Resultats de la cerca
Es mostren 10346 resultats
Buzǎu
Ciutat
Capital del judeţ homònim, Romania.
És situada a la vall del riu Buzǎu , afluent del Siret per la dreta És un centre comercial de bescanvis de productes entre la muntanya i la plana, un nucli industrial indústria alimentària, metallúrgia i un nus ferroviari i de carreteres
Bellaterra
Urbanització
Urbanització del municipi de Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental), al N del terme, prop del de Sabadell.
Hom la començà a construir el 1929 com a ciutat jardí i centre d’estiueig El 1968 hi fou edificada entre aquest barri i el de Serraperera, a la vall de Moronta, la Universitat Autònoma de Barcelona, inaugurada el 1971
puig de la Banya del Boc
Volcà
Aflorament volcànic del Gironès, dins el terme municipal de Sant Martí de Llémena (Gironès), situat sobre una falla, a cavall del contacte anormal de l’Eocè i del Paleozoic.
El cràter, que és situat a la banda nord-est del puig, projectà una gran quantitat de greda la lava és estesa cap a l’est i, molt especialment, cap al sud, per on arriba a la vall de Llémena
gestió de la demanda
Economia
Estratègia que modifica el comportament del consumidor per tal que redueixi la seva demanda d’un bé determinat, en contraposició de la gestió de l’oferta.
S'utilitza especialment en refererència a l’energia, per a incentivar l’eficiència en el seu consum, fomentar la reducció de la demanda quan es produeixen puntes de consum o el seu desplaçament a hores vall amb tarifes més favorables, etc
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
riu de Galdares
Riu
Afluent del Tec per l’esquerra, al Vallespir, format per la reunió, sota la Menera, de diverses rieres que neixen al vessant N de la serralada que separa el Vallespir del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà, entre el coll d’Ares i el pla de la Muga.
A la vall de Galdares , dominada a la part baixa pel poble de Serrallonga, hi ha, poc tros abans de l’aiguabarreig amb el Tec, a l’indret de l’antiga farga de Galdares , el veïnat de la Farga de Galdares
governació de Cofrents
Antiga demarcació administrativa del País Valencià, creada al sXVIII pel govern borbònic.
Fou anomenada també govern, partit o corregiment de Cofrents Comprenia tota la Vall de Cofrents i els termes de Millars, Tous, Quesa, Navarrés i Bicorb, de la Canal de Navarrés Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb la divisió provincial
taula
Geomorfologia
Relleu tabular aïllat resultant de l’acció erosiva a l’entorn d’una colada basàltica.
Es tracta en realitat d’un típic relleu d’erosió La colada basàltica, que ocupava primitivament una vall o zona deprimida, ha esdevingut un relleu elevat, puix que l’erosió ha atacat i excavat els terrenys més blans del seu entorn
el Cercavins
Riu
Afluent, per l’esquerra, del riu d’Ondara, a l’Urgell; el cabal d’aigua, el curs essent de règim estacional, desapareix sota els al·luvions durant l’estiu.
Neix als vessants occidentals de l’altiplà de la Segarra, al terme de Montoliu de Segarra Travessa els termes de Montornès de Segarra i Verdú, i continua pel pla d’Urgell dins una vall amplia fins a desguassar prop de Tàrrega
Hebron
Ciutat
Ciutat de Cisjordània.
Situada a la fèrtil vall d’Eškol, a uns 900 m d’altitud, és notable pels vins, les oliveres i els fruiters Té indústria del vidre Escenari de nombrosos esdeveniments bíblics, la ciutat fou inicialment capital del regne de David