Resultats de la cerca

El terme és drenat a més pels torrents de n'Aragó i de Vilallobent aquest darrer, tot al llarg del seu curs, constitueix la frontera estatal francoespanyola Els sectors més alts del terme per sota els 2 000 m alt són boscats bosc de Palau Hi ha 300 ha conreades, 263 de les quals són de prats i farratge El bestiar boví és important 280 caps Altres conreus són els cereals 57 ha i les hortalisses 2 ha Part important de la població activa treballa a Osseja El poble 1 246 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és al sector més pla del terme, a la dreta de la Llavanera, 1 km a l’W d’…

La zona forestal i els pasturatges ocupen 431 ha La superfície agrícola és de 443 ha, 496 de les quals són de vinya vi amb denominació d’origen controlat els arbres fruiters només ocupen 3 ha presseguers i albercoquers i les hortalisses 6 ha enciams també hi ha 3 ha de cereals i 4 ha de farratge i prats Hi ha una cooperativa vinícola, amb una capacitat de 40 000 hl La població evolucionà positivament al llarg del s XIX, però d’aleshores ençà la tendència ha estat més aviat negativa El poble 140 m alt, que agrupa tota la població del municipi montnerencs , es troba al límit del pla i del…

Rega unes 3 000 ha, i el seu recorregut des de l’assut a Paterna fins al Puçol és de 19 km El barranc de Carraixet divideix els regadius en els dos sectors dels Deserts de Dalt i els Deserts d’Avall Tradicionalment li corresponen 46 files d’aigua El 1238, en donar Jaume I les séquies de l’Horta als propietaris rurals, es reservà aquesta d’on li ve el nom de reial tanmateix, la donà finalment el 1268, però es mantingué l’organització independent de les altres séquies i no formà part del Tribunal de les Aigües Es regeix per una junta de 12 síndics, els quals elegeixen un sequier, que presideix…

Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el…

Excavat per H RHall i L Woolley, hi fou trobada una típica ceràmica feta a mà decorada amb dibuixos simples pintats amb un pigment negre El seu posterior descobriment en altres jaciments, sobretot del S de Mesopotàmia Èridu, Ur, Qal’at Ḥaǧǧi Muhammad, etc, féu que hom donés el nom d’al-'Ubaid no solament a aquesta ceràmica, sinó també a la cultura de la qual formava part ~4300-3500 aC Malgrat que durant aquest llarg període s’hi produïren una sèrie de canvis, hom pot citar, entre les seves principals característiques, l’ús de la ceràmica ja esmentada —la qual en els últims temps era feta, com…

De les 1367 ha conreades, la major part són dedicades a la vinya 1 238 ha, 1094 de les quals són destinades a la producció de vi de qualitat superior els arbres fruiters ocupen 33 ha 19 de presseguers, 10 d’albercoquers i 1 de cirerers i les hortalisses 20 ha 10 d’escaroles i 3 de carxofes, a més de 52 ha de farratge El cens ramader és de 223 caps de bestiar oví i 5 de cabrum Hi ha una important cooperativa vinícola, amb 340 socis i una capacitat d’emmagatzematge de 65 000 hl Hi ha una petita indústria de fabricació d’espardenyes, que dóna treball a 20 persones El…

El terme és accidentat per nombroses comes interfluvials, amb abundant vegetació natural pinedes, alzinars i pasturatges Predominen els conreus de secà cereals, oliveres, ametllers i vinya sobre els de regadiu cereals i hortalisses Les terres de conreu, força repartides, són explotades en un 97,8% per llurs propietaris És important la ramaderia ovina La indústria paperera, documentada des del segle XIV, arribà al seu màxim al segle XIX, amb sis fàbriques produeix paper i cartó-cuir, però la seva activitat ha minvat molt Hi ha mines de lignit i hom explota jaciments d’argila refractària Al…

S'inicia al N de Trieste i, al llarg d’uns 500 km, s’eixampla en recórrer Eslovènia, la Dalmàcia, a la meitat S de Croàcia, i entrar posteriorment a Bòsnia i Hercegovina i a Montenegro Iugoslàvia, el territori del qual ocupa gairebé en la seva totalitat i on ateny l’altitud màxima Durmitor, 2 512 m El seu contacte amb el sistema alpí estricte és establert a través de la línia insúbrica, dislocació de gran importància estructural i interpretada de manera diversa pels geòlegs Per la banda de la mar Adriàtica, els eixos de plegament són parallels al litoral i han fet una costa…

És separada, al N, de la vall de la Vansa pels puigs Galliner 1634 m i de Ginestar 1730 m entre els quals hi ha el coll de Galliner, pas de la carretera forestal d’Organyà a l’Alzina d’Alinyà i per un llarg contrafort que deriva del pedró dels Quatre Batlles 2383 m, punt culminant de la serra de Port del Comte al S, la serra de Turp 1578 m, la tossa de Cambrils 1813 m entre les quals es troba el coll de Cambrils, pas de la carretera de Coll de Nargó a Sant Llorenç de Morunys, i la serra d’Odèn que deriva del mateix pedró dels Quatre Batlles separen aquesta vall de la vall de les…

Segueix l’Ebre de prop, llevat del tram de Roquetes, fins a Amposta, d’on, a la sortida, havia d’alimentar el canal de navegació a Sant Carles de la Ràpita, avui reduït a séquia Segueix riu avall fins a l’illa de Buda, on arriba mitjançant un sifó canal de Buda Inaugurat el primer tram el 1857, a fi de fornir d’aigua el canal de navegació, el 1861 ja fou emprat per al regadiu, amb una dotació de 25 m 3 /s i uns 60 km de llarg, la meitat dels quals ja han estat revestits 1985 dins del projecte global de revestir enterament els dos canals principals el de la dreta i el de l’esquerra i 85 km més…