Resultats de la cerca

Estudià amb V Šebalin a l’Escola Central de Música de Moscou, i més tard al conservatori de la mateixa ciutat, on acabà els estudis el 1953 A partir del 1957 s’inicià en la música d’A Webern amb Filipp Gerškovic, la influència de la qual és palesa en la seva Simfonia núm 3 1959 Els anys seixanta s’estrenaren alguns dels seus ballets, com Vanina Vanini 1961, però els crítics soviètics hi constataren la presència de la tècnica serial, la qual cosa feu que la Simfonia núm 4 1963 ja no s’estrenés a l’URSS No gaire més sort tingué la Simfonia de cambra 1968, que arribà a estrenar-se,…

Es formà musicalment al Conservatori d’Oviedo, on obtingué el títol superior de piano 1970 i, posteriorment, els d’harmonia, contrapunt, fuga i composició 1978 Parallelament estudià història a la Universitat d’Oviedo, en la qual es doctorà el 1976 L’any 1972 s’incorporà al cos docent de l’esmentada universitat i, el 1982, hi obtingué la primera càtedra d’història de la música de la universitat espanyola El 1988 passà a la Universidad Complutense de Madrid, en la qual dirigeix l’Instituto Complutense de Ciencias Musicales ICCMU i, des del curs 1997-98, l’especialitat d’història i…

Estudià al Conservatori de Moscou amb N M’askovskij i tot seguit es dedicà a l’ensenyament en diverses escoles, fins que hi tornà com a professor de composició en fou director del 1942 al 1948 Aquest darrer any, malgrat els nombrosos premis estatals, es veié acusat de formalisme al costat de S Prokof’ev, D Šostakovič o N M’askovskij, i perdé el càrrec El seu nom fou rehabilitat el 1958 Lligat a les formes tradicionals, durant els anys vint es deixà influir per l’impressionisme, però els anys quaranta retornà a la música de caràcter nacional Això no li impedí posar els seus alumnes en contacte…

Estudià al Conservatori de Tallinn i a la Musikhochschule de Stuttgart El 1951 es traslladà a Canadà, i durant els següents deu anys exercí de professor de piano i teoria, organista, director, compositor i crític musical a Toronto i a Hamilton Durant aquest període evolucionà des d’un llenguatge estrictament tonal cap al dodecatonisme El 1957 aconseguí la nacionalitat canadenca Cap al 1960 abandonà el seu estil anterior i s’inclinà cap a l’experimentació amb mitjans audiovisuals i cap a la música electroacústica El 1962 organitzà a Toronto una nova sèrie de concerts titulats Men…

Fill del director d’orquestra Walter Goehr , que arribà a Anglaterra el 1933 fugint del nazisme, estudià composició amb R Hall al Royal Manchester College en 1952-55 En aquest centre fundà, amb alguns condeixebles, el New Music Manchester Group , amb el qual donà a conèixer obres de diferents compositors contemporanis europeus Del 1955 al 1956 estudià al Conservatori de Música de París amb O Messiaen El 1960 fou contractat per la BBC com a productor de programes de concerts, càrrec que ocupà fins al 1968 A partir dels anys setanta impartí classes en diverses universitats Boston, Yale,…

Estudià a Venècia amb N Porpora i, del 1763 al 1770, al Conservatori de Sant Onofre de Nàpols Dedicat a la composició, menà una vida errant per diverses ciutats europees, entre d’altres Viena, Mònaco i Dresden, fins que el 1791 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Crema, on romangué fins a la seva mort Tot i que el càrrec l’obligava a escriure música religiosa, mai no deixà de banda la música teatral, que conreava des de la seva joventut Escriví una cinquantena d’òperes i obres dramàtiques, que constitueixen el gros de la seva producció Hom hi percep la influència…

Vida Inicià la seva formació humanística, eclesiàstica i musical al monestir benedictí de Santo Domingo de Silos Burgos, on ingressà l’any 1950 El 1958 es traslladà a l’abadia de Saint Pierre de Solesmes País del Loira, on feu estudis superiors de teologia L’any 1962 es graduà a la Universitat Catòlica d’Angers Posteriorment amplià la seva formació a la Universitat Nacional d’Educació a Distància, on es llicencià en filologia romànica És especialista en cant gregorià i música medieval El seu càrrec de director del cor de monjos de l’abadia de Santo Domingo de Silos ha estat reconegut i…

Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la…

De molt jove anà a Madrid i rebé formació musical al conservatori d’aquesta ciutat El 1923 es traslladà als Estats Units per cursar la carrera de dret a la Universitat de Stanford Califòrnia Un cop allà, però, optà per dedicar-se exclusivament a la música i estudià composició amb E Bloch i direcció d’orquestra amb A Hertz El 1926 anà a Anglaterra i ingressà a la Universitat de Cambridge, on estudià dret i creà un conjunt estudiantil anomenat Quinquaginta Ramblers Elizalde s’interessà vivament pel jazz , així ho demostren peces com Siam Blues 1927 o Vamp till Ready 1933, ambdues…

Vida Estudià música als conservatoris de Múrcia i de València i la carrera de filosofia i lletres a la Universitat de València La seva investigació sobre el músic de Brabant J Tinctoris el portaren, amb l’ajut d’una pensió, primer a Itàlia i després a París, ciutat aquesta darrera on continuà l’estudi de la notació mesurada i perfeccionà el piano amb Ricard Viñes Fou professor de piano al Conservatori de Madrid i catedràtic de francès en diversos instituts d’Espanya, tasca que compaginà amb la de concertista aquí i a l’estranger Com a compositor cal destacar-ne les obres Preludio en si bemol…