deixà l’alou de Tossa al monestir de Ripoll, document confirmat posteriorment per Borrell II el 993 No es coneix cap més notícia d’aquesta capella que ha deixat el nom a la cala de Salionç o de Sant Lionç, a l’extrem del terme, a tocar del límit municipal de Santa Cristina d’Aro Baix Empordà Hi ha també l’antic mas Sant Lionç on hom suposa que devia ésser emplaçada l’antiga església
Mare de Déu de la Presentació de Cadolla (Senterada)
Art romànic
No ens han pervingut notícies sobre aquesta església, que de ben segur en època medieval havia de tenir un altre titular Del lloc sols hi ha una cita, dubtosa, del 979, en la donació al monestir de Lavaix d’una terra al castell d’Adons, al lloc dit intramas Chatollas És igual de dubtós l’esment de Cadolla com a límit de l’alou de Palau que figura en el document conegut com a fals de II Bellera L’església de Cadolla era sufragània de Naens
Castell de Riufred (Sant Pere dels Forcats)
Art romànic
El llogaret de Riufred, dit també el Molí del Riu, és situat a migdia del poble de Sant Pere dels Forcats Té un origen força antic i el lloc és citat com a villare Rivofrigido l’any 1011 en la butlla del papa Sergi IV a favor del monestir de Sant Miquel de Cuixà L’única referència localitzada del castell data de l’any 1267, que s’esmenta en una escriptura la villa et castrum de Rivifrigido No ha romàs cap vestigi d’aquesta fortalesa medieval
Joan Papió
Historiografia catalana
Escriptor i religiós franciscà.
Vida i obra Doctor en teologia i filosofia, fou professor de la Universitat de Cervera 1717-42 L’any 1747 ingressà en el collegi de missions d’Escornalbou com a escriptor del seminari És autor de l’obra El colegio seminario del Arcángel San Miguel de Escornalbou 1765, reimpresa en facsímil el 1987 pel Patronat del Castell Monestir, amb una nota introductòria de Llorenç Jaume Grau Lectures TORRES I AMAT, F Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes , Barcelona 1836
Joan Pere Segura i de Lago
Arquitectura
Història
Arquitecte (1940) i erudit.
Doctor en arquitectura 1966, projectà l’arxiu central de l’administració de l’estat Alcalá de Henares, 1968, els plans d’urbanització de diverses poblacions valencianes i edificis religiosos a Algemesí, la Pobla de Vallbona, etc Participà en les obres de restauració del monestir del Puig i de la catedral de València Fou president de Lo Rat Penat 1962-72 Publicà El escudo de armas de Algemesí 1955, La repristinació de la catedral de València 1971 i Llinatges d’un poble Valencià Algemesí 1975, entre altres treballs
Agobard
Nota autògrafa d' Agobard al marge d’unes taules de còmput: " 782. Aquest any vaig venir de les Hispànies a la Gàl·lia Narbonense "
© Fototeca.cat
Història
Visigot probablement originari de l’actual Catalunya.
S'establí com a monjo a l’Empordà després fundà, amb l’abat Àtala, el monestir de Sant Policarp del Rasès L’arquebisbe Leidrat de Lió se l’endugué a la seva seu, d’on fou auxiliar des del 813 i arquebisbe des del 816 Implicat en la política de Lluís el Pietós i els seus fills, fou deposat per l’emperador 835-838 També intervingué per escrit en les lluites doctrinals contra l’adopcionisme de Fèlix d’Urgell, contra la iconoclàstia a favor de l’eucaristia
Miquel Cortiada
Història del dret
Jurisconsult.
Es doctorà en dret a la Universitat de Lleida, on fou catedràtic de dret romà 1650 Fiscal patrimonial a Sardenya i després a Barcelona, i regent de l’audiència de Catalunya És autor de Decisiones cancellarii et Sacri Regni Senatus Cathaloniae 1661-65, important per al coneixement de la legislació dels estats de la corona catalanoaragonesa i del dret canònic, reeditada a Lió 1692 i Venècia 1727, i d’un Alegado en defensa del patronat reial, contra l’abat del monestir de Bellpuig de les Avellanes 1671